Verdaguer, Guimerà i Oller: literatura catalana del segle XIX

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer és l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d’escriure una gran poesia en prosa, en català modern, sense precedents dels escriptors medievals. Va néixer a Osona. El 1877 va guanyar els Jocs Florals amb el poema L'Atlàntida; a la seva obra hi ha viatges i temes èpics i sovint religioses. Va perdre les funcions com a capellà: el van prohibir, és a dir, va ser «suspès a divinis». En aquesta època va escriure poemes més amargats, com Flors del Calvari, i també va publicar articles per defensar-se.

El seu enterrament va ser multitudinari i el primer a Barcelona. Verdaguer va ser un autor popular; per exemple, va escriure el poema L'emigrant, que expressa l’enyorança per la seva pròpia terra. Entre els poemes èpics destaquen L'Atlàntida i Canigó: la primera tracta del descobriment d'Amèrica segons la tradició del poema, i la segona és un cant d’amor a la geografia catalana.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà representa el teatre català del segle XIX. Va crear obres de gran qualitat i va ser un personatge molt popular; el seu enterrament també fou multitudinari. Va néixer a Tenerife i va ser mestre en el Gai Saber i vinculant als Jocs Florals del 1877. Era catòlic, nacionalista i conservador, i va morir a Barcelona. La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en tres etapes principals.

Etapes de la trajectòria

• Tragèdies històriques (en vers): per exemple, Mar i Cel, una obra sobre un amor impossible entre un musulmà i una cristiana, amb grans tensions personals i socials.
• Obres més realistes (en prosa): per exemple, Terra baixa, La filla del mar, Maria Rosa. S’hi narra sovint la fugida de dos enamorats cap a la terra alta, on els éssers humans semblen més purs en contacte amb la naturalesa.
• Última etapa: retorna a temes i formes pròximes a les primeres tragèdies.

Condicionaments biogràfics

Hi ha tres fets biogràfics de Guimerà que són aspectes clau de la seva obra:

• El complex de mestís: reflectit, per exemple, a Mar i Cel.
• Religiositat i conservadorisme: era un home molt religiós i conservador; fins i tot va falsificar la seva data de naixement perquè la gent no sabés que els seus pares es van casar quan ell va néixer.
• Fracàs amorós: no es va poder casar amb la dona que estimava, i per això les seves obres amoroses sovint presenten impediments i frustracions.

Narcís Oller

Narcís Oller va estudiar dret. La seva primera obra és La Papallona, que narra la història d’un senyor que acaba amb la mort d’una de les seves amants, de la qual s’havia enamorat. La seva novel·la següent, L'Escanyapobres, tracta d’una parella en un context de transformació industrial i s’acosta a l’esperit sentimental.

Després va publicar La febre d'or, que tracta d’una família d’un fuster que acaba arruïnant-se. La bogeria i Pilar Prim són algunes de les obres més importants de l’autor. Oller, amb una tendència sentimental, va ser un gran autor de la Renaixença i un dels millors representants del realisme i del naturalisme a Catalunya.