La Veritat i el Relativisme: Comprensió Filosòfica
1) La via de la Veritat (alétheia). De caràcter diví, immortal. Permet obtenir un coneixement universal, objectiu, sempre veritable (episteme). Es basa en la raó. Els seus trets són: Unitat, Objectivitat, Universalitat. Un exemple seria la importància que té el mètode científic per a la ciència moderna.
2) La via de l'opinió. De caràcter humà, mortal. És un coneixement aparent. Preval l'error dels mortals, l'engany, la il·lusió, perquè es basa en els sentits. Els seus trets principals són: Multiplicitat, Subjectivitat, Relativisme. Un exemple d'això són les creences, prejudicis i costums d'una determinada comunitat socialment acceptats per la majoria dels seus membres.
Segons Parmènides, no és possible seguir la Via del No-ser. Perquè el no ser no és. És un camí erroni, lògicament contradictori (el que no és no pot ser pensat i, per tant, tampoc nomenat). En Parmènides: Ser, pensar i dir estan íntimament vinculats. El no ser (la negació del ser) no pot produir coneixement veritable, perquè del que no és no és possible pensar ni dir gens.
El relativisme considera que la veritat depèn o està en relació amb el subjecte, persona o grup que l'experimenta. Cal anar amb compte amb la definició del relativisme; així, per exemple, no és relativisme acceptar que existeixen moltes opinions sobre les mateixes coses, això és obvi i ningú ho ha negat. El relativisme apareix quan a continuació diem que aquestes opinions són veritables si a les persones que les defensen els semblen veritables. El relativisme manté que existeixen moltes veritats sobre les coses, almenys tantes com a persones creuen tenir un coneixement d'elles.
Hi ha diverses raons que permeten comprendre per què molts filòsofs consideren adequat el relativisme. Es poden destacar les següents:
- La influència d'elements físics, psicològics o culturals en les creences de les persones;
- L'observació de les moltes idees o concepcions que tenen els diferents grups o cultures;
- L'observació del canvi d'idees a través del temps.
En qüestions humanes i socials es reconeixen tres formes bàsiques de relativisme:
- Cognitiu
- Moral
- Cultural