Vestimenta, Educació i Vida a l'Antiga Roma
Vestimenta a l'Antiga Roma
Vestits Masculins
Els romans feien servir una túnica per sortir al carrer o per a actes públics, anomenada toga. Aquesta era el vestit nacional romà i s'havia de dur si no volies que et confonguessin amb un esclau. La toga normalment no tenia ornaments, era la toga pura. Però hi havia altres tipus de togues:
- Toga praetexta: adornada amb una banda de porpra, era el vestit dels infants i adolescents.
- Toga picta: s'utilitzava per a les desfilades.
Com a roba interior, els homes portaven una mena de calçotet anomenat subligaculum.
Vestits Femenins
La toga també era un vestit femení, però el cobrien amb l'stola, un vestit llarg fins als peus que se subjectava a la cintura amb un cinturó i, de vegades, es cordava. Per sortir a actes públics, es posaven a sobre un mantell anomenat palla. Com a roba interior, feien servir l'strophium.
Calçat i Complements
Les sabates que anaven amb la toga es deien calcei. Hi havia diferents tipus, com el calceus patricius i el calceus senatoris. Els esclops es deien socci i les sandàlies soleae. Altres complements eren:
- Petasus: barret
- Flabellum: ventall
- Umbella: ombrel·la
- Anulus: anell
- Acus, fibulae: agulles
- Armillae: braçalets
- Monilia: collarets
- Periscelis: turmellera
Educació a l'Antiga Roma
L'objectiu en el segle III aC era que els homes i les dones aprenguessin l'objectiu de viure la vida.
Educació Familiar
Fins als 7 anys, l'educació dels infants era responsabilitat de la mare, que els ensenyava a parlar i a caminar. Després d'aquesta edat, els pares ajudaven els nens i les mares a les nenes. El pater familias ensenyava als nens a llegir, escriure i esports, mentre que les filles es dedicaven a les tasques de la mare.
Etapes de l'Ensenyament Romà
L'ensenyament romà es dividia en tres etapes:
Primària: Ludus Litterarius
L'ensenyament primari, al qual assistien infants dels 7 als 12 anys. Les classes es feien en galeries (pergulae) sota els porxos del fòrum, separades del carrer amb una cortina (velum). A les aules no hi havia taules i els alumnes s'asseien en bancs sense respatller (subsellia) al voltant del mestre (magister), que seia en una cadira amb respatller (cathedra). Els ensenyaven a llegir, escriure i comptar.
Secundària: Ludus Grammatici
Dels 12 als 16/17 anys. Hi havia menys alumnes i continuaven els fills de la classe alta. Els locals on ensenyaven eren millors. Era l'etapa de la gramàtica i la literatura.
Superior: Ludus Rhetoris
Dels 17 als 20 anys. Reservada a una minoria, s'ensenyava l'art de l'oratòria per part d'oradors famosos. Quan s'acabaven les etapes, per continuar el curs, s'enviaven a escoles fora d'Itàlia.
Estris Escolars
Els alumnes utilitzaven tabellae, que eren tauletes de forma rectangular. Tenien llibres anomenats libri, que podien ser de dos tipus:
- Volumen: 20 fulls de papir enrotllats.
- Codex: fulls de pergamí cosits pels plecs.
Per escriure, s'utilitzava el càlam (calamus), la ploma (penna), el tinter (atramentarium) i la cartera (capsa).