Vicent Andrés Estellés i la Poesia Catalana de Postguerra
Vicent Andrés Estellés: La seva obra
Vicent Andrés Estellés explica la seva obra: "Jo he anat simplement escrivint perquè sempre he tingut, si em permeteu la confessió, que és lleugerament impúdica, la por de morir-me'n sense poder dir abans determinades coses que volia dir."
Bases lingüístiques i estil
La triple base de la llengua poètica d'Estellés és:
- La llengua dels nostres clàssics.
- La literatura catalana.
- La llengua del carrer, arrelada i viscuda des de la infantesa.
Vicent utilitza un nivell de llenguatge amb la utilització de paraules pertanyents a nivells familiars, col·loquials o vulgars. Els recursos característics del seu estil són les comparacions arcaiques i ausiasmarquianes.
Vicent utilitza l'adjectivació per la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu. El contingut semàntic d'aquests qualificatius és, moltes vegades, abstracte i culte o malsonant.
Tipus de poemes i evolució
El poema de confessió està sovint emmarcat en primera persona, on les narracions o les reflexions es fan des d'aquesta perspectiva.
El poema de diàleg és un poema on el JO i el TU es desdoblen, on la seva pròpia imatge és objectivada en la distància i feta condició del diàleg.
A partir de La clau que obri tots els panys, la seva retòrica evoluciona creant una retòrica col·loquial, humil i il·limitada per tractar temes i situacions considerats antipoètics.
Context social de la poesia catalana (1939-1960s)
Anys 1939-1950s: Repressió i continuïtats
Els aspectes socials que destacaren entre els anys 1939-1946 i la dècada següent foren:
- La dispersió de bona part dels intel·lectuals.
- El silenci imposat per la censura.
- Les prohibicions lingüístiques.
- La precarietat econòmica.
Mentre que durant la dècada següent destaca la liberalització amb l'existencialisme, amb un fort control de la censura.
La poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil:
- Poesia de tradició simbolista: Estava sota el mestratge de Carles Riba, la influència del qual es va estendre durant els anys 40 i 50.
- Poesia avantguardista: Es caracteritza per l'experimentació amb el llenguatge i la presència dels recursos visuals.
Dècada dels 60: Canvis socials i realisme
En la dècada dels anys 60, cal destacar en l'aspecte social:
- L'escolarització massiva.
- Els moviments migratoris.
- L'expansió de RTVE.
En aquest moment van destacar els poetes Salvador Espriu i Pere Quart.
Les característiques predominants en la poesia realista són:
- L'actitud profètica.
- La descripció de realitats amargues de la guerra i la postguerra.
- Els temes de denúncia de les injustícies.
- La demanda de llibertat, entre altres.
El simbolisme es basa en referents de caràcter religiós, que de vegades representen l'opressió, el silenci resignat, la censura i la moral asfixiant.
La Nova Cançó sorgeix a partir d'un manifest de Lluís Serrahima, on els autors volen difondre la nostra poesia clàssica.