Vicent Andrés Estellés i Quim Monzó: Grans Autors Catalans
Vicent Andrés Estellés: Vida i obra del poeta
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre a Burjassot en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil, tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquest període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent. El 1955 es casà amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, La Primera Soledad i La Nit, inspirats en eixa feta.
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.
Quim Monzó: El mestre de la narrativa i el periodisme
Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador, traductor i periodista en català i castellà. Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Va començar a publicar reportatges al començament del decenni de 1970. Va escriure reportatges sobre el Vietnam, Irlanda del Nord i l'Àfrica, al començament dels anys 70. Ha escrit articles per a diversos diaris. Ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i reculls d'articles i ha estat traduït a més de vint llengües. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis.
Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabokov, Monzó té una virtuositat que li permet de jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plaentaries.