Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia i Compromís

Vicent Andrés Estellés: La veu del poble

Vicent Andrés Estellés va ser un progressista i nacionalista, de formació literària autodidacta, que va treballar com a periodista a Les Províncies.

Estellés va renovar la poesia valenciana i, encara que es va trobar amb una manca de tradició moderna, va elaborar una obra molt extensa.

És el poeta que representa el País Valencià dels darrers anys, ja que escriu sobre tots els elements que representen el valencià. La seua poesia parla de la realitat més quotidiana amb molta sinceritat a l'hora de transmetre sentiments: l'amor, la por, la fam i la mort.

En les seues obres es presenten la misèria de la postguerra, l'opressió política i moral, i la sensació d'angoixa per la monotonia de l'existència humana. El poeta és la veu del poble i és testimoni de tota la realitat amb una actitud compromesa.

A partir de 1975 publica Mural del País Valencià, on domina l'alegria i l'orgull de ser valencià.

Salvador Espriu: Poesia, mite i realitat

Salvador Espriu va ser narrador, dramaturg i poeta, i la seua obra representa amb molta força l'època històrica en la qual visqué. Fou un autor amb molta cultura; va estudiar Dret, Història Antiga i llengües clàssiques.

La seua obra poètica va evolucionant des de l'existencialisme fins a una poesia més realista de manera progressiva. Al principi, durant els anys 50, el poeta es veu sol plorant per la mort dels éssers estimats i la del país. A partir de 1960, amb la publicació de Pell de brau, inicia el seu període realista i una reflexió moral sobre el drama d'Espanya.

La poesia d'Espriu és molt densa i hermètica, i entendre-la exigeix un cert bagatge cultural, ja que està plena de símbols de diversa procedència.

Característiques de l'obra d'Espriu

Les característiques pròpies de la seua obra poètica són:

• Temes recurrents: La mort dels éssers estimats, de la llengua i del país, mostrant el seu compromís amb el seu poble.
• Pessimisme: Encara que de vegades es veu atenuat per la ironia i la sàtira.
• Recreació mitològica: L'utilitza per satiritzar, denunciar i moralitzar, aportant a la seua poesia un gran nombre de símbols.

Podem concloure dient que la seua obra va conciliar una problemàtica espiritual amb la problemàtica del seu poble, sotmès a la repressió política i el silenci, i en ella tracta, en definitiva, els grans temes de la justícia i la llibertat.