Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia Valenciana de Postguerra

Vicent Andrés Estellés: Veu de la Poesia Valenciana de Postguerra

Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià més destacat des del Segle d’Or valencià (el XV) des d’Ausiàs March i que se situa dins el moviment de la poesia realista dels anys 60.

És de l’època de postguerra i per això viu la mort d’alguns familiars, com la de la seua filla. La seua joventut, adolescència i infància van estar marcades per la mort, els ajusticiaments de la guerra i la postguerra, cosa que influeix en la seua obra.

Quant als seus estudis, cursà la carrera de periodisme a Madrid i treballà com a periodista al diari Las Provincias. Va arribar a ser cap de redacció, però va ser acomiadat per raons ideològiques aprofitant una malaltia seua.

Pel que fa a la seua obra, destaca La Nit, que escriu a partir de la mort de la seua filla. A partir dels anys 70 es pot dir que ve el “boom” de la producció literària d’Estellés amb la publicació, entre altres, del Llibre de Meravelles, Mural del País Valencià i de tota la seua obra completa en general.

El Mural és un extens poemari dedicat a dates, personatges i fets destacats de la història dels valencians.

En aquesta extensa producció literària abundaven els temes de la vida quotidiana com la fam, la por, el sexe i la mort, conjunt de temes que es pot resumir dient que era la temàtica quotidiana de postguerra, una espècie de crònica periodística i literària de la seua època.

L’aportació d’Estellés, d’una banda, va ser la introducció i utilització del llenguatge poètic, al qual s’inclouen les influències dels clàssics com Ausiàs March al Segle d’Or, dels poetes contemporanis com Carles Riba i del valencià popular de l’Horta per a arribar a tots els seus amb característiques com els dialectalismes, les expressions populars i fins i tot castellanismes. La barreja entre elements cultes i formes populars, fins ara considerades antipoètiques, provoca un efecte de sorpresa en els lectors.

Salvador Espriu: Simbolisme i Realisme a la Poesia Catalana

Salvador Espriu es troba dins de la poesia de postguerra. Primerament dins el corrent simbolista i posteriorment al realisme. En l'època de transició esdevé un símbol del catalanisme a causa de que Raimon comença a musicar moltes de les seues poesies.

Abans de la guerra civil, ja havia escrit i publicat algunes obres (inicialment en castellà). Espriu, com a hereu del Noucentisme, intenta elevar a nivell europeu la nostra cultura. No es va veure obligat a exiliar-se a l'exterior.

A la temàtica trobem dos aspectes a assenyalar:

• La reflexió sobre l'existència humana (etapa de la poesia simbolista). Espriu mostra una visió angoixosa del món que l'envolta, així com una meditació constant i obsessiva de la mort.
• La temàtica de l'etapa realista es caracteritza per la reflexió que fa Espriu sobre la relació de l'home amb el seu poble.

A la seua obra podem destacar l'ús de mites per a referir-se a elements que té idealitzats. Per exemple, Sepharad.

Algunes de les seues obres més destacades: Laia, Primera història d'Esther, Cementiri de Sineria i Pell de Brau.

A l'obra d'Espriu trobem diferents característiques. Per una part, la seua obra simbolista està marcada per un destacat perfeccionisme, estructura clàssica, un llenguatge culte i complicat d'entendre, etc.

Per altra banda, a les obres de la seua etapa realista podem apreciar l'esperit crític de l'autor i el fet d'utilitzar temes i un llenguatge popular, així com realitzar poesies fàcils d'entendre amb el fi d'aconseguir que les seues composicions tinguen un notable ressò social.