Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Característiques de la Poesia
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Estellés és considerat el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV. Joan Fuster posà en circulació aquesta frase. Des del Segle d'Or, cap escriptor al País Valencià s'havia dedicat de forma tan absorbent i convincent al conreu de la poesia. Estellés és un d'aquells escriptors *providencials* que poden justificar amb la seva obra tota una literatura.
La publicació de l'obra i la censura
Durant els anys 50 va escriure alguns poemaris, però la seva obra es va publicar molt després a causa de la censura franquista. A partir de 1967, l'aparició de noves editorials, la promoció dels Premis Octubre i la lenta però progressiva normalització de la cultura van fer possible la recuperació de l'obra d'Estellés.
Obres clau
- 1971: Es publica El Llibre de les Meravelles i La clau que obri tots els panys.
- 1972: Es publica Recomane tenebres, primer volum d'una obra de 10 volums.
Característiques generals de la poesia
L'obra d'Estellés és difícil d'encasellar perquè és prolífica, original i extensa. És un poeta apassionat que retratà admirablement la *vida quotidiana*. Aquest és un dels mèrits més sorprenents de la seva poesia: la seva capacitat de fer poesia de qualsevol cosa, escrita en un to popular sense que això impliqui rebaixar en absolut els seus plantejaments poètics.
Sentiment cívic i compromís
Estellés mostra un fort sentiment cívic. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d'un idioma i una cultura oprimits per un règim de tenebres.
El llenguatge literari
El seu llenguatge poètic combina tres registres:
- La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV.
- La dels seus contemporanis del segle XX.
- El registre col·loquial que aprengué a l'Horta durant la seva infantesa.
Temes centrals: La Mort i el Sexe
La Mort: El fascina. Quan en parla, ho fa d'un cadàver en terra, de la mort de la filla, d'un cementiri, d'un nínxol. Aquesta atracció obsessiva per la mort és l'espina dorsal de la seva lírica.
El Sexe: Es manifesta en una gamma diversa de sensacions: des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Una característica és la forma crua de tractar l'experiència sexual. En general, el cos de la dona és una font de metàfores.
Recursos estilístics i mètrica
És evident també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en:
- La seva adjectivació.
- Les imatges metafòriques.
- El filtre culte.
- L'ús de metres regulars, del vers lliure i dels topònims.
Estellés fa paròdia de la tradició clàssica de les èglogues o dels tòpics de la Renaixença valenciana.
Resum de característiques poètiques
- Llenguatge acostat a la parla quotidiana.
- Ús de comparacions.
- Adjectivació característica: qualificació doble (anteposada i posposada al substantiu) que provoca un ritme lent; contingut abstracte, culte i solemne.
- Repetició de mots i sintagmes.
- Paròdia.
- Composicions mètriques variades.
- Poema confessió.
- Poema diàleg.