Víctor Català i el modernisme literari: ideologia i obra

Eugeni d'Ors explica la ideologia del Noucentisme des de la glossa, la seva columna diària a La Veu de Catalunya. Aquesta ideologia gira entorn d'uns mots clau que es repeteixen contínuament:

Intervenció: Eugeni d'Ors explica aquest concepte com l'acció que s'ha de dur a terme per tal que tots els serveis públics funcionin correctament.

Imperialisme: Aquest terme subratlla el caire antiseparatista del catalanisme burgès, i defensava l'Estat burgès modern.

Arbitrarisme: Aquests mots s'oposaven directament a l'espontaneïtat. L'arbitrarisme era el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

Classicisme: Els interessava el classicisme de les proporcions, de l'harmonia i de l'equilibri. A Catalunya, el classicisme substitueix una tradició i un llenguatge propis com a punt de referència.

Mediterranisme: Aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havien assimilat el modernisme. També significa el retorn als orígens i al llegat del classicisme.

Civilitat: La ciutat era el marc legal on demostrar que l'home, amb l'acció conjunta d'imperialisme i d'arbitrarisme, havia d'anar cap a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.

CARC (nou-modernisme): L'script modernista s'alimenta de l'anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra les forces naturals.

• Trenca l'estructura lineal de la novel·la (plantejament, nus i desenllaç) i introdueix el fragmentarisme.
• Escriu realment la prosa poètica amb imatges de gran intensitat.
• Escapça la realitat a través de l'emoció expressada simbòlicament.
• Hi ha una voluntat de recerca lèxica que recull la parla rural il·lleganya viva.
• Els temes més usuals són el desig d'autorealització individual i els binomis individu/societat i artista/intel·lectual/societat.

Víctor Català: Caterina Albert era el verdader nom de VC. Va utilitzar aquest pseudònim perquè la societat conservadora de final del segle XIX no era ben acceptada que una senyoreta de bona família es dediqués a la literatura. Va ser una escriptora de formació autodidacta.

La major part de la seva obra és una mostra dels trets de la narrativa modernista:

• Visió caòtica del món.
• L'artista s'oposa a la multitud.

La narrativa de VC es pot classificar en quatre etapes:

• Inclou els reculls de narracions titulats Drames rurals, Ombrívoles i Solitud.
• Comprèn la novel·la Un film i un recull de contes.
• Hi trobem els reculls de narracions Marines i Contrallums.
• Finalment, tenim les darreres novel·les: Vida migrada i Jubileu.