La vida de les dones i la societat a l'antiga Roma

Les dones a l'antiga Roma

Les dones no aconseguien emancipar-se en la societat patriarcal romana. Durant la infància i fins al seu casament estaven sota l’autoritat d’un baró. Quan es casaven passaven a formar part de la família del marit, i estaven sota l’autoritat del pater familias, el seu marit. Si moria el marit, se li assignava a un germà, fill, cunyat, etc., o un home escollit per ella. La dona estava mancada de drets jurídics, polítics, militars i religiosos.

El paper de la dona lliure

La dona lliure manava a casa als fills, esclaus i se li tenia respecte. Supervisava l’educació dels fills, podia sortir de casa... Aconsellava al marit en els negocis, en política i l’acompanyava als banquets. Era un matriarcat encobert, ja que eren inferiors. No podien accedir a cap càrrec polític, ni votar, ni formar part de l’exèrcit, ni tenir negocis ni propietats. Els fills adoptius, l’acte es feia davant un magistrat.

Patria Potestas

La patria potestas es podia dissoldre en alguns casos com: l’entrada d’un fill o filla al sacerdoci, per conductes immorals del pare, per l’entrada d’una filla a una altra família, la del marit, per l’ingrés d’un fill a la família adoptant.

El matrimoni a Roma

El matrimoni a Roma era un acte privat molt important en família, ja que era l’entrada d’un nou membre. Els casaments estaven pactats pel pater familias, i els nuvis no es podien queixar. Al principi existia el matrimoni cum manu, en què la dona deixava la seva família i tot el seu dot passava al marit. Després va canviar al matrimoni sine manu, en què la dona conservava un vincle amb la pròpia família i també el seu dot.

Activitats del dia

Els esclaus es passaven el dia treballant i no podien participar en estones d’oci de la resta de ciutadans.

Homes lliures: Matí

S’aixecaven molt aviat. A l’estiu es llevaven a 2/4 de 5 i a l’hivern a 2/4 de 8. S’anaven a dormir amb la posta del sol. Dormien amb la roba interior, i abans d’acabar-se de vestir es rentaven cara, braços i cames. La resta del cos se’l rentaven cada 8 dies a les termes. Després esmorzaven, ientaculum. Era pa, formatge, mel, dàtils i olives. El pare que era ric rebia els clients que venien a saludar el seu patró. S’emportaven el menjar i els diners que els repartia el patró. Després es dedicava als assumptes públics i privats. Els importants anaven al fòrum amb els clients. La dona teixia a casa distribuint i controlant el treball dels servents i tenint cura del seu aspecte personal al qual li ajudaven diverses esclaves. Els nens i nenes anaven a l’escola al matí. Les nenes feien la primera etapa i després es quedaven a casa aprenent tasques.

Etapes educatives

• Etapa primària (7-12): aprenien a llegir, escriure i comptar.
• Etapa secundària (12-16): aprenien gramàtica i comprensió de textos literaris.
• Etapa superior (+17): aprenien a expressar-se bé i fer bons discursos.

Les hores del dia

La primera hora s’anomenava hora prima, la següent hora secunda. El final de l’hora sexta era el migdia (meridies). La nit es dividia en quatre parts: prima vigilia (primera vetlla), secunda, tertia i quarta.

El migdia

Acaba la jornada laboral per als ciutadans, no per als esclaus. Era hora de dinar, el prandium. Un refrigeri molt lleuger de menjar fred, fruita i vi. Després cap a 2/4 de 2 de la tarda feien la migdiada. Els nens menjaven a casa i tornaven a l’escola.

La tarda

Cada 8 dies era l’època de la República. Els romans prenien un bany: els rics a casa a una sala i convidaven amics, i els humils a banys públics, les termes pagant. Les dones també tenien accés però en horari diferent.

Les termes

Edificis amb diverses sales on els romans anaven a banyar-se amb amics. Les sales principals eren el vestidor, la sala de bany calent, de bany tebi i de bany fred. També hi havia per a massatges, per suar i les grans amb gimnàs, biblioteca i jardins.