La vida humana: un do diví i un valor absolut

El valor sagrat de la vida humana

El cristià rep la vida humana amb gratitud i, davant d'aquesta, se sent responsable. Això suposa algunes actituds:

• Rebre-la: la vida s'acull i s'agraeix en un mateix i en els altres. El cristià veu la vida humana com un signe de l'amor de Déu.
• Conèixer-la: la vida és un desafiament constant al pensament humà. És una crida a la ciència perquè en conegui el funcionament. També planteja moltes preguntes com: què és l'home? Què és la vida humana?
• Tenir-ne cura: això suposa crear unes condicions socials que permetin a tothom dur una vida digna i atendre la salut de les persones.
• Promoure-la: estem cridats a ser fecunds, és a dir, a donar vida amb la vida que tenim.
• Defensar-la: moltes vegades i de moltes maneres es veu amenaçada. És deure del cristià posar-se del costat de la vida i defensar-la.

La vida humana: un do i un valor absolut

Ningú pot destruir la vida d'un altre perquè això és atemptar contra la dignitat de la persona. La legítima defensa consisteix a defensar-se, valorant el dret a la vida pròpia o de l'altre, però sense considerar l'opció de matar. Aquesta resposta ha de ser proporcional al perill real i no ha de suposar un ús de la violència superior al necessari.

El lliurament de la pròpia vida per amor a algú, posant el valor de l'amor per damunt del valor de la vida, és el cas de Jesús o de tots aquells que han arriscat o lliurat la seva vida en defensa de la justícia o de la vida d'uns altres.

Principis davant les amenaces a la vida

Principis generals que ajuden a respondre adequadament a les amenaces contra la vida humana:

• No mataràs: el respecte de la vida humana és el principi més general.
• Més enllà de la llei del talió: el principi "ull per ull i dent per dent" no es pot aplicar, perquè desencadena una espiral de violència i sofriment pitjor que el que s'intenta evitar.
• S'han de procurar les millors condicions possibles en cada cas per al desenvolupament de la vida humana: cal buscar la millor "qualitat de vida" tant per al conjunt de la societat com per a un particular.
• La vida humana té un valor en ella mateixa que no depèn de les circumstàncies en què es desenvolupi: el valor de la vida no depèn del grau de salut o normalitat, encara que estigui deteriorada o disminuïda.
• La persona no és propietària absoluta de la seva vida ni la dels altres: s'ha de fer el que sigui millor per al seu desenvolupament i conservació i també per al conjunt de persones que s'hi relacionen.
• La vida humana comença en el moment de la concepció: quan l'espermatozoide fecunda l'òvul, comença a existir un nou ésser humà i a les dues setmanes, quan l'òvul es troba a l'úter, es pot produir el desenvolupament de bessons. Per tant, des de la fecundació és una persona humana i té tots els drets que els altres éssers humans tenen, com el de la vida.