Virgili i l'Eneida: L'Epopeia Fundacional de Roma
Virgili: El Gran Poeta Romà i la seva Eneida
Virgili (Publi Virgili Maró), considerat el més gran poeta romà, va escriure la seva obra més important, l'Eneida, a l'època de l'Imperi, sota el mandat de l'emperador August. Aquesta es va convertir en la gran epopeia nacional romana, però no va ser la primera, ni Virgili el primer escriptor de poesia èpica.
L'Epopeia Romana: Precedents de l'Eneida
Les primeres obres de la literatura escrita de moltes cultures solen ser un poema èpic o bé una epopeia nacional, pel desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. La literatura llatina no és diferent. Aquest gènere poètic es va anar consolidant amb escriptors com ara Nevi i Enni, que han estat considerats els creadors de l'epopeia nacional romana i que van exercir una gran influència en la gran obra èpica de Virgili, l'Eneida.
Vida i Obres de Publi Virgili Maró
Virgili va néixer l'any 70 aC a prop de Màntua. La seva família era molt modesta i ell, al llarg de la seva vida, va demostrar també una gran modèstia i timidesa. Va iniciar els seus estudis a Cremona i després va anar a Roma, on va acabar els estudis de retòrica i filosofia. Allà conegué Mecenes, promotor i protector de les arts i gran amic personal d'August.
Va viure una vida molt senzilla, que dedicà a la seva poesia. En els últims onze anys de vida va escriure l'Eneida, i morí el 19 aC a Bríndisi, després d'un viatge a Atenes, on es traslladà per donar els últims retocs a la seva gran obra.
Les Bucòliques: Poesia Pastoral
Va escriure les Bucòliques quan tenia 28 anys. Es tracta d'un conjunt de poemes de temàtica pastoral, en què uns pastors dialoguen sobre temes amorosos, socials, etc. Amb aquests poemes, Virgili pretenia reflectir la vida senzilla dels pastors al camp.
Les Geòrgiques: El Món Agrícola Itàlic
Després va escriure les Geòrgiques, un poema didàctic que gira entorn de la vida del camperol itàlic. Ens descriu les feines del camp i el món agrícola, tot elevant-lo a símbol de cultura.
L'Eneida: Estructura, Argument i Influències
Aquest poema, estructurat en dotze cants i quasi deu mil versos, té com a base la destrucció de Troia pels grecs i la posterior anada d'Enees, cabdill troià, a Itàlia, on ha de fundar una nova pàtria.
L'Eneida de Virgili s'inspira en les dues obres cabdals d'Homer: l'Odissea i la Ilíada. La primera part de l'Eneida (des del llibre I al llibre VI) narra la navegació d'Enees des de Troia fins a Sicília, i és una imitació de l'Odissea. La segona part (des del llibre VII fins al llibre XII) explica les posteriors lluites amb els aborígens d'Itàlia per aconseguir la nova pàtria, i és una imitació de la Ilíada.
La Narrativa No Cronològica de l'Eneida
L'obra no segueix una línia cronològica. El llibre comença amb els intents d'Enees d'arribar a Itàlia des de l'illa de Sicília, on ha mort el seu pare Anquises. A causa d'una tempesta, provocada per la deessa Juno, enemiga dels troians, el mar els porta a Cartago, on són acollits per la reina Dido. Aquesta demana al seu hoste que li expliqui tot el seu viatge des de Troia fins a l'Àfrica, i els fets que causaren la destrucció de la seva ciutat.
Els cants centrals de la narració són:
- Cant II (Llibre de Troia): Es rememora l'episodi del famós cavall de fusta.
- Cant III: Enees continua explicant a la reina tot el que ha sofert des de la fugida de Troia fins que arriba a Cartago.
- Cant IV (Amors amb Dido): Tot escoltant-lo, Dido s'enamora d'Enees i el cabdill troià es queda a viure a Cartago durant un any.
L'Objectiu Polític i Propagandístic de l'Eneida
Amb aquesta gran epopeia romana, Virgili, que havia entrat al cercle de Mecenes sota la protecció de l'emperador, es proposava explicar els orígens llegendaris de Roma i unir la gens Júlia, la família d'August, amb els herois troians. Presenta l'emperador August com un ésser diví predestinat a estendre la pax romana per tot el món. Segons Virgili, August seria un descendent d'Enees, i tota la nissaga Júlia hauria pres el nom de Iulus, fill d'Enees.
August seguia molt de prop l'elaboració de l'Eneida, esperada per tothom, i fins i tot després de la seva campanya Càntabra va demanar al poeta que li n'enviés un guió. A la seva tornada a Roma, Virgili li llegí els tres cants que ja havia escrit, considerats els eixos de tota l'obra:
- Cant II: Llibre de Troia.
- Cant IV: Amors amb Dido.
- Cant VI: La baixada als Inferns.