Virus, protozous i algues: característiques i classificació

Els virus són al límit entre la matèria viva i la matèria morta. No tenen estructura cel·lular (membrana, ADN, citoplasma), són de mida molt petita i s'observen amb el microscopi electrònic. Són paràsits obligats i no poden fer les tres funcions vitals per si sols. Es poden trobar a tots els ambients i provoquen malalties com la SIDA, la grip o el refredat, el xarampió, la varicel·la i l'hepatitis. Els virus no són sensibles als antibiòtics. El seu tractament preventiu són les vacunes. Una vacuna és un preparat que conté organismes morts o afeblits d'una malaltia que no tenen capacitat de produir-la, però preparen el cos.

Els protozous són del regne dels protoctists, juntament amb les algues. Són eucariotes unicel·lulars, de nutrició heteròtrofa i digestió interna. Viuen en ambients molt humits i, si l'ambient no és adequat, creen una estructura de resistència, com els bacteris, que s'anomena quist. Es reprodueixen asexualment per bipartició i alguns per pluripartició, que és el mateix que esporulació. El seu desplaçament pot ser: amb el flagel, amb els cilis, amb els cirrus (que es mouen tots els cilis alhora perquè han adquirit el poder d'anar tots junts), pseudopodis (fan unes potes falses i deformen el seu cos per arribar-hi, s'enganxen i s'arrosseguen). Una altra manera són les contraccions del cos, com quan agafes un globus no gaire inflat, l'apretes i al final s'escapa; ells fan això.

Les algues són del regne dels protoctists. Són eucariotes uni o pluricel·lulars amb tal·lus. Tenen fil·loide, caul·loide i rizoide (les parts d'una alga en ordre de dalt a baix). Són autòtrofes i fan la fotosíntesi (clorofil·la). Les algues poden tenir altres pigments: groc (xantofil·la), taronja (carotè), vermell (ficoeritrina), blau (ficocianina) i marró (feofitina).

• Algues flagel·lades: unicel·lulars, aigües dolces i mar, lliures (planctòniques), clorofil·la.
• Diatomees: unicel·lulars amb una caixa de sílice, aigua dolça o marina, lliures (planctòniques), xantofil·la i clorofil·la (groc).
• Algues verdes: uni o pluricel·lulars amb tal·lus, aigües dolces o mar o terres molt humides, fixes i lliures, clorofil·la.
• Algues brunes: pluricel·lulars, substrat o dins l'aigua o llocs molt humits o zones intermareals, fixes (no planctòniques), tenen una mena de flotador, clorofil·la i feofitina (marró).
• Algues vermelles: pluricel·lulars i moltes estan calcificades, amb una estructura dura semblant al corall. Les que no estan calcificades tenen una capa mucilaginosa. Viuen al mar, fixes, ficocianina (blau) i ficoeritrina (vermell).