Visió General de la Literatura Catalana: Popular, Decadència i Modernisme

Literatura Popular: Característiques

• Anònima i Tradicional: Segueix unes pautes establertes.
• Oral: Transmesa de generació en generació.
• Inestable: Varia segons qui la transmet.
• Datació Imprecisa: Tot i que el vocabulari permet situar-la cronològicament.
• Internacional.

El Cançoner

Els Goigs

Composicions de tipus religiós amb melodia senzilla, on es fa una lloança a Jesús, la Verge i els sants. Són escrits i segueixen una estructura mètrica de versos heptasíl·labs:

• Tornada (abba)
• Cobles (ababc(a)d(b))
• Retronxa (d(b)c(a))
• Tornada final (abba)

Altres Formes del Cançoner

• Nadales: Pròpies de Nadal. Dos tipus:
  • Religiosa: Episodis del naixement de Jesús.
  • Ambient: Aspectes de la celebració.
• Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral: Narren i mitifiquen aventures i robatoris de bandolers.
• Cançons de Pandero: Cantades per majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser, que anaven a les cases.
• Corrandes: Cançons curtes de 4 versos heptasíl·labs, amb rima assonant.

El Romancer

Els romanços provenen dels antics cantars de gesta i tenen el seu origen en els joglars. Es classifiquen en tres grups segons la procedència:

• Francesa (S. XV): El bon caçador.
• Castellana (S. XVI): Santa Caterina.
• Autòctons (S. XVII): El compte Arnau.

Narrativa Popular

La Rondalla

Composició destinada als nens. Es caracteritza per la seva senzillesa, el llenguatge expressiu i l'ús de fórmules d'inici i final. Dos tipus:

• Meravelloses (bèsties i encantades).
• Món real (beneits, burlesques i d'enginy).

La Llegenda

Fet històric reinterpretat al llarg del temps amb elements imaginaris.

La Tradició

Narració que explica l'origen d'alguna cosa (explicació toponímica).

El Teatre Medieval

A l'època medieval, el teatre tenia un caràcter educatiu i era un instrument propagandístic eficaç.

Teatre Religiós

Creat per facilitar la comprensió dels textos dels evangelis. Els Misteris dramatitzaven episodis religiosos concrets i s'agrupaven en cicles temàtics:

• Cicle de Nadal: Escenificacions de l'Anunciació i l'Adoració de Jesús.
• Cicle Pasqual: Mort i Resurrecció de Jesús.
• Cicle Marià: Mort i Assumpció de la Verge.
• Cicle Hagiogràfic: Vides i martiris de sants.
• Cicle Bíblic: Antic Testament.

Teatre Profà

• Figura del Joglar.
• Entremesos o Sainets: Petites dramatitzacions entre plat i plat en els convits, sovint amb intrigues amoroses i personatges arquetípics (marits enganyats...).
• Momos: Balls de persones vestides exageradament.
• Mascarades: Representacions còmiques amb cant.

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Aquest període consisteix en una davallada de la cultura catalana i la literatura culte, tant en la qualitat com en la quantitat. Engloba el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme-Il·lustració.

Causes de la Decadència

• Afebliment de la personalitat política de Catalunya.
• Instauració de la Cort al centre d'Espanya.
• Decret de Nova Planta: S'anul·len les institucions i es prohibeix parlar el català.

Conceptes Sociolingüístics

• Bilingüisme: Ús alternatiu de dues llengües en un mateix individu.
• Diglòssia: Situació social de llengües en contacte en què una és usada per a funcions formals i escrites, i l'altra per a funcions informals i orals.

Autors Destacats

• Cristòfor Despuig (S. XVI): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Demostra la situació sociolingüística a través de 6 diàlegs.
• Baldiri Reixac (S. XVII): Les instruccions per l'ensenyança de minyons. Defensa el català com a primera llengua, tot i que calia estudiar castellà.
• Josep Pau Ballot (S. XIX): Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

El Modernisme

Moviment que designa un procés de transformació d'una cultura, fins ara arcaica, tradicional i regional, cap a una cultura moderna i nacional.

Tendències Estètiques

• Regeneracionistes: Les seves intencions no eren solament estètiques, sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. L'art i la cultura havien d'estar al servei de la revolució.
• Decadentistes-Esteticistes: No creien en la funció de l'artista com a transformador polític de la societat. Defensaven l'art per l'art.

Relació entre Artista i Societat

Les relacions van ser contradictòries: d'una banda, els qui intentaven bastir una visió artística de la vida; de l'altra, els qui pretenien implicar l'art en aspectes materials. El resultat era la marginació per part de la societat i per part dels propis artistes. La bohèmia era la forma de vida dels artistes desplaçats del sistema social establert.

Tipus de Bohèmia

• Bohèmia Tràgica o Negra:
  • Actitud regeneracionista de la societat.
  • Renovació social a partir del desvetllament ideològic (vitalistes, anarquisme revolucionari).
  • La inadaptació social es resol tràgicament (suïcidis).
• Bohèmia Daurada o Rosa:
  • Defensa de l'art per l'art.
  • L'art s'ha de mantenir al marge del progrés social (decadentistes).
  • Evasió a través de l'art.
  • Resolt el problema de la subsistència econòmica.