Vocabulari clau de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil

Història21 de febr. 20254,81 KB

Vocabulari clau: Segona República i Guerra Civil Espanyola

Front Popular: va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Manuel Azaña: (1880-1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola. Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.

Revolució Social: va ser un procés revolucionari que es va donar després de l'intent de cop d'Estat del 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. La seva principal base ideològica va ser l'anarcosindicalisme i el comunisme llibertari.

Gernika: va ser un atac aeri realitzat sobre aquesta població espanyola el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per part d'Alemanya i Itàlia.

Brigades Internacionals: fou una de les Unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'Estat del 18 de juliol.

República d'Esquerres

1.- Nova constitució, la de 1931. 2.- Reforma de l’exèrcit reduint el nombre d'oficials. 3.- Reforma religiosa: volien la separació església - estat i no subvencionar l'església des de l'Estat. Aprovació llei del divorci.

4.- Reforma Agrària: Confiscació sense indemnització de les propietats de l'alta noblesa i d'altres latifundistes. 5.- Reforma Social: Millora condicions laborals. 6.- Descentralització de l'estat: Estatut d'Autonomia de Catalunya al 32, i del P. Basc i Galícia, el 36, aprovats just quan la Guerra Civil va esclatar.

a.- Les dretes: no volien una república tant social, la titllaven de filo comunista i varen fer inclús un cop d'estat: SANJURJO, al 32, va fracassar. b.- Les esquerres: incidents violents amb els anarquistes, el més important: CASAS VIEJAS.

República de Dretes

Eleccions nov. 1933: victòria de les dretes, que es dediquen a paralitzar o abolir les reformes fetes pels seus predecessors.

a.- Paralització reforma agrària i devolució de les terres a la Noblesa. b.- Expulsió d'aquestes terres dels camperols que les havien ocupades. c.- Alentiment procés autonòmic. d.- Encara que guanyaren les dretes, el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, encarrega govern al partit de centre de Lerroux, el PARTIT RADICAL, per tal de tenir les esquerres més controlades. Amb tot això:

INSURRECCIÓ ARMADA A ASTÚRIES, on 20.000 miners protagonitzaren una veritable rebel·lió armada. La repressió posterior també ho serà: moren més de 1000 persones, 30.000 detingudes, dirigents polítics empresonats... Espanya es polaritza en els dos fronts que després s'enfrontaran a la Guerra Civil.

Aquesta insurrecció provocà que l'esquerra s'acabés per aliar en un front comú: FRONT POPULAR (1936) PER PRESENTAR-SE UNIDES A LES PROPERES ELECCIONS. Tots, menys els anarquistes. Programa electoral de continuació de les reformes i amnistia per als empresonats pels fets d'Octubre a Astúries.

Aquestes eleccions són guanyades pel Front Popular. Manuel Azaña formà govern.

A partir d'aquí es desenvolupen els fets:

a.- Ocupació de terres a Andalusia.

b.- Conflictivitat laboral enorme. c.- Assassinats per part dels falangistes de polítics d'esquerres...

Els fets d'octubre (1934) a Astúries

A la mort de Macià li va succeir Companys en un moment en què, amb la victòria de la dreta espanyola a Madrid, les relacions Catalunya - Espanya eren molt tenses.

Problema principal, però: LLEI DE CONTRACTES DE CONREU, APROVADA PEL PARLAMENT CATALÀ, PER LA QUAL ELS PARCERS PODIEN CONVERTIR-SE EN PROPIETARIS SI COMPLIEN DETERMINADES CONDICIONS.

Aquesta llei enfrontà al govern amb la dreta catalana i el govern de dretes de l’Estat, que va portar la llei als tribunals. Els tribunals fallaren en contra del govern català i Companys aprofita els fets d’Astúries per proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Enfrontaments armats entre generalitat i exèrcit que acabà amb Companys i tot el seu govern empresonat i la suspensió de l’Estatut d’autonomia.

Descarregar

PDF Word HTML