Què vol dir la paraula convencional
En general els termes 'ètica' i 'moral' són termes sinònims. Molta gent confon aquests dos termes però, tot i que es poden utilitzar indistintament en algunes situacions, són conceptes ben diferenciats El terme ètica (del grec, ethos, que vol dir que vol dir costum, hàbit, conducta, caràcter...) fa referència a la reflexió racional sobre quina hauria de ser la nostra conducta individual per a ser considerada com a moralment correcte. El terme moral (del llatí, mores, que vol dir bàsicament el mateix que ethos) fa referència als valors, normes, costums, deures i obligacions que determinen de fet el comportament humà individual dins el Març d'una cultura o societat determinada. Aquesta distinció és semblant a la que Areguren introdueix entre moral viscuda i moral pensada: la moral és la forma en què les persones i les societats actuem en la vida quotidiana; l'ètica o moral pensada és la reflexió que els filòsofs han fet i fan sobre la moral. El terme ètica tindria així una caràcter més normatiu, és a dir, ens diu com hem o haurien d'actuar? En canvi, el terme moral té una caràcter més descriptiu, és a dir, ens dius quins valors, costums, normes, deures... Regeixen de fet la nostra conducta. En aquest sentit l'ètica seria una activitat intel·lectual realitzada pels filòsofs en el Març d’una disciplina anomenada filosofia moral. La moral, per la seva banda, és objecte d'estudi de ciències humanes com la sociologia, l'antropologia i la psicologia. El terme civisme (del llatí Civís, ciutadà i ciutat) fa referència usualment el conjunt de les pautes mínimes de comportament social correcte que ens permeten conviure en col·lectivitat. Es basa amb el respecte al proïsme, l'entorn natural i els objectes públics, la bona educació, urbanitat i cortesia. La font de la paraula civisme (Civís) ens fa recordar d'un fet fonamental: l'ésser humà és essencialment -com va definir el filòsof grec Aristòtil- un animal cívic o animal polític (polis, terme grec del que deriva la paraula política, vol dir ciutat també). Amb això s’entén que l’ésser humà necessàriament ha de conviure amb els demés, ha de viure en societat. Un altre sentit, més subtil, de la paraula fa referència el conjunt de normes compartides que haurien de regir una determinada societat. El civisme no és només un conjunt de normes o maneres de procedir, sinó que inclou un contingut moral: expressa un determinats valors i unes creences sobre la sociabilitat humana.