Xenòfanes, Pitagòrics i Heràclit: Filosofia Presocràtica
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes de Colofó: després que els perses destruïssin la seva ciutat natal, va fugir a Grècia. Va viatjar molt i va visitar Elea. Va ser un cantautor que utilitzava la sàtira. No suportava l'antropomorfisme de la religió i defensava una forma de panteisme: déu i el cosmos són una mateixa cosa. Segons ell, Déu és únic, etern, immòbil i causa de tots els canvis. Per ell, l'arché és la terra, en el sentit de fonament i causa de totes les coses. Creia que els fòssils eren causats per les pujades i baixades del nivell del mar.
Els Pitagòrics
Pitàgores va néixer a Samos, però es va traslladar a Crotona. El que l'empeny a fer filosofia és el desig de salvar la seva ànima divina i immortal del cercle de les reencarnacions. Per alliberar l'ànima del cos, van adoptar l'ascetisme de les comunitats òrfiques, que tenien les mateixes creences. La via de salvació era l'estudi de la música, les matemàtiques i la filosofia. Pitàgores instaura un règim aristocràtic, però el van expulsar. Per ells, és més important la forma que la matèria. Que un animal fos gos o cavall no depenia de la matèria, sinó de l'estructura. L'univers sencer és un cosmos bell, bo, diví i no un caos, a causa de la forma i estructura esfèrica. Són considerats formalistes. L'arché és el límit, la forma. Pitàgores és deixeble d'Anaxímenes. La substància important és l'apeiron, que és el ser, i s'agita sense parar en l'infinit.
Heràclit d'Efes
Heràclit d'Efes va viure en moments de revolucions i inestabilitat social. La ciutat estava transformant-se políticament. És l'hereu de la corona d'Efes. Els dos principis són: 1. Tot flueix. 2. Tot té el seu origen en la identitat i lluita dels contraris. Creia que els sentits ens enganyen perquè tenim una il·lusió d'estabilitat i permanència. La realitat és el conjunt de tots els fets. No es pot parlar de coses quan tot flueix sense parar. Tot canvia, tot flueix, perquè la tensió, la lluita de contraris, és omnipresent, encara que no es manifesti. La sensació de pau i repòs és produïda per un equilibri de poder momentani i precari entre les forces contràries que s'enfronten. Per ell, l'arché era el foc, perquè: 1. El foc és l'element més inestable i canviant de tots. 2. Perquè només viu matant i destruint. El foc és concebut com una llei universal, unificadora i ordenadora de tots els canvis. El foc és la raó que manté la unitat. El pensament d'Heràclit és: monisme dinàmic i materialista. Per ell, el foc també és l'ànima del món i l'ànima individual. També podem parlar d'hilozoisme per referir-nos a la imatge del món. Va escriure un llibre.