La Zona Republicana i la Revolució Social (1936-1939)

El Bàndol Republicà: Clima de Revolució (Juliol 1936)

L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda. Hi va haver una resposta popular espontània contra tots aquells i tot el que podia tenir relació amb els insurrectes. L’Església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants, etc., van ser objecte de persecució. Alguns dels perseguits van fugir a l’exili. La violència va arribar a proporcions extremes; sota el pretext de la revolució es van cometre molts fets delictius, resultant en aproximadament 8.500 morts violentes.

La Conformació d’un Poder Popular

El juliol del 1936 va sorgir una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats i dels partits d’esquerres. Els comitès locals, formats per les organitzacions d’esquerra, van substituir els ajuntaments. El nou poder revolucionari es va constituir en el Comitè de Milícies Antifeixistes, integrat per les forces oposades als insurrectes. Aquest comitè va organitzar columnes de milicians, l’ordre públic i l’organització de la indústria i el treball.

A la resta del territori republicà la situació va ser semblant, ja que el poder de l’Estat s'hi va esfondrar. Es van crear batallons de voluntaris que havien d’integrar-se a les milícies populars. La situació es va agreujar des de l’agost a causa del progrés constant de les tropes feixistes. La prioritat era frenar els rebels i organitzar la producció de manera eficaç, a més d’acabar amb la violència social.

Col·lectivitzacions i Economia de Guerra

La col·lectivització de la propietat industrial i agrària va ser un dels elements centrals del procés de revolució social al juliol del 1936. Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses perquè els empresaris havien fugit, havien estat detinguts, assassinats o amagats. Es va crear el Consell d’Economia de Catalunya. A l’octubre es va promulgar el decret de col·lectivitzacions que legalitzava el procés col·lectivista dut a terme fins aleshores.

Al final de la guerra, unes 4.500 empreses estaven controlades pels comitès obrers i unes 2.000 havien estat col·lectivitzades. Per tal de mantenir l’activitat productiva, es van decretar una sèrie de mesures:

• Control de la banca.
• Creació d’entitats de crèdit públic.
• Regulació dels salaris.
• Municipalització del sòl urbà.

Les Dues Opcions en el Bàndol Republicà

S’intentava justificar la insurrecció militar argumentant que s'estava preparant una revolució que hauria d’eliminar la propietat privada, la religió i l’estat existent. Res d’això no tenia fonament: a la primavera del 1936 no hi havia cap revolució en marxa. La insurrecció militar va ser el factor que va provocar que al territori fidel a la República s'hi estengués una revolució social.

El sector dels fidels a la República es va dividir en dues grans opcions:

1. Els que defensaven les transformacions revolucionàries contra el feixisme (anarquistes de la *CNT-FAI*, comunistes del *POUM* i part de la *UGT*).
2. Els que es van centrar a guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l'Estat (republicans, comunistes del *PSUC* i socialistes).

El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

A Madrid, el setembre del 1936, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes, al qual es van incorporar anarquistes com Federica Montseny. Això va coincidir amb la decisió de traslladar el govern de la República a València.

Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l’Estat i la militarització de les milícies. No obstant això, va tenir greus problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Els anarcosindicalistes, malgrat que participaven en un govern d’unitat, no renunciaven a practicar la seva pròpia política revolucionària.

A Catalunya, Lluís Companys va continuar com a president de la Generalitat i es va formar un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas, que va incorporar el *POUM*, el *PSUC*, *ERC* i la *CNT*. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes, els comitès locals van ser substituïts per ajuntaments i es van militaritzar les milícies. La Generalitat va iniciar la intervenció en l’economia per tal de supeditar-la a les necessitats de la guerra. Calia superar els obstacles que derivaven de les diverses concepcions en el camp republicà sobre com calia fer front a la guerra i al procés revolucionari.

Els Fets de Maig del 1937 a Barcelona

Aquests problemes van fer més dèbil el govern de Largo Caballero i van esclatar a Barcelona els primers dies de maig del 1937. Durant els mesos anteriors hi havia hagut revoltes entre els dos bàndols, però el 3 de maig les tensions van esclatar violentament a Barcelona quan forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de Telefònica, amb l'objectiu de controlar les comunicacions.

L'enfrontament va ser entre la *CNT* i el *POUM* contra el *PSUC*, *ERC* i la *UGT*, que van donar suport a la Generalitat. La lluita es va estendre arreu de la ciutat, es van construir barricades i es va allargar durant una setmana. El resultat va ser:

• Més de 200 morts.
• Derrota dels anarquistes més radicals i del *POUM*.
• Una crisi de govern molt profunda.

El conflicte va servir d’excusa perquè el govern central, que estava a València, intervingués a Catalunya amb 5.000 guàrdies d’assalt amb l'objectiu de posar fi a la crisi, en detriment de la capacitat i l’autonomia política del govern català. Les tensions entre el govern central i l’autonòmic eren evidents a causa de les reticències del govern central sobre la capacitat de la Generalitat per governar.

El Govern de Juan Negrín (Maig 1937 - Fi de la Guerra)

Els Fets de Maig van disminuir la influència de l’anarquisme i van enfortir les posicions comunistes, sobretot per l’ajuda que la Unió Soviètica prestava a la República. D’acord amb les directrius soviètiques de perseguir els trotskistes com a enemics de la revolució, es va exigir la detenció dels seus líders. Largo Caballero es va negar a les exigències del sector comunista i va dimitir.

Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. Aquest govern va deixar d’incloure els sindicats (*CNT* i *UGT*) i es va constituir només amb partits polítics. A més, va il·legalitzar el *POUM* i els seus líders (com Andreu Nin) van ser detinguts.

El Govern Negrín va estar al poder fins a la fi del conflicte amb l'objectiu principal de guanyar la guerra. Per aconseguir-ho, es va:

• Reforçar el poder central.
• Unificar la direcció bèl·lica.
• Integrar les milícies en l’Exèrcit Popular.

A Catalunya, es va formar un nou govern presidit directament per Companys i fonamentat en l’aliança entre *ERC* i *PSUC*, sense participació de la *CNT*. El novembre del 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona. El Govern de la República va assumir l’ordre públic i la indústria de guerra, i va deixar de banda l’administració autonòmica, fet que va provocar friccions entre el Govern de la Generalitat i Azaña.

La Política de Resistència

El Govern de Negrín va proposar una política de resistència de la República, tot i que mai no va deixar de cercar un acord amb l’enemic. El seu programa dels Tretze Punts preveia la permanència de la República, després d’un procés electoral democràtic, quan acabés la lluita armada. El bàndol franquista no va acceptar negociacions i Franco va fer saber públicament que només acceptaria «una rendició sense condicions».

A partir del març del 1938, Negrín insistia en la necessitat de resistir amb l’esperança que l’inici del previsible conflicte a Europa entre les potències democràtiques i les feixistes alleugerís la presència alemanya i italiana a Espanya. La pèrdua de Catalunya i la sortida cap a l’exili dels governs van mostrar que la República tenia els dies comptats.

La Consolidació Franquista i la Fi de la Guerra

Consolidació del Poder de Franco

• Octubre 1936: Franco és nomenat Generalísimo.
• Abril 1937: Franco s'imposa als insurrectes mitjançant el Decret d’Unificació, que fusiona Falange Española i la Comunión Tradicionalista, creant la *Falange Española Tradicionalista y de las JONS*.

L'Estat Totalitari i la Legislació

El gener del 1938 es va constituir el primer govern de Franco, que va suprimir les llibertats. El març del 1938 es va aprovar la primera Llei Fonamental, que respectava la influència de l’Església. La zona nacional havia esdevingut un estat totalitari.

Cronologia Militar i Fi del Conflicte

Les principals batalles i esdeveniments militars van ser:

• Madrid, Jarama i Guadalajara: Intents fallits dels franquistes per prendre la capital.
• Campanya del Nord (Abril-Octubre 1937): Caiguda de Bilbao (Juny 1937) i Astúries (Setembre-Octubre 1937).
• Brunete i Belchite: Ofensives republicanes sense èxit.
• Fractura del Territori Republicà (Desembre 1937): L'Exèrcit Popular, amb les Brigades Mixtes, va llançar diverses ofensives (Terol), però Franco va respondre amb la Campanya d'Aragó, que va dividir la zona republicana.
• Batalla de l'Ebre (Juliol-Novembre 1938): Iniciada el 25 de juliol (Amposta i Gandesa). Va finalitzar l'1 de novembre amb la derrota republicana.
• Caiguda de Catalunya: Barcelona cau el 26 de gener de 1939.
• Fi de la Guerra: L'1 de març de 1939 es produeix la insurrecció contra la República del coronel Casado. El 5 de març, Casado pren el control de Madrid. El 28 de març, Franco entra a Madrid. L'1 d'abril es publica el darrer «Parte de Guerra».