Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Ausiàs March: El Pare de la Lírica Catalana Medieval

Ausiàs March neix a València de Gandia el 1397. Als 15 anys es prepara per ser armat cavaller i participa en festes cortesanes, on descobreix la poesia i la música trobadoresques. Després intervé en diverses expedicions militars. A partir del 1425 viu com un senyor feudal.

Va escriure una de les obres poètiques més importants del segle XV i es converteix en el creador de la lírica catalana medieval. Escrivia les seves obres en català i es basava en la seva pròpia experiència i, sobretot, en les seves reflexions sobre l'amor.

Jacint Verdaguer: El Gran Poeta del Romanticisme Català

Jacint Verdaguer neix a Folgueroles de Vic el 1845. Va ser sacerdot i es va dedicar tant a la vida espiritual...

De parla catalana de l'antiga Corona d'Aragó, i, finalment, aconseguir el reconeixement internacional del català com a llengua romànica diferenciada de l'occità.

El Romanticisme

Característiques:

L'Amor Cortès: Concepte i Valors

La temàtica principal de la poesia trobadoresca és l'amor, entès com a amor cortès. L'amor cortès és un joc de galanteig en què es transmeten valors espirituals:

• Lleialtat
• Generositat
• Elegància
• Mesura

L'amor, doncs, s'entén com a mitjà de perfeccionament moral i espiritual. Quan la dama accepta l'homenatge del trobador, ell s'enriqueix tant espiritualment com materialment.

Importància i Gèneres de la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca va ser de gran importància arreu d'Europa perquè, per primera vegada, autors coneguts elaboren una poesia culta en una llengua vulgar i parlen de temes que no tenen a veure amb la religió.

Gèneres Principals

Cançó

És el gènere més representatiu: el trobador

Temes principals de la poesia de l'època franquista

• Mort: La mort, contemplada des de diferents perspectives, és un dels temes més freqüents: la mort dels familiars i els amics, la seva absència, la soledat del cementiri, la destrucció de la guerra, la reflexió sobre la vida i la pròpia mort.
• Pàtria: El desenllaç de la Guerra Civil va representar, per a molts poetes, la destrucció de la pàtria: la cultura, la llengua, la llibertat... Alguns dels poetes més significatius alçaran la veu en contra d’aquesta injusta opressió.
• Realitat social: El compromís amb la societat fa que alguns poetes descriguin i denunciïn la realitat que viu la gent: la vida familiar, el món del treball, les dificultats econòmiques, la resignació, l’esperit

Primers Textos

Primers textos. Llibre jutge: codi de lleis visigòtiques. Homilies d'Organyà: sermons amb explicacions i comentaris de textos bíblics.

Prosa Medieval

Prosa. Religiosa: Ensenyar el camí de la fe. Instruir el poble en l'Evangeli. En llengua vulgar. Ramon Llull és l'autor més destacat per una obra que comprèn uns 250 títols. Historiogràfica: Anomenada Crònica. Compte d'un determinat període històric. Les Quatre Grans Cròniques. Fets històrics de la corona catalanoaragonesa. Exalten el sentiment nacional.

Poesia Medieval

Poesia. Cançons de gesta: poemes èpics. Narren orígens dels pobles i gestes dels herois més populars. Van existir. No se'n conserven documents escrits. Lírica: Lírica culta; en llatí, caràcter religiós...

Característiques dels mitjans de comunicació

• Receptor col·lectiu i heterogeni: Tot i que, en general, cada tipus de missatge sol adreçar-se a un sector de població concret (nivell cultural, social, ideològic, etc.).
• Temàtica variada: Abasten tots els àmbits de l'interès públic; no es limiten només a informar.
• Estructura diversa: Depèn dels recursos que els diferents mitjans facin servir per a difondre els missatges.
• Creació d'opinió: Generen un sistema articulat de valors, actituds i judicis. Modelen la imatge que la societat moderna es forma del món contemporani i creen

Literatura popular

La literatura popular va tenir una gran vitalitat durant l'edat moderna. El cançoner popular recull cançons llegendàries, cançons d'amor, cançons de lladres i bandolers, cançons religioses, etc.

El teatre religiós té un caràcter didàctic (la Passió, la vida de sants) i el teatre profà és de caire humorístic (entremesos i sainets).

Renaixement

Prenent com a idees de l'humanisme, es va iniciar a Itàlia i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI. La idea de renéixer expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica. (Pere Serafí i Cristòfor Despuig)

Barroc

Moviment que predomina a Europa, sobretot a Espanya i a Anglaterra, durant el segle XVII. Utilitza la paròdia, la caricatura...

Menorca sota els Imperis Britànic i Francès

Menorca va estar sotmesa a l’imperi britànic i francès (turnant-se) i, finalment, a la corona espanyola. Durant el regnat britànic, la llengua catalana es va mantenir al marge de la situació crítica que sofria a altres territoris. Es va mantenir com a llengua oficial i es van importar les tendències il·lustrades i neoclassicistes per efecte de la formació d’una burgesia comercial oberta a les relacions amb Europa.

El 1778 es va formar la Societat Maonesa de Cultura per Joan Ramis, on es reunien els intel·lectuals de l’època. El català va ser llengua obligatòria i oficial.

Joan Ramis (1746-1819)

Intel·lectual més destacat de la literatura catalana neoclàssica. Educat a Mallorca....

Prosa Pedagògica i Baldiri Reixac a la Il·lustració

Introducció a la Prosa Pedagògica

A continuació, analitzarem, dins de la prosa pedagògica, l'autor més destacat, la seva obra més important, el seu contingut, cap a qui anava dirigida i, finalment, el tipus de textos que eren més habituals en el període de la Il·lustració.

Baldiri Reixac: L'Autor Clau de la Didàctica

En la prosa pedagògica, l’autor més destacat va ser **Baldiri Reixac**, ja que la majoria de les seves obres eren de gènere didàctic.

Obra Mestra: Instruccions per ensenyar als minyons

La seva obra més important va ser Instruccions per ensenyar als minyons, que funcionava com una mena de compendi que incloïa:

• Enciclopèdia
• Diccionari
• Gramàtica

Destinataris de l'Obra

El...

La Història i les Cançons de Gesta

Les primeres mostres literàries de gairebé totes les cultures europees actuals solen ser narracions en vers dels fets llegendaris i històrics. A Catalunya no s'ha conservat cap cançó de gesta, però en canvi, la història oficial ens ha arribat a través de quatre cròniques importants.

Les Quatre Grans Cròniques (Segles XIII i XIV)

La característica més important d'aquestes obres és la proximitat dels autors als fets que narren. Les quatre cròniques són:

• El Llibre dels Fets de Jaume I.
• El Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot.
• La Crònica de Ramon Muntaner.
• La Crònica de Pere III el Cerimoniós.

El Llibre dels Fets de Jaume I

Aquesta crònica és una narració del regnat de Jaume I (mort...