Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

L'oració en català: subjecte, predicat i tipus d'oracions

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,94 KB

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,...

Continua llegint "L'oració en català: subjecte, predicat i tipus d'oracions" »

Poesia modernista: regeneracionistes i esteticistes

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,46 KB

Regeneracionistes: partidaris d'una poesia espontània, defensen l'expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista i deixen les qüestions formals en un segon terme. Els temes de la natura es presenten amb un to vitalista.

Esteticistes: poetes que entronquen amb els moviments poètics europeus més innovadors. La seva poesia és més culta, elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

Joan Maragall

Barcelona, 1860-1911, és considerat el poeta més important de la tendència regeneracionista del modernisme. La seva teoria poètica es basa en la paraula viva; la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. En la seva poesia, destaquen la recreació de mites i temes populars de la tradició catalana,...

Continua llegint "Poesia modernista: regeneracionistes i esteticistes" »

El teatre de la Renaixença: culte, popular i sainet

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,94 KB

El Teatre de la Renaixença

Durant la Renaixença, el teatre va tenir un gran èxit a causa, principalment, de l'interès que hi van mostrar classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana.

El Teatre Culte

La producció teatral culta es reparteix, fonamentalment, entre els dos moviments estètics: el Romanticisme i el Realisme. Els dos corrents comparteixen alguns trets semblants, com l'ús d'una llengua complexa i arcaica i el retrat de les passions humanes.

Teatre Romàntic

Destaquen drames històrics on es retraten personatges de gran ressò que pertanyen a uns temps passats i gloriosos. Víctor Balaguer, Don Joan de Serrallonga (1868).

Teatre Realista

Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps, s'ambientava
...
Continua llegint "El teatre de la Renaixença: culte, popular i sainet" »

Poesia trobadoresca: gèneres, figures i llengua

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,53 KB

Trobadors Catalans Destacats

  • Alfons el Cast
  • Cerverí de Girona
  • Guillem de Berguedà
  • Guillem Ramon de Gironella
  • Berenguer de Palou
  • Jaume el Just

El Significat del Terme "Trobar"

Terme utilitzat pels trobadors per a designar l'art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.

Diferències entre Trobador i Joglar

El Trobador

Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.

El Joglar

Al món romànic medieval, era el transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d'instruments musicals. Treballava a l'entorn de la cort (castells).

Gèneres Principals de la Poesia Trobadoresca

La Cançó i l'Amor Cortès (Fin'amors)

La Cançó tracta...

Continua llegint "Poesia trobadoresca: gèneres, figures i llengua" »

Història del català: des dels orígens a l'expansió

Altres llengües estrangeresActualitzat el 6,88 KB

El naixement de l'idioma català

Els primers pobladors parlaven llengües preromanes. L'any 218 aC, les tropes romanes entraren per Empúries, iniciant el procés de romanització. Aquest procés va comportar l'adopció de la llengua i la cultura llatines per part de les poblacions autòctones. La romanització no fou homogènia, ja que en zones muntanyoses va trigar més. La llengua que s'adoptà fou el llatí vulgar. El llatí que evolucionà cap al català, occità, francès o italià es renovà més que el que donà lloc al castellà i al portuguès.

Des del segle V fins al començament del VIII, la península fou el regne dels visigots. Amb l'arribada dels àrabs, la llengua llatina desaparegué, llevat de la franja nord. Els francs començaren...

Continua llegint "Història del català: des dels orígens a l'expansió" »

Registres lingüístics i formació de les llengües romàniques

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,2 KB

Registres Lingüístics: Formalitat i Varietats

Tipus de Registres

Formals (ús públic):

  • Culte: Molt elaborat. S'utilitza en literatura i escrits científics i tècnics.
  • Estàndard: Nivell neutre i mitjà. S'utilitza en els mitjans de comunicació, l'administració i l'ensenyament.

Informals (ús privat):

  • Col·loquial: Poc elaborat i espontani. S'utilitza en converses entre familiars o amics.
  • Vulgar: Poc elaborat i groller. Fa servir paraules i expressions malsonants.

Factors que Determinen el Registre

  • Tema: Pot tractar-se de manera general o especialitzada. El lèxic utilitzat variarà en cada cas.
  • Formalitat: Ve determinada per la confiança entre l'emissor i el receptor. Com més confiança, menys formalitat.
  • Canal: L'escrit exigeix més formalitat
...
Continua llegint "Registres lingüístics i formació de les llengües romàniques" »

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme: esquema de literatura catalana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,9 KB

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

  • Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
  • Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
  • Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

  • Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
  • Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

  • Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
  • Esdeveniments clau (1870-1879):
    • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
    • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

  • Teodor Llorente:
    • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
    • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
  • Constantí Llombart:
    • Advocava
...
Continua llegint "La Renaixença i el Realisme-Naturalisme: esquema de literatura catalana" »

Història de la literatura catalana: Edat Mitjana, Segle d'Or i Renaixença

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,8 KB

Literatura catalana: Edat Mitjana

Poesia trobadoresca: Guillem de Berguedà, Ramon de Besalú, Guillem Cabestany, Cerverí de Girona. Reflectia els ideals de la societat feudal. Tema central: l'amor cortès. El trobador es declara vassall de la dama.

Gèneres: cançó (lloança), alba (separació a l'alba), pastorella (cavaller-pastora), dansa, tençó, plany, sirventès (atac).

Ramon Llull: Mallorquí (250 llibres), 1232-1315. Obres destacades: Llibre de meravelles, Blanquerna.

Les 4 gròniques (segles XIII-XIV): Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere三 (o Pere Cerimoniós).

Bernat Metge (segle XIV): Lo somni.

Segle d'Or: Segle XV, València.

Poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi, Joan Roiís de Corella i Ausiàs March (segle XV). És

...

Continua llegint "Història de la literatura catalana: Edat Mitjana, Segle d'Or i Renaixença" »

Tècniques narratives en textos literaris: narració, descripció i discurs

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,83 KB

Tècniques Narratives en Textos Literaris

Els textos literaris contenen narració i altres tipus de tècniques que s'hi combinen equilibradament per aconseguir un relat dinàmic, creïble i interessant.

Les tècniques narratives principals que distingim són la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs dels personatges.

1. La Narració

La narració pròpiament dita és el relat que el narrador fa dels fets, esdeveniments i accions, així com de les relacions que s'estableixen entre els personatges.

Es distingeixen diferents formes des de l'òptica de les tècniques narratives:

  1. L'Episodi Narratiu

    Unitat d'acció situada en un espai i temps delimitats, on succeeixen fets significatius per ells mateixos i en el conjunt de l'acció. Exemple:

...
Continua llegint "Tècniques narratives en textos literaris: narració, descripció i discurs" »

Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,03 KB

Salvador Espriu: Un Escriptor Multifacètic (1913-1985)

Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Dos eixos principals: la recerca de la diversitat (molts gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat.

Josep M. Castellet: va dir que Espriu podia assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts a l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició jueva i la mitologia grega. Espriu crearia el seu mite particular de Sinera (anagrama d'Arenys de Mar).
Varietat literària: lírica, elegíaca, satírica, didàctica.

Jove Narrador als Anys 30

Llibre en castellà: Israel (recull d'estampes bíbliques). Després va anar a la UB, on va conèixer el poeta Rosselló-Pòrcel.

1932: Laia, novel·la-retaule d'...

Continua llegint "Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)" »