Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Monosèmia i oracions subordinades: resum sobre Valor i gèneres textuals

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,82 KB

Enric Valor

Enric Valor (1911-2000) — dramàtic, rondallista i novel·lista. Producció novel·lística amb llenguatge molt treballat (L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant). Rondalles: peces que descriuen els nostres paisatges i personatges, reals o fantàstics, en les quals recupera la riquesa del nostre vocabulari.

Monosèmia

Monosèmia — paraules amb un únic significat. Polisèmia — paraula amb dos o més significats interrelacionats. Homonímia — paraula que presenta identitat formal, però que té significats i orígens etimològics diferents. Tipus: homògrafs (escriuen igual) i homòfons (so igual, escriptura diferent).

Fullet informatiu

Fullet informatiu — tipus d'escrit expositiu que informa sobre qualsevol qüestió d'interès...

Continua llegint "Monosèmia i oracions subordinades: resum sobre Valor i gèneres textuals" »

Ausiàs March: vida, obra i la ruptura amb la tradició trobadoresca

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,05 KB

Ausiàs March: Vida i llegat

El creador de la poesia culta catalana

Poeta valencià (1397-1459). March té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa; és a dir, n’és, en bona mesura, el creador. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes (a part de l’abundant producció existent de poesia popular). A més, és el primer que trenca amb la tradició trobadoresca.

Dades biogràfiques

  • Va néixer a Gandia cap al 1397.
  • Armat cavaller ja de jove, va intervenir en campanyes militars diverses.
  • Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), morta al cap de pocs anys, i la segona va ser Joana Escorna.
  • Ausiàs March va morir a València el
...
Continua llegint "Ausiàs March: vida, obra i la ruptura amb la tradició trobadoresca" »

Complements verbals en català: CD, CI, CRV, CC, atribut i predicatiu

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,79 KB

Complements Verbals en Català

Descripció dels principals complements verbals en la gramàtica catalana.

Complement Directe (CD)

És l'objecte sobre el qual recau directament l'acció expressada per un verb transitiu, generalment va sense preposició.

Estructura del CD

La posició del CD l'ocupa un SN o una proposició substantiva que equival a un SN.

Substitució pronominal del CD

  • 1a persona: em / m' / ens
  • 2a pers.: et / t' / us
  • 3a pers.: es / s' / en / ho / el / els / les

Complement Indirecte (CI)

Destinatari o destinatària de l'acció del verb o de l'objecte directe. Quan el complement va introduït per 'a' també s'anomena complement de destinació.

Estructura del CI

La posició del CI l'ocupa un sintagma preposicional que pot ser: prep + SN o prep...

Continua llegint "Complements verbals en català: CD, CI, CRV, CC, atribut i predicatiu" »

Història de la llengua catalana al segle XX: de la Renaixença al franquisme

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,98 KB

La llengua al segle XX: de la Renaixença al franquisme

Durant el segle XX, arran de la Renaixença, la nostra llengua es trobava en una situació de minorització lingüística, reduïda a l'àmbit familiar, cosa que els escriptors tractaren de solucionar. D'una banda, restauraren els Jocs Florals el 1859 per tal d'impulsar la literatura; s'intentà la normalització de l'ús de la llengua, la unitat lingüística entre els parlants i la normativització ortogràfica i gramatical, etc.

El mite del llemosí i la identitat lingüística

El qualificatiu llemosí era un nom que servia per a identificar la llengua de tots els territoris del domini lingüístic sense haver d'usar el nom d'una varietat en concret; també servia per a distingir la llengua...

Continua llegint "Història de la llengua catalana al segle XX: de la Renaixença al franquisme" »

Avantguardisme: moviments, característiques i autors clau del segle XX

Altres llengües estrangeresActualitzat el 6,88 KB

L'Avantguardisme: Ruptura Artística del Segle XX

L'avantguardisme és un conjunt de moviments artístics que es van iniciar a Europa a principis del segle XX. Van suposar una ruptura en la manera d'entendre l'art i la literatura.

Context Històric de l'Avantguardisme

El context històric es caracteritza per:

  • Malestar social i pessimisme.
  • Canvi de pensament.
  • Crisi de la ideologia burgesa.
  • Conflictes entre la classe obrera i la burgesia.
  • Aparició del comunisme i el feixisme.

Objectius dels Moviments Avantguardistes

Els objectius principals eren:

  • Experimentar noves formes d'art.
  • Fer plantejaments innovadors.
  • Evidenciar la crisi de valors del segle XX.
  • Ruptura amb la tradició artística anterior.
  • Desig de provocació.

Característiques Generals de l'Avantguardisme

Entre...

Continua llegint "Avantguardisme: moviments, característiques i autors clau del segle XX" »

Poesia catalana de postguerra: tendències i autors clau (1940-1970)

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,98 KB

Aquest document descriu les tendències més rellevants de la poesia catalana en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70, un temps marcat per la repressió i la resiliència cultural.

Context Històric i Repressió Franquista

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, els nostres escriptors hagueren de començar de zero, fent un esforç heroic per esquivar la censura del moment i mantenir viva la literatura catalana.

Etapes Clau del Franquisme i la Cultura

Es poden diferenciar diverses etapes clau durant el franquisme que van afectar directament la producció literària:

  • En un primer moment, la repressió fou molt dura. La literatura catalana va patir una doble persecució: lingüística i literària. Milers de persones
...
Continua llegint "Poesia catalana de postguerra: tendències i autors clau (1940-1970)" »

Tipus d'oracions subordinades adverbials i correcció lingüística

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,77 KB

Què és una oració subordinada?

Una oració subordinada és una oració que forma part d'una altra de nivell superior, que anomenem oració principal. Es classifiquen en:

  • Substantives: equivalen a un nom.
  • Adjectives: equivalen a un adjectiu.
  • Adverbials: equivalen a un adverbi.

Oracions subordinades adverbials

Les oracions adverbials es divideixen en dos grups:

  • Adverbials pròpies: equivalen a un adverbi.
  • Adverbials impròpies: equivalen a un sintagma preposicional que expressa una circumstància (condicional, final, etc.).

Adverbials pròpies

  • De temps: (quan, mentre, abans que, fins que, des que, tan aviat com, tan bon punt). Exemple: Vam arribar a l'estació quan el tren ja arrencava.
  • De manera: (com, com si, tal com, sense que). Exemple: Haurem de
...
Continua llegint "Tipus d'oracions subordinades adverbials i correcció lingüística" »

Amor cortès i poesia trobadoresca: vassallatge i tipologies

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,04 KB

Amor cortès i vassallatge feudal

La relació entre l'amor cortès i el vassallatge del sistema feudal rau en la mateixa estructura social piramidal. La poesia trobadoresca va néixer als s. XII i XIII i es desenvolupa dins d'aquestes corts nobles.

Diferència entre trobador i joglar

Diferència entre trobador i joglar: el trobador era l'encarregat d'escriure la lletra i la música, i el joglar s'encarregava d'interpretar-la públicament.

Característiques de les cançons trobadoresques

Característiques de les cançons: el poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama, li manifesta el seu amor més profund i li prega que l'accepti com a vassall. Li demana que li correspongui amb un gest senzill. Sovint s'hi expressen sentiments de devoció, humilitat...

Continua llegint "Amor cortès i poesia trobadoresca: vassallatge i tipologies" »

Poesia i teatre català de postguerra: Pere Quart, Espriu i tendències

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,09 KB

La Poesia de Postguerra a Catalunya

Durant els anys 40 de la postguerra, el gènere més conreat va ser la poesia. Moltes vegades, els poemes servien per denunciar la repressió política i cultural sota el règim franquista i, si es publicava alguna cosa, es feia de forma clandestina. L'objectiu dels poetes era arribar a un públic molt ampli i, per tant, escrivien amb un estil directe i amb algun toc d'humor i ironia. Alguns dels autors més importants de la poesia de postguerra són Pere Quart i Salvador Espriu. Tots dos conreaven el gènere del realisme històric.

Pere Quart (Joan Oliver)

Pere Quart és el pseudònim que utilitzava Joan Oliver per signar les seves obres. Tot i ser fill d'una important família d'industrials, de ben jove ja...

Continua llegint "Poesia i teatre català de postguerra: Pere Quart, Espriu i tendències" »

Català nord-occidental i valencià: característiques i diferències

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,9 KB

Català Nord-Occidental i Valencià

Català nord-occidental: Territori: Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Noguera, meitat occidental del Solsonès, Urgell, Segrià, les Garrigues i Priorat. Vocalisme: el tònic coincideix amb el català central, i l’àton és més ric. Article: el masculí és lo, los; també davant els noms de persona. Plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: àsens, órdens. Morfologia verbal: la 1a persona singular del Present d’Indicatiu acaba en –o: jo canto. Desinència en –e de la 3a persona singular de l’Imperfet d’Indicatiu: cantave. Hi ha zones on cau la v intervocàlica: cantae. Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià: melic, xic, timó, bes.

Valencià: El nom...

Continua llegint "Català nord-occidental i valencià: característiques i diferències" »