Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

La Varietat Nord-occidental del Català

Fonètica

• Diftongació de la o- àtona inicial que esdevé au (ex: aulor).
• Pronunciació amb una e final en la 3ª persona del singular d'alguns temps verbals (ex: tenie).

Morfologia

• Ús de uns com a article masculí (lo/los) (ex: lo pare).
• Desinència -o en la 1ª persona del singular del present d'indicatiu.

La Narrativa Actual

Al segle XX, la narrativa catalana va experimentar un impuls considerable. Entre els autors clàssics destaquen Mercè Rodoreda, Villalonga, Enric Valor i Pere Calders. En una generació posterior, trobem escriptors com Carme Riera, Quim Monzó i Jordi Sierra i Fabra. Des del País Valencià, cal esmentar autors com Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó i Pasqual Alapont.

Entre els factors...

Teodor Llorente i Constantí Llombart: Figures Clau

Teodor Llorente (1836-1911): El Patriarca de la Renaixença

Teodor Llorente Olivares formava part d'una família de juristes. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la universitat. Durant un temps exercí la professió d'advocat.

Evolució Ideològica i Periodisme

Va escriure poesies en castellà, però es va conscienciar de la causa valencianista i començà a escriure en la seva llengua. Amb el temps, esdevingué la figura més important de la Renaixença valenciana. D'ideologia conservadora, va ser director del diari Las Provincias, de tendència conservadora.

Jocs Florals i Lo Rat Penat

Juntament amb Vicent W. Querol, va instaurar els Jocs Florals, que va presidir i on va guanyar el títol de...

el text expositiu:tenen com a finalitat informar,explicar,difondre i presentar de manera clara i objectiva el contingut de un tema perquè el receptor adquirisca nous coneixements.trets lingüístics- organització lògica i jeràrquica de les idees, -mecanismes de condensació,explicació o formulació-to objectiu amb mecanismes de impersonalització i temps en present i mode indicatiu.

text argumentatiu: el emissor exposa opinions pròpies de manera raonada,també pot rebatre punts de vista,refutar una opinió o incitar al receptor per tal que actue de alguna manera. característiques: -la finalitat dels textos argumentatius és convèncer el receptor,rebatre-lo o estimular-lo per tal que actue de alguna manera.- presenten una tesi. - solen...

Primers Textos Escits en Català

Els primers documents en català s'inscriuen principalment en dos àmbits: el jurídic i el religiós.

Documents Jurídics i Religiosos Clau

• Liber Iudiciorum: Traducció al català de les lleis visigòtiques.
• Segle XII: Homilies d'Organyà: Un sermonari (conjunt de sermons) redactat per capellans, molts d'ells de la catedral de Solsona, amb l'objectiu que la gent els entengués.
• Segle XIII: Destaquen obres com els Usatges de Barcelona, les Commemoracions de Pere Albert, els Furs de València i el Llibre de les Costums de Tortosa.

Ramon Llull: Forjador de la Llengua Catalana

Ramon Llull va contribuir significativament a impulsar la llengua catalana en l'àmbit de la literatura.

El seu model esdevindria un referent lingüístic,...

Els Jocs Florals: Història i Premis

Els Jocs Florals eren un certamen literari de poesia que es va començar a celebrar a l’Edat Mitjana, es va perdre durant la Decadència i es va recuperar durant la Renaixença. Els poemes que es presentaven havien de fer referència a un d'aquests tres temes: fe, pàtria i amor.

Premis dels Jocs Florals

• El premi al millor poema d'amor era la Flor Natural.
• Al millor poema de pàtria se li atorgava l'Englantina d'Or.
• Al millor poema de fe, la Viola d'Or i Argent.

Qui guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona).

Biografia de Jacint Verdaguer

• Com és el segon fill de la família de pagesos, no pot heretar les terres. Per

Modes musicals medievals

S’anomena modes o escales modals a les escales pròpies del sistema modal, utilitzades en la música occidental i heretades de la tradició grega.

Modes grecs antics:

• Mode dòric
• Mode locri
• Mode frigi
• Mode hipofrigi
• Mode lidi
• Mode hipolidi
• Mode mixolidi

En referència a l’estructura:

• Antifonals
• Responsorials

En referència a la fase musical:

• Melismàtics
• Sil·làbics
• Salmòdics

Característiques del Cant gregorià:

• Cant religiós
• Es canta a les esglésies i sempre en llatí
• És un cant monòdic
• Es canta ‘’a cappella’’
• Només canten homes
• Melodies simples i sense salts

Trobador: és un poetacantor de l'Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Joglar: era l'intèrpret...

Assaig: gènere literari en prosa

L'assaig és un gènere literari en prosa no narrativa que tracta temes diversos amb voluntat de creació literària i intenció d'aprofundir en el coneixement humà.

Estructura de l'assaig

1. Idea inicial: parteix d'una idea inicial formulada de diferents formes.
2. Confrontació d'idees i arguments: l'autor examina i fa avançar l'exposició mitjançant unes altres idees associades amb la precedent i sovint contraposades a aquesta, amb la finalitat d'arribar a una conclusió.
3. Conclusió: síntesi de tots els continguts del text.

Recursos textuals

Segons la situació de comunicació, hem d'adequar la manera d'exposar i l'extensió de l'argument. Això dependrà del destinatari (registre formal o informal) i del canal (...

Què és una rondalla?

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla. Està destinada especialment a l'entreteniment dels infants, alhora que té una intenció moralitzadora: pretén ensenyar-nos alguna cosa. Aquestes històries aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.

Rondalles destacades

• La flor Romanial
• En Joanet de sa Gerra
• Sa filla del Sol i de la Lluna
• En Pere Poca Por
• Ous de somera
• En Joanet de l'Onso
• El festejador
• Amor de les tres taronges
• El castell d'Iràs i no tornaràs
• N'Estel d'Or
• En Vit

Elements escènics

Dos tamborets

Rellotge d'arena, penya-segat, seient, suport...

El valencià central

Fonètica

• Vocalisme tònic: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/
• Vocalisme àton: /i/, /e/, /u/
• Pronunciació de /v/ com a /b/
• Emmudiment de consonants oclusives finals: -mp, -nt, -rt, -lt

Morfosintaxi

• Ús generalitzat del demostratiu aquest i del numeral femení dues
• Possessius femenins amb v
• Desinència -o a la 1a persona del present d'indicatiu
• Desinències del present de subjuntiu en -i

Lèxic

• Influència del castellà, especialment a Barcelona i rodalies
• Lèxic propi

Josep Pla

Va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme i a la literatura. Va tractar temes com records personals, relats, viatges, cròniques polítiques, gastronomia i paisatges. La seva obra es classifica en: narració, assaig, llibres de viatges, biografies, dietaris...

Poesia Valenciana de Postguerra a Finals dels 70

Context i Influències

En els primers anys de la postguerra, van sorgir les primeres editorials i revistes literàries valencianes. En un ambient marcat per la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, l'existencialisme parisenc va influenciar els poetes. Aquest moviment, inconformista i reflexiu, prioritzava temes relacionats amb l'ésser humà i la seva angoixa existencial.

Simbolisme i Existencialisme (Anys 50)

Alguns poetes valencians d'aquest període es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencial. Les seves obres presentaven les següents característiques:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu sobre el dolor, la mort i l'absurd de l'existència.
• Perspectives