Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Les Avantguardes Artístiques i Literàries

Les avantguardes van ser moviments artístics i literaris que van sorgir a principis del segle XX, caracteritzats per la seva ruptura amb les tradicions i la recerca de noves formes d'expressió.

• Cubisme

  És un moviment artístic que té com a màxim representant Pablo Picasso. En literatura, el cubisme incideix en el desig de molts autors de representar les coses des de diverses perspectives, analitzant-les amb més profunditat.

• Futurisme

  Proclama el rebuig frontal del passat, de la tradició, i defensa un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat, el progrés i els valors de la joventut. Prohibeix el sentimentalisme en l'art.

• Dadaisme

  És un moviment artístic i literari del segon i tercer

La Renaixença i el Teatre Català: De l'Èxit a les Dues Corrents

La Renaixença, el teatre tingué un gran èxit a causa principalment de l'interès que hi mostraren classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana. Es van distingir dues classes de teatre: el culte i el popular.

Teatre Culte: Romanticisme i Realisme

La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre dos moviments dominants: el romàntic i el realista.

• Romàntic: Destaquen els drames històrics de Víctor Balaguer. La seva obra més important fou Don Joan de Serrallonga.
• Realista: Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps. Àngel Guimerà va ser el més important, qui al principi conreà el romanticisme.

Àngel Guimerà: Evolució

La Renaixença: Context i definició

Mentre el moviment romàntic es desenvolupa a Europa, a Catalunya es produeix un moviment d’ample abast cultural i literari, però també polític, conegut amb el nom de Renaixença. Aquest terme s’ha utilitzat habitualment per designar un període de recuperació literària i lingüística que s’inicia al Principat el 1833 i s’acaba el 1877. Amb aquest període s’acaba la "Decadència" i s’obre el període de la literatura catalana contemporània.

• 1833: l’oda "La Pàtria" de B.C. Aribau.

El sentiment nacional i els orígens

El concepte de Renaixença es vincula al sentiment nacional que en aquella època va arrelar en tots els àmbits, fins i tot el polític. Va sorgir la consciència de pertànyer...

Obra de Verdaguer

Té dos poemes èpics: L'Atlàntida, una epopeia clàssica, i Canigó, que és més harmònic i ambiciós, essent una epopeia nacional de Catalunya. També té poemes religiosos, com Idil·lis i cants místics, o poemes civils i patriòtics. Però l'últim, Flors de Calvari, és un recull de poemes dramàtics, considerats un correlat dels articles periodístics en defensa pròpia.

Jacint Verdaguer va néixer prop de Vic el 1845, i va morir a Barcelona el 1902; era capellà i tingué enfrontaments amb l'autoritat eclesiàstica. Arribà a ésser suspés del ministeri, però després fou rehabilitat. Amb una notable obra literària, adquirí fama als Jocs Florals del 1856, fou mantenidor dels de València i rebé homenatges per...

Normativització lingüística del galego

Les llengües presenten tendència a la diversitat oral. La variETAT estàndard, que s'usa en els àmbits formals i es descriu en les gramàtiques, contribueix a frenar aquesta dispersió. La seva construcció es coneix com a normativització lingüística: es fixa l'ortografia, la gramàtica i el diccionari.

La majoria de les llengües romàniques van fer això a l'Edat Mitjana, mentre que el galleg patia el procés de minorització, quelcom imprescindible per a la seva normalització social.

Etapes del procés de normalització

En el procés de normalització existeixen quatre etapes:

• a) Galego popular (segle XIX). Tenia caràcter literari proper a l'oralitat. La seva font principal és la parla popular

Ensaio

L'ensaig experimenta un important creixement des dels anys 80, degut a l'aparició o consolidació de diverses revistes de pensament que comparteixen una visió moderna i galleguitzadora: la revista Grial, la creació de col·leccions específiques en les editorials, la traducció de textos d'altres llengües i l'aparició de premis dirigits a l'ensaig, com el Premio Ramón Piñeiro, i la galleguització de determinats àmbits universitaris.

Temes

• Ensaig econòmic i polític: Xosé Manuel Beiras Torrado amb O atraso económico de Galicia i Camilo Nogueira amb A memoria da nación.
• Ensaig sociolingüístic: Pilar García Negro amb Sempre en galego.
• Ensaig teològic: els teòlegs Andrés Torres Queiruga i Xosé Chao, i l'historiador Francisco

A Poesía Galega (Finais do Século XX e Principios do XXI)

O último terzo do século XX e os principios do XXI caracterízanse por unha veemente eclosión poética e por unha evolución do xénero.

Na década dos 70, o grupo de poetas denominado os Novísimos continúa cultivando este tipo de poesía comprometida, mais a partir da publicación en 1976 de Vvora e magnolias de X. L. Méndez Ferrín e Mesteres de A. López Casanova, prodúcese un punto de inflexión. A partir da década dos 80, consolídase unha importante tendencia culturalista, centrada nunha obsesión polo coidado formal e a expresión culta.

Con posterioridade, xa na década dos 90, aparecen novas voces guiadas por unha actitude crítica e irreverente que se expresa cunha linguaxe...

El Noucentisme

El Noucentisme és el nom amb què es coneix l'estètica que, entre 1906 i 1923, conviu amb el modernisme (que acaba el 1911) i el substitueix gràcies a l'estreta col·laboració entre els intel·lectuals i el poder polític.

Va permetre el pas de la desorganització i la pluralitat desbordant del modernisme a una rigidesa de normes que calia seguir. Es divideix en dues etapes:

• 1906-1917: L'any 1906 va ser decisiu perquè es va començar a publicar el Glosari d'Eugeni d'Ors a les pàgines de La Veu de Catalunya. També es van publicar Els fruits saborosos de Josep Carner, Oracions de Miquel Costa i Llobera, i es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1917-1923: Va morir Prat de la Riba, home clau en

As crises baixomedievais (séculos XIV e XV)

A Baixa Idade Media (séculos XIV e XV) estivo marcada por unha crise demográfica de tipo catastrófico, na que se produciu unha forte mortandade ocasionada polas malas colleitas e acentuada pola Peste Negra. Moitas áreas quedaron despoboadas. O descontento dos campesiños polo aumento dos prezos e o endurecemento das cargas señoriais abusivas provocou numerosos levantamentos contra a nobreza. É destacable en Cataluña o conflito da remensa. Nas cidades, os xudeus foron acusados da situación de crise, e parte da Igrexa exerceu presión para que se convertesen ao cristianismo. A situación estalou en 1391 con asaltos ás xudarías. Por último, cómpre sinalar as guerras civís, tanto no reino...

NARRATIVA

Aquest moviment renovador, semblant als experimentats a les literatures europees de l'època i molt influït per ells, es desenvolupa entre 1954 i 1980. La renovació narrativa va afectar tant els aspectes de contingut com els formals. Les temàtiques es mouen dins del marc de l'expressió de l'absurd de l'existència, el pessimisme i la desesperança. Abunden els assassinats, els suïcidis, els fracassos personals, l'amor insatisfet, la solitud. Els personatges estan caracteritzats com a éssers perduts i moguts per les circumstàncies, violents, agressius, solitaris, desequilibrats, autodestructius... Hi ha evidència d'un gust per la ruptura de l'ordre cronològic i per la reducció radical del temps de la història. Els espais...