1.SUPORTS. El support és lelemnt receptor de la pintura o dibuix. La sva unció n es pasiva, actua km 1 elemn xpressiu mtjançan ls kualitats mterials i frmals.
1.1.PROPIETATS MTERIALS DLS SPORTS. Els cmportamns físiks dls mterials k frmen l sport dnen una serie de kualitats: LABSORCIÓ, LA FLEXIBILITT, TRANSPARÉNCIA I TXTURA. Així pdem tnir: ABSORBENTS: Cartó, parets d guix, etc. FLEXIBLES: Paper, krtulina, tela. RÍGIDS: 1 mur d pret, taula d fsta, cràmika…TRANSPARENTS: Ppe vital, cel.luloide, acetal…OPACS: Tela, taula d fsta, paper, un mur… LLISOS: Papers i krtulines setinades sns gra…TXTURATS: Pper de dvrss gramatges i grans, mur, taula d fsta…
PROCED: SUPORT: Pastel….……...Paper Tremp………...Tela, taula d fsta Fresc...
J Alcover:Palma , 1854 - 1926.po e ta i assa g i sta.Participà n ls Jocs Florals d Bcn(1909);n ls conferències q ls intel·lectuals mallorqins a l'Ateneu Barcelonès(1904);n l Primer Congrés d l Llengua Cat(1906).En pocs anys esdevingué una d ls primeres figures d l poesia catalana,q laparició d Cap altard(1909)confirmà .Va c orrespon dre a l Real Acadèmia Espanyola(1904),d l'Acadèmia d Bones Lletres d Bcn(1913)i d l'Institut d'Estudis Catalans(1916).Fou regidor municipal (1879)i diputat a corts pel partit liberal(1893).Miqel Costa i Llobera:Pollença , 1854 - Palma , 1922 . Va ser escriptor i eclesiàstic. D'una família aburgesada,fou deixeble d Pons i Gallarza. V a studiar dret a Bc n i Madrid .Publicà l primera poesia,...
Quim Monzó Quim Monzó ( Barcelona, 1952), es un dels màxims representants de la literatura catala actual. A banda de la seua faceta com a articulista i com a novel.lista, ha publicat 8 rculls de contes fins ara. La seua obra s' ha caracteritzat per oferir una mirada crítica i sovint perplexa de la nostra vida quotidiana i de la societat postmoderna. Des de la posició d' un observador, denuncia els comportaments gregaris i fa paròdia. L' ús dels incisos entre parèntesis com un mecanisme d' ironia i dels interrogants com un mecanisme d' assetjament del sentit dels fets són una constant en la seua prosa. També utilitza com a matèria primera dels seus relats ficcions prèvies i de sobres conegudes pels lectors per tal d' ivertir-les,...
2.4.Joan Roís de Corella (1435?-1497), nascut probablement a Gandia, pertanyia a una família noble que mantenia relacions estretes amb la del poeta Ausiàs Marc. //Era destinat als estudis militars, però seguí els religiosos. Tot i la vocació religiosa, visqué diverses relacions amoroses i tengué un fill i una filla amb Isabel Martínez de Vera. // Atesa la diversitat temàtica de la seva prosa, es classifica en quatre grups: -Tema amorós, -Tema religiós, -Tema mitològic, -Obres de circumstàncies. // L’estil de la seva prosa és culte i retòric, aquest nou estil llatinitzant fou anomenat valenciana prosa. // Fou un escriptor aristòcrata, mestre en teologia, amb una extensa i variada obra literària en què conreà tant la...
Coherència tema,idees secundàries,tipus de títol(temàtic,parcialment temàtic,remàtic),parts del text (resumen),tesi, progressió temàtica(lineal,constant) Adequacióàmbit d'ús(periodístic,acadèmic),gènere,tipología textual(descriptiu,narratiu,argumentatiu),finalitat,funció lingüística(expresiva),canal (oral,escrit,preparat,unilateral,multidireccional,amb espai i temps no compartits per l'emissor i receptor),presència,absència,relació(grau de formalitat),polifonia(discurs directe,indirecte),modalització(opinió de l'autor),lector model,varietat diatòpica,registre(col-loquial,estàndard),figures retòriques Cohesió Dixi(personal-social,espacial-demostratius,temporal),anàfora,catàfora,nominalització(l'arribada dels europeus,...
RODOLF SIRERAa) El nostre teatre fins als anys 60:Al llarg del primer terc del segle XX apareixen nous noms i tendencies, com ara Josep María de Sagarra. Pero la Guerra civil i la postguerra signifiquen un colp molt dur per al nostre teatre. La poesia pot sobreviure d'una manera clandestina. A partir del 1946 s'autoritzaren les obres de Sagara d'autors coetanis. El segle XX al Pais Valencia el sainet continua sent l'unic teatre en valencia que arriba a les sales.b) La represa teatral i els inicis de Rodolf Sirera:La continuitat de l'escriptura teatral s'assegura a partir dels 60 del segle XX amb Manuel Pedrolo, Joan Brossa o Benet i Jornet. Molins o Sirera tracten un teatre universitari i amateur. Aquests son els inicis teatrals de Rodolf...
a) La nominalitzacíó: és un procés de condensació de la informació que transforma una oraciño en un substantiu o un sintagma noominal. La nominalització permet expressar més significat amb menys espai i amb menys paraules.
b)Transformacions lingüístiques: en la nominalització es profeixen una série de transformacions lingüístiques. En l'enunciat <<Laura i Miquel es trobaren per causalitat. Aixó els féu sentir-se molt feliços>>, expliquem una situació. Però no és l'única manera de dir-ho. Si diem:<<La trobada casual de Laura i Miquel els reportà felicitat>>, donem la mateixa informació però més concentrada. Hem usat dues nominalitzacions. Açó ha permés de convertir...
TEMA 8: explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.L’obra de Salvador Espriu és caracteritzada per la barreja d’un intel·lectualisme extrem i d’un descriptivisme sovint mordaç. La riquesa idiomàtica i la representativitat històrica que va aconseguir als anys 60, la converteixen en una de les més importants.Els factors que porten Espriu cap a la poesia és el procés de concentració expressiva que possibilitava el vers i que pel seu caràcter hermètic, superava millor els entrebancs de censura. En aquesta obra s'ha de definir dos eixos: 1. La recerca de la diversitat (relació amb la quotidianitat) i 2. L’aspiració a la unitat (entramat temàtic, moral i filosòfic), considerant...
Tirant a Anglaterra La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí rep consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com aquest...
La polemica ling.: al s.19la llengua es veu envoltada en una polemicaque endarrereix la Renaixença, el problema es la manca d'una normalitzacio unica per a tots els parlants, la polemica es centra en quin model de llengua cal basar-se, en el catala academic o la llengua que ara es parla. Els Jocs Florals foren la plataforma clau per a la recuperacio de la lleng literaria.La prosa de la renaixença:-narrativa romantica:les poque obre que hi havien estaven plenes d'araismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes.Generes narratius:-La novela historica tenia autors com Dumas o Scott, responia a la moda romantica historicista, l'obra + important "L'orfeneta de Menàrguens" d'Antoni de Bofarull. -La narrativa costumista es la transicio...
