Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres matèries de Batxillerat

CRÍTICA LITERÀRIA: Servir orientació als autors i lectors per fomentar bon gust dels lectors. Objectiu és la literatura,aspectes: d'estil, adecuació o valor ètic. COM HAN DE SER EL CRÍTICS? - tindre coneixements lingüístics i filològics -conéixer història de literatura - nacions art,estètica i filosoia - passió per literatura - capaços d'identificar-se amb personatges i autors. SIGNE LINGÜÍSTIC:és la unitat mínima de comunicació de la combinació arbitrària d'1 significar amb significant i característiques que converteixen el llenguatge articular en sistema de comunicació superior a qualsevol altra classe de comunicació o de lleguatge.CARACTERÍSTIQUES: Arbitrari;la relació entre significant i significat per convecció,...

Casal Bcn: Ramon berenguer el iv, alfons el cast, pere I el catòlic, Jaume I, el conqueridor.

Regne aragó: Pere II el gran, Alfons III el franc, Jaume II el just, Alfons IV el Benigne, Pere III el ceremonios, joan I el caçaodr, Martí I l'huma.

Regne Mallorca: Jaume II de Mllrca, Sanç I de mallorca, Jaume III.

Dinastia trastamara: Ferran I d'aragó, Alfons V el magnànim, Joan II d'aragó, Ferran II i Isabel I de castella, Reis catolics.

Antecedents croniques catalanes: Principals fonts de croniques són Cançons de gesta s.XI i XII escrites en vers i llengua vulgar recitades x els joglars. Explicaven proeses bel·liques relacionades amb heroïs locals. Tradicio oral mantenia vivia la hostoria dels pobles. També ha provocat q no es conservin

Indigneu-vos: Reflexions Essencials

1. Què és la Resistència?

És un moviment que es va impulsar a França per alliberar-la dels nazis.

2. Per què no ens enfrontem a l'individu que causa injustícies avui?

Els ciutadans d'aquesta societat no som capaços de veure que no hi ha cap individu, sinó que són els mercats (sistema capitalista) els qui ens imposen les seves lleis i ens treuen llibertats i drets que als nostres avantpassats els van costar d'aconseguir.

3. A què es deu el sentiment d'indignació moral?

Quan un individu coneix molt bé l'ambient (món) que l'envolta i pot observar que s'estan cometent unes atrocitats que no pot tolerar, l'ésser humà s'indigna i, per tant, es compromet a seguir indignat fins que es posi remei a l'atrocitat....

Sociolingüística: l'ús social de la llengua

Bilingüisme individual

• Passiu: sap 2 parlar una, actiu: sap 2 parlar 2.
• Simètric: domina per igual, asimètric.
• Instrumental: raons laborals.
• Integratiu: immigrants.

Territorial

Comunitats lingüístiques ben delimitades.

Social

Un poble que domina un altre, guerres, conflicte lingüístic.

Unilateral

Parlants de la llengua X obligats a parlar Y, però Y no X (X desapareix).

Mite del bilingüisme

Imposició de la llengua dominant i amagar el procés de substitució lingüística.

Diglòsia

Una llengua per actes formals i una altra per informals.

Subst. lingüística

Llengua gradualment reemplaçada.

Etapa monolingüe a bilingüe

Abandonament de la llengua dominada, començament del bilingüisme a la societat.

Bilingüisme

Emocions per aprendre

1.1. a) Vertadera; b) Falsa (Hi ha estudis, però no suficients); c) Vertadera; d) Vertadera; e) Falsa (Sabem que l’emoció és important, però no més que la motivació). 1.2. a) terme; b) implicada; c) troballes; d) independència; e) eventual. 1.3. a) ho: que aquelles experiències que comporten una càrrega emotiva important tenen més probabilitat de recordar-se; b) ’l: el nou gos del veí

1.4. La neurociència ha confirmat el pes que tenen les emocions i la motivació a l’hora de generar records i aprenentatge, però també ha descobert la funció de l’amígdala i l’hipocamp com a estimuladors de la memòria. Això sí, encara falta per investigar en aquest camp 1.5.1. Resposta possible: En Quimet és un...

Contacte de Llengües

El contacte entre comunitats lingüístiques, motivat per veïnatge, factors polítics, o migracions, pot generar intercanvis culturals i lingüístics beneficiosos per a les llengües en contacte.

Substitució Lingüística

La substitució lingüística és un procés històric que, partint d'una situació de bilingüisme, pot culminar en la desaparició d'una de les llengües. Aquest procés, que pot durar tres generacions, afecta primer els espais urbans, les classes altes, els àmbits formals i les persones joves, i posteriorment les zones rurals, les classes baixes, els àmbits informals i la gent gran.

Bilingüisme Individual

El bilingüisme individual, és a dir, la capacitat d'una persona per utilitzar dues llengües,...

Planificació Lingüística: Organització i Objectius

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística.

Monolingüisme com a Objectiu

Un primer cas de planificació és el monolingüisme com a objectiu. Aquest model segueix en estats on només hi ha una llengua oficial, considerada alhora estatal. Sovint es tracta d'estats, en el cas europeu, on no s'inverteix diners per part del govern, per tant la llengua passarà a desaparèixer, ja que no es protegeix ni es finança.

França és un bon exemple. La llengua oficial és el francès, però s'hi parlen altres llengües...

Diccionari de Sociolingüística

Actitud lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència.

Adstrat

S’utilitza per a fer referència a la influència mútua entre llengües veïnes.

Àmbit d’ús

La llengua es produeix en uns medis o àmbits d’ús. Els àmbits d’ús es defineixen com els conjunts d’ocasions o de situacions en què una llengua és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d’ús formals o públics i els àmbits d’ús informals o privats. Els primers són aquells on es produeix el tipus d’interaccions lingüístiques públiques, que requereixen l’ús d’un llenguatge més elaborat, més formal (discursos, conferències, mitjans de...

La Meva Família

La meva família, tot i ser petita, exhibeix una diversitat única. El meu pare, amb els seus cabells foscos i una serenitat innata, és el punt d'equilibri. La meva mare, de cabells llargs i somriure constant, infon calidesa a l'ambient. Un germà gran, amb cabells llargs i una rialla freqüent, aporta vitalitat i lleugeresa. L'altre germà major, amb cabells foscos i una expressió seriosa, ofereix una perspectiva més reflexiva. Jo, el germà petit, actiu i inquiet, destaco amb ulls brillants i una rialla contagiosa. Durant les nits de sopar, les converses animades i les rialles omplen l'estança. Cadascun de nosaltres contribueix amb característiques físiques úniques, formant un mosaic visualment ric que reflecteix la...