Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres matèries de Batxillerat

La Visió de l'Ésser Humà segons Descartes i Nietzsche

Altres matèries2,42 KB

) La Substància Extensa (Cos Humà)

Descartes defineix l'extensió com la propietat d'ocupació en un espai. Descartes concep el cos humà com una matèria que ocupa un espai i es mou determinadament per unes lleis físiques. Descartes admet la unió accidental de l'ànima.

) L'Ésser Humà segons F. Nietzsche

La filosofia de F. Nietzsche és el resultat d’una actitud que defensa uns valors terrenals. F. Nietzsche és el creador del vitalisme, un corrent filosòfic que afirma que la vida és el valor suprem i concep la vida com una energia creadora, instintiva i irracional que s'oposa a la raó, l’ordre, la mesura i l'equilibri. Segons F. Nietzsche, només la tragèdia grega va saber veure que la realitat i l'ésser humà estan formats per...

Continua llegint "La Visió de l'Ésser Humà segons Descartes i Nietzsche" »

L'Ètica del Deure de Kant: Intencions i Acció Moral

Altres matèries2,38 KB

L'Ètica del Deure de Kant

Kant insisteix en el fet que tenim l’obligació d’ajustar les nostres normes a l’imperatiu categòric; és un deure. Què passa quan el deure entra en conflicte amb els nostres interessos o inclinacions? Kant pensava que en aquests casos l’acció moral correcta consisteix a ajustar-se al deure. Però cal tenir en compte que no totes les accions respectuoses amb el deure tenen el mateix valor moral.

Accions Ajustades al Deure vs. Accions per Deure

Per remarcar la importància de les intencions, Kant distingia les accions ajustades al deure i les accions per deure. Hi ha accions que poden coincidir amb el deure encara que en realitat actuem seguint altres interessos. En canvi, fem una acció per deure quan la fem...

Continua llegint "L'Ètica del Deure de Kant: Intencions i Acció Moral" »

Institucionalització i Normes Socials: Comunitat vs. Associació

Altres matèries6,52 KB

El Procés d'Institucionalització: Característiques i Normes

Aquest apartat explica les característiques del procés d’institucionalització, el paper del llenguatge i les condicions necessàries. També s'il·lustra amb exemples clars on les institucions es caracteritzen per un sistema de normes.

La Intencionalitat Col·lectiva

La intencionalitat col·lectiva (un «nosaltres intentem»), en el sentit que les creences, desigs, emocions o determinacions d’acció que es refereixen a quelcom diferent del mateix desig, es converteix en quelcom compartit. Això s’explicaria per l’anterioritat de la cooperació com a característica biològica humana.

L'Assignació de Funció i la Normativitat

Tant els humans com els animals superiors poden...

Continua llegint "Institucionalització i Normes Socials: Comunitat vs. Associació" »

Introducció a la Història: Mètodes, Evolució i Fonts

Altres matèries2,87 KB

Història

Definició

La història estudia l'origen i l'evolució dels éssers humans en el temps i l'espai. És l'eina per comprendre el món en què vivim. Serveix per conèixer el passat, comprendre i debatre el present i pensar i millorar el futur.

Mètodes d'Investigació

  • Comentar un text històric
  • Analitzar gràfics, cartells de propaganda, conflictes bèl·lics
  • Elaborar un quadre sinòptic
  • Interpretar un mapa
  • Analitzar un film, una pintura o una fotografia com a document històric
  • Conèixer una institució
  • Preparar i fer debats
  • Moure's a la xarxa

L'edat contemporània comença el 1789 amb la Revolució Francesa i encara no ha acabat.

Evolució de la Disciplina Històrica

  • Grècia (s. VI-V aC): Heròdot i Tucídides
  • Roma: Tit Livi, Juli Cèsar, Sal·lusti
  • Edat
...
Continua llegint "Introducció a la Història: Mètodes, Evolució i Fonts" »

Utilitarisme: Felicitat, Plaers i la Justificació d'Actes

Altres matèries2,37 KB

La Felicitat i el Plaers en l'Utilitarisme

Un segon conjunt de problemes de l’utilitarisme fa referència a la identificació entre felicitat i plaer. Segons Bentham, la felicitat s’ha d’entendre en funció del plaer, així que si activitats diferents produeixen la mateixa quantitat de plaer, no hi ha res que faci una acció millor que una altra.

Per als crítics, aquesta idea convertia l’utilitarisme en una “filosofia de porcs”.

La Distinció de John Stuart Mill: Plaers Superiors i Inferiors

John Stuart Mill argumenta que per als éssers humans existeixen plaers superiors i inferiors i que hauríem de maximitzar els superiors. Els plaers superiors són els intel·lectuals i els inferiors són els físics. Mill pensa que si els éssers...

Continua llegint "Utilitarisme: Felicitat, Plaers i la Justificació d'Actes" »

Desmitificació del Bilingüisme Social: Anàlisi Crítica i Impacte Lingüístic

Altres matèries2,62 KB

Desmitificació del Bilingüisme Social: Una Anàlisi Crítica

Sovint s’ha intentat mostrar una visió idíl·lica i idealitzada del bilingüisme social. És fonamental substituir aquest discurs per un altre de desmitificador i crític amb la situació establerta.

El bilingüisme social implica la minorització de la llengua pròpia d’un país, és a dir, la seva exclusió dels àmbits d’ús formals, encara que sigui la pròpia del territori. La bilingüització de la població és asimètrica i unilateral i només afecta el grup lingüístic autòcton.

Bilingüe vs. Bilingüista: Clarificant Conceptes

Bilingüe: Persona que parla dues llengües.

Bilingüista: Partidari del bilingüisme social, independentment de quantes llengües parli. Els...

Continua llegint "Desmitificació del Bilingüisme Social: Anàlisi Crítica i Impacte Lingüístic" »

Comprendre les escales en els plànols i les relacions entre figures geomètriques

Altres matèries4,25 KB

L'Eva i l'escala del plànol de la seva vivenda

L'Eva ha de fer un plànol de la seva vivenda, que té una planta rectangular de 10m d'amplada per 15m de llargada. Per això disposa d'una cartolina de 30cm x 20cm. Quina és l'escala més adient pel plànol? Quins passos ha de fer l'Eva per tal de saber l'escala més adient en el seu cas, detalla totes les decisions que hauria de prendre. Complementa l'explicació amb dibuixos i els càlculs necessaris.

L'Eva ha de fer diferents passos per tal d'aconseguir l'escala adient del plànol de la seva vivenda. Primer de tot, per tenir totes les dades clares, dibuixaria en un paper dos rectangles, simulant així la forma de la planta de la seva vivenda. (10m x 15m) i la cartolina (30cm x 20cm). Seguidament,...

Continua llegint "Comprendre les escales en els plànols i les relacions entre figures geomètriques" »

Bilingüisme i Diglòssia: Definició i Tipus

Altres matèries2,84 KB

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme és aquella situació en què una persona fa servir alternadament dues llengües per a funcions socials semblants o comparables amb facilitat.

Parlarem de tres tipus de bilingüisme: individual, social i territorial.

Bilingüisme Individual

Capacitat d'una persona d'emprar dues llengües:

  • Segons el grau d'ús: Podem parlar de bilingüisme passiu (l'entén però no la parla o no la vol parlar) o actiu (la parla i l'entén).
  • Segons el grau de domini: Podem parlar de bilingüisme simètric (coneixement igual de les dues) o bilingüisme asimètric (coneixement desigual de les dues llengües, una es domina més que l'altra).
  • Segons la motivació psicològica: Parlarem de bilingüisme instrumental (per raons
...
Continua llegint "Bilingüisme i Diglòssia: Definició i Tipus" »

Dinàmiques de Contacte i Classificació de les Llengües

Altres matèries4,14 KB

Dinàmiques de Contacte

Intercanvis Comercials

Han sigut una gran font de contacte entre pobles, ja que al no compartir el mateix codi ha generat llengües mixtes.

Conquestes Militars

La invasió de territoris té efectes sobre les llengües i pren diversos camins:

  • Substitució Lingüística

    La població dominant imposa la seva llengua.

  • Assimilació de la Població Dominant

    En casos on la població autòctona té alt prestigi, la gent de bé (inversors) poden substituir la seva llengua per la d'ells.

  • Creació de Llengües Mixtes

    Llengües amb característiques de la llengua dels autòctons.

  • Desplaçament de la Població

    • Substitució de la Llengua dels Migrants

      La primera generació (pares) els hi costa aprendre la llengua, en canvi, la segona generació

...
Continua llegint "Dinàmiques de Contacte i Classificació de les Llengües" »

La Segona Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Altres matèries5,52 KB

Desenvolupament de la Guerra. En principi, Alemanya superava als Aliats en recursos militars i armamentístics. Les seves forces aèries superaven amb escreix a les dels Aliats. El problema va ser que no tenien suficients recursos físics.

Innovacions:

La tàctica militar de la Guerra Llampec es basava en un avanç ràpid per territori enemic usant els carros de combat i, des de l'aire, una potent aviació. L'èxit inicial va ser per als alemanys fins al 1941. En principi, els Aliats pensaven que aquesta guerra seria molt semblant a la Primera Guerra Mundial i, per això, no atacaven de forma directa i la guerra es va allargar fins al punt de començar a influir en la subsistència dels diferents països.

Avanços (armes):

Energia atòmica, el...

Continua llegint "La Segona Guerra Mundial: Causes, Desenvolupament i Conseqüències" »