Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres matèries

Bm

Altres matèries2,83 KB

2222 El tema, l 'estructura i l'argument del Tirant
Tirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esfor i valor, aconsegueix el grau de capitá general, posa fi a 1'amena~a deis turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de 1'emperador, per la qual cosa esdevé hereu al tron. Lacció es distribueix com pots veure tot seguit.
PART ANGLESA. (CAPÍTOLS 1-97)
Narra les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, que vena els sarrains i allibera Anglaterra. Anant de camí cap
a les festes de casament del rei d'Anglaterra, a les quals acudeixen,cavallers de tot el món, Tirant s'adorm dalt del cavali i quan es desperta es troba amb I'ermitá Guillem de Varoic, que l'alli4ona sobre la cavalleria.
...
Continua llegint "Bm" »

Distribucion interna de los productos

Altres matèries8,67 KB

1 Clasificación de los productos

  • Segun el estado fisico: -solido
    • solidos en bruto aquellos productos que tienen firmeza densidad y se almacenan a granel ( carbon,piedra,trigo arroz ...)
    • solidos elaborados la materia prima entra solida i sale solida ( de la madera esta la puerta ventana )
    • solidos vivos o animales suelen estar por pooco tiempo y en espera de ser aliumentos

                                                  -liquidos

    • estables liquidos q se destina a la alimntación (zumo,leche) a la industria ( gasolio gasolina ) productos quimicos (lejia lacas )
    • inestables aquellos q canvian de estado fisico,pasan de liquidos a gaseosos (alchool colonia )

                                                   ...

Continua llegint "Distribucion interna de los productos" »

Valenciano 3 eso primera evaluacion

Altres matèries5,02 KB

TEMA 3 :

EL CONTE
Narrar és explicar fets reals o ficticis que tenen lloc en un espai i un temps determinat.
Es una narració curta, generalment en prosa. Sol girar al voltant d’un únic esdeveniment i té pocs personatges.
Ha d´atraure látenció del lector en les primeres linies.
L’argument que es conta és molt més senzill que en la novel-la.
Els personajes no són nombrosos, i els pocs que hi apareixen no són caracterizats amb deteniment.
L’espai i l’época on es localitza no solen ser molt diversificats.
No hi abunden les descripcions ni els diàlegs.
L’èstil del conte es molt treballat.

ESTRUCTURA DEL CONTE
PLANTEJAMENT: descriu l’entorn, ofereix pistes temporals i espais per conéixer on transcorre l’acció , planteja els personatges,
...
Continua llegint "Valenciano 3 eso primera evaluacion" »

Pronoms febles s sorda

Altres matèries6,56 KB

Essa sonora:
-S entre V-

--Z al principi de mot i entre C i V 

Essa sorda:
-S a principi , entre C Vo V C, i a final;

--SS entre VV.--

-C davant de E,I.-

-Ç davant de A,O,U

--------------------------------------------------------------
-G davant
E, I.--

-J Davant de A, O ,U, i en--> -jecc i-ject.En la conjugació dels verbs jaure i ajaure. -

-TG:Davant e, i, només entre VVEn paraules acabades en -atge, -etge--

-TJ :Davant de A O U, només entre VV,En alguns verbs: allotjar, assetjar, rebutjar, ultratjar, viatjar...
--------------------------------------------------------------
-X: Pincipi de paraula.Darrere de C,-

-TX:Entre VV .Al final de paraula darrere de Vsi els derivats s’escriuen amb tx.--

-IG: Al final de paraula darrere de V si

...
Continua llegint "Pronoms febles s sorda" »

Variacio diafasica

Altres matèries1,72 KB

Variació diafásica: S'anomenen registres lingüistics les variacions del llenguatge que es produixen depenent dels components de la situació d'ús. Hom empra el concepte de compétencia lingüistica per a referir-se a la disponibilitat de recursos i estratégies lingüistiques i discursives que té el parlant d'una llengua a l'hora d'usar el registre adequat en els diversos contextos situacionals possibles. La relació més habitual de registres considera el col.loquial, el vulgar, el cientificotécnic, el juridicoliterari i el periodístic. Molts lingüistes afigen ací l'estándard, tot i que per les qualitats que presenta hauria de ser una varietat considerada també en tractar l'ambit de la diatopia.
Normativització lingüística i varietat...
Continua llegint "Variacio diafasica" »

Cmc

Altres matèries1,14 KB

genotipo:infor genetik n mis cromosomas-fenotipo:cmo s manifiesta exteriormente.
postulados premendelianos:performismo epigenesis y pangenesis-caracteres adqiridos i plasma germinal-herencia mendeliana(transm.x herencia d caracteristikas d organismos d una gen a otra gen)1ª ley:razas puras, to2 los individuos d la 1ªgen son iwales xra el caracter n studio,1dom i otro recesivo.2ª:segregacion.3ªtransm. indep. caracteres.-Herencia posmedeliana.//Biologia molecular, ADN y ARN. adenina,timina,citosina,guanina.Replicacion:2 kopias identikas d ADN molde otra cadena ADN.Transcripcion:sintesis de ARNm como molde hebra d ADN.//BIOTECNOLOGIA: utiliz. seres vivos xra obtener prods. de inetres xra otros.INGENIER.GEN:manipulacion d ADN xra cnseguir un...
Continua llegint "Cmc" »

Tema 5

Altres matèries2,57 KB

1.- tipus de paraules segon l'accent.
son 3. agudes, planes,esdrúixoles.
2.-explica les paraules agudes.
- la sil·laba tónica es l'ultima.
-s'accentuen quan:
·acaben vocal
·acaben en vocal ­ mas s
·acaben en: -en, -in.
-la mayoria de les paraules agudes qe sobre la "e" i la "o" porten accenten tancat exepte paraules com: açò, allò, què, perquè i però.

3.-explica les paraules planes.
-la sil·laa tonica es la antepenultima.
-s'accentuen quan:
·no acaben en les terminacions anteriors
-l'accent que recau sobre la e o la o de les paraules planes pot ser obert o tancat segon la paraula.
4.-explica les paraules esdruixoles.
-la silaba tonica es la antepenultima.
-s'accentuen sempre.
5.-quins son els pronoms possesius atons i quan s'utilizen?
-mon...
Continua llegint "Tema 5" »

Mort a 6.25

Altres matèries1,85 KB

La mort a sis vint-i-cinc.
Capítol 1
En aquest capítol es descriu un partit al pavelló olímpic de Badalona, en el qual el DKV Joventut s'enfrontà contra el Dynamo de Moscou quedant amb els marcadors 96-93, de manera que el DKV va guanyar gràcies a les anotacins del Ray Barbosa, el jugador estrella de l'equip. A les graderies tot era alegria i festivitat, però hi havia un petit grp de seguidors radicals que intentaven provocar enfrentaments.
Capítol 2
Mentre avançava el partit, un grup radical format per 15 nois i noies, no parava de saltar, cridar i beure una barreja d'anis del mono i refres de llimona a la qual anomenaven Monki. Amb els efectes d'aquesta beguda i de la seva còlera continguda, aquest grup s'anava posant violent, fins...
Continua llegint "Mort a 6.25" »

El reformisme dinàstic

Altres matèries7,62 KB

El reformisme dinàstic: Les reformes de Maura i Canalejas. Alfons XIII va pujar al tro amb 16 anys l’any 1902. El 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura i la mort de Sagasti va consolidar José Canalejas al front del Partido Liberal. Era una nova generació de polítics influenciada pel regeneracionisme, que va impulsar proyectes de reforma més importants des de l’interior del sistema.
El 1904, Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar un projecte polític recollit en la consigna de “revolució des de dalt”, q defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern. En el seu 2n govern va promulgar una nova Llei electoral, però no va progresar. El govern de Maura va aprovar algunes...
Continua llegint "El reformisme dinàstic" »

Text dialogat

Altres matèries1,31 KB

Text Dialogat
Es relacionen amb l'intercanvi comunicatiu
.Literaris:teatre, guió,canço,text filosòfic.
.Periodístics:entrevista,debat,tertúlia
.Científics:taula rodona, debat.
.Professionals:assamblea, reunió de treball
Caract. ling. i estruct.:
-participació activa dels interlocutors
-polofonia
-unitat discursiva
-abundànccia de pronoms personals i interrogatius
-adv. de negació i afirmació
-oracions interrogatives, afirmatives, exhoratives.
-utilització de fórmules:salutacions, comiats...
Regles de conversa o diàleg
-Confiànça entre interlocutors
-l'autoritat
-sentiments: por, amor, respecte...
-els costums socials
-cooperació entre interlocutors:
-màxmima de quantitat:els inter. proporcionen tanta info, com puguin,
-màx. de qualitat o de
...
Continua llegint "Text dialogat" »