Mètrica: Sèrie d’estrofes d’un fins a vuit versos de mètrica diversa i sense rima regular.
Estructura: S’hi pot establir una estructura a partir de la gradació, cada vegada més patètica, amb què es va presentant el <<jo>> poètic. - Primera part: estrofes 1-4. S’inicia amb un contundent parell de versos amb el terme <<amén>>, que vol dir <<així sigui>>, a causa de les moltes decepcions que el poeta accepta resignadament. - Segona part: 5-7. Temporalitza entusiasmes i desil·lusions de la fe en la pàtria i la gent que ha deixat. S’identifica amb Job (un dels personatges bíblics que pateix més desgràcies) en l’estadi més miserable de rebuig i marginació. Per...
CONECTORSADDITIUS:(sumen info nova)continuitat(i, a continuacio, a més, doncs) intensificacio:(encara, mes encara)disribucio:(duna banda...de laltre, per un costat...per laltre, dentrada, per comensar, en primer lloc...finalmnet, x acabar)de digressio:(per cert, a proposit) generalitzacio(en general, generalment) especificacio:(en concret, especialmen, en especial, particularment, en particular) dampliacio:(en efcte, efectivament, certament) dekiparacio:(de la mateixa manera, de manera semblant, igualment, aixi mateix, paralelmen) DISJUNTIUS:de reformulacio parifrastica:(es a dir, o sigi, eixo es, en altrs paraules, dit dun altre forma, vui di) de reformulacio no perifrastica(mes ben dit, encara millo, mes aviat) dexemplificacio(per...
Mètrica: És un sonet (4 estrofes, dues de 4 versos i dues més de 3 versos) de versos alexandrins (12, 6+6). L’esquema de rima és el següent:A12(6+6)f. Bm, A, B ;Cf, Dm, C, D; Ef, Fm, F; Gf, Hm, H. La rima és consonant o perfecta i alterna rima masculina i femenina al llarg de tot el poema.
Estructura: La primera quarteta, iniciada amb un <<ara>> prou clar de derrota pel <<braç potent de les fúries>>, demana a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El tema de la veu es desenvolupa en la segona quarteta en l’espera que la veu pura de la Pàtria ens parli. Mentrestant, cal l’esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan una nova...
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les
El noi, que deia ella, havia mort feia més de deu anys d’un mal lleig. I sense fills. <<Va ser un càstig de Déu per haver-se casat amb aquesta desgraciada contradient la voluntat de son pare que al Cel sia!>> L’herència dels Bellacasa havia passat a la dona eixorca. <<Una injustícia, senyor Arquer... Vagi a saber què en farà, si ni tan sols duu la sang de la família!>> Però ella n’era la usufructuària fins a la mort. <<Per això necessito que m’ajudi algú de la seva professió, senyor Arquer.>> Segons la senyora Valldaura de la Bellacasa i Comagelada, la jove volia matar-la.
*Teoria sintètica de l’evolució El botànic austríac Gregor Mendel va descobrir les lleis de la genètica, però aquest descobriment va restar ignorat durant trenta-cinc anys. Quan la seva obra fou coneguda al començant del segle xx, va entrar en col·lisió amb el darwinisme, fins que a la dècada de 1930 s’aconseguí un síntesi entre les teories de Darwin i de Mendel, a través de la l’obra del genetista ucraïnès Theodosius Dobzhansky que va donar lloc a l’anomenada teoria sintètica de l’evolució o neodarwinisme . Les modificacions són aquelles alteracions o canvis d’un individu que, com que no afecten el material genètic no passen a la descendència. Les mutacions són les alteracions que, per diverses causes com la...
El palanquejament és la relació entre actiu i recursos propis: la inversió (actiu) que s'ha fet a l'empresa per cada unitat monetària de recursos propis. Aquest és l'efecte palanquejament: l'endeutament (utilització de fonts de finançament alienes que suposen un cost financer concret) determina la rendibilitat financera de l'empresa. Així, aquest efecte serà positiu quan l'endeutament millori la rendibilitat financera i negatiu quan no ho faci. Considerant aquesta ràtio, podem determinar el signe de l'efecte palanquejament, ja que es pot observar relacionant el cost mitjà del finançament aliè de l'empresa, o cost de l'endeutament, amb la rendibilitat econòmica de l'empresa, que mesura la capacitat de l'empresa per a generar beneficis....
Aparells implicats a la nutricio//;Aparell digestiu:s'encarrega de digerir els aliments i de convertir-los en substancies mes simples, passen a la sang i poden ser asimilats des de les nostres celules,Aparell resipatori:s'ocupa de l'intercanvi de gasos es a dir d'aportar oxigen i d'eliminar el dioix de cabroni.Aparell ciculatori:es fa carrec a traves de la sang, de transportar l'oxigen i les substancies aprofitables dels alimentsa les diferents cellules del nostre cos, perque aquestes els pugin utilitzas,d'altra banda tambe recull i transporta el dioxid de carboni i les substancies produides per les nostres cel`lules.L'aparell excretor;s'encarrega d'eliminar les substancies de rebuig que transporta la sang,Aparell digestiu:el tub digestiu:es...
M.Rodoreda. Vida i obra: Neix al 1908 a BCN, Sant Gervasi. És filla única, molt influenciada pel seu avi, q li llegia llibres en català. Només va anar tres anys a l’escola, la resta autodidacta. Fins el 32 no publicara cap obra: “ sóc una dona honrada”. Al 1934 Un dia ne la vida d’un home. (Aquestes dos obres les rebutja en el futur) Comença a relacionar-se en activitats culturals. 1ª Consolidació al 37 amb Aloma. Premi de crexells. Al 69 la revisa. En aquesta obra fa apreixer dos eixos tematics q desenvoluparà: el pas del temps i el mite de la infantesa. Després de la guerra s’exilia a França, posterirment a Ginebra, fins a finals del 70 q torna a Cat: Romanya de la selva. Del 37 fins al 58 no publicara res. Al 58 publica...
El fi de l’empresa o objectiu general : es el nivell jerarquic dels objectius de l’empresa , o la rao de ser lepresa com unitat enconomica , son els objectius que es marquen per a llarg Termini i seran el punt de partida per l’actuacio empresarial. Objectius propiamente dits son aquells que l’empressa es marca per un periode concret , comper exemple daqui un any canviarem la planta , pero sense perdre la fi de l’empresa L’empresa busca maximitzar beneficis reduint els costos , pero es un conflicte entre lempresa i la seva direccio Els subobjectius : l’empresa es divideix en departaments , que cadascun d’ells tenn un objectiu diferent , si es cumpleix l’objectiu de cada una es cumpleix l’objectiu...
