Article 74: Correspon als auxiliar d'infermeria exercir , serveis complementaris de l'assistencia sanitaria en els aspectes que no siguin de la competencia del personal auxiliar sanitaria titulat. Article 75: Funcions dels auxiliar d'infermeria en els serveis d'infermeria seran: 1: fer els llits del malalt. 2: realitzar neteja i higien. 3: portar els orinals als malalts i retirlos. 4 Realitzar neteja de carros. 5: Recepcio de carros. 6: Servir el menjar als malalts 7: Donar de menjar als malats. 8 : Clasificar i ordenar la llenceria de la planta. 9 : Per indicacio del dui o ats col'laborar en l'administracio de medicaments. 10 : Col'laborar en la recollida de dades termometiques. 11: Col'laborar en el rasurat al malalt. 12: Traslladar
Tirant a Anglaterra La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí rep consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com aquest...
Jacint Verdaguer:Fou fill d'una família de camperols,cap a 1886 s'inicia en la pràctica d'ecorcisme.La seua obra es pot dividir en:Poesia èpica:L'atlàntica i canigó.Poesia patriòtica: utilitza elements com la història,la llegenda i el paisatge.Poesia religiosa.Destinada bàsicament a les classes popular.Prosa:és precisa.funcioanl,correcta i expresiva.La reinaixença valenciana:Els poetes d'espardenya tingueren un gran èxit entre les classes populars,propugnaven l'ús del valenciá.Els poetes de guant:eren burgesos i s'oposaven a la politització de la renaixeça,escrivien els poemes en una llengua arcaïtzant,llemosí.Teodor llorente és el poeta més important de la reinaixeça valenciana.Destaca el paisatgisme sentimental,una descripció
-Relleu: Tenen poca altitud (uns 100 m) situats al nord i al centre -Gran plana europea: Escassa altitud, paisatge pla i lleument ondulat. s'esten des de l'Europa central fins als urals -Serraladas joves: altituds entre 3000/5000 m.Esta al sud. Les aigues: -vessant àrtic: cabal abundant, tot i que glaçats -Vessant atlàntic: Cabal abundant i constant tot l'any -Vessant mediterrani: Curts, amb cabal irregular afectat pels estiatges -Vessant oriental: Els rius més llargs, amb cabal abundant, que dessguassen la mar Negra i la mar Caspia Els llovs tenen extensions reduïdes.
Factors del clima: -Temperatura -Pressió atmosferica -Vents -Nuvolositat -Precipitacions Climes de la terra:
La polemica ling.: al s.19la llengua es veu envoltada en una polemicaque endarrereix la Renaixença, el problema es la manca d'una normalitzacio unica per a tots els parlants, la polemica es centra en quin model de llengua cal basar-se, en el catala academic o la llengua que ara es parla. Els Jocs Florals foren la plataforma clau per a la recuperacio de la lleng literaria.La prosa de la renaixença:-narrativa romantica:les poque obre que hi havien estaven plenes d'araismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes.Generes narratius:-La novela historica tenia autors com Dumas o Scott, responia a la moda romantica historicista, l'obra + important "L'orfeneta de Menàrguens" d'Antoni de Bofarull. -La narrativa costumista es la transicio...
JOSEP MARIA DE SEGARRA VINYES VERDESAquest poema suposa un cant al paisatge en diferents moments del dia i diferents estacions de lany. Versos en que el paisatge es relaciona directament amb els sentiments del poeta: 16,26/30,34 Figures retòriques: Anàfora: vinyes verdes, aquestes repeticions son influencia de la literatura popular Al·literació: la v que sembla el soroll del vent entre les vinyes Enumeració: versos 28 i 29 Paral·lelisme: vers 24 Quiasme: paral·lelisme en el sentit contrari: vers 11 Cromatisme: jocs de colors, blau mariner, raïm negre,neu. Cada estrofa comença i acaba amb el mateix vers (estructura cíclica), estructura que recorda el pas del temps, també, el poema en si te estructura cíclica perquè també comença
tipus d'oracions segons la modalitat enunciativa:les oracions declaratives: que presenten un fet, un pensament. aquestes oracions tenen una entonacio descendent i el mode verbal propi es l'indicatiu. poden ser: afirmatives o negatives. les oracions interrogatives: que plantegen una pregunta tenen una entonacio ascendent solen portar el verb en indicatiu i poden ser de diverses menes: totals, directes, retoriques, confirmatories. les oracions imperatives: que donen una ordre o estableixen una prohibicio. l'entonacio es descendent pero mes sobtada que la de les oracions declaratives. les oracions exclamativas: que expressen una emocio o un estat d'anim l'entonacio es emfatica amb oscillacions de la corba melodica i van encapçalades per un...
LES MUNTANYES (JOAN MARAGALL) Anàlisis del context:és un poema que pertany al recull Enllà(1906) de Joan Maragall.Pertany a la poesia modernista la qual es desenvolupa al segle XX.Joan Maragall aconsegueix un impacte important en la societat literària del seu temps.Sobretot pel to realista i la recerca de la sinceritat.I també per la relació molt accentuada entre els seus sentiment i la naturalesa,relació que es manifesta en la seva teoria de la paraula viva.El poeta té el privilegi de captar la bellesa i lharmonia daquest món i dintentar comunicar-lo amb totes les imperfeccions inevitables.En definitiva es fa constatar el romanticisme en les obres de Maragall és ja un escriptor reconegut,amb un entorn burgès que sembla decantar-lo...
IMPERSONALITZACIO: l'emissor amaga la seua propia presencia i no hi ha dixi personal. Dona objectivitat a un text mitjançant: -verbs impersonals amb haver-hi o caldre . construccions amb ES impersonal, - costruccions amb subjecte de caracter generic com Hom, tothom... - construccions amb valor impersonal: verbs conjugats en la 2a pers dl sing , i la 1a o 3a dl plur. - construccions d'infinitiu. MODALITZACIÓ: quan l'emisor vol mostrar la seua actitud , el seu pensament, l seua subjectivitat respecte del tema q tracta. Mitjançant: -recursos emfatitzadors , en els textos orals ( canvis d'entonacio i gestos ) i en els textos escrits ( us d cometes , lletra cursiva o negreta) -elements lexics valoratius: ( adjectiu , sustantius , verbs , adverbis...
Conectors basics, es clasifiquen es conjuncions i connectors parentètics, els parentetic poden pertanya a classes gramaticals i estructures diverses, sintagme preposicional, en cavi, per tant, amb tot, per exemple. Adverbis, llavros, aleshores, específicament, particularment. Estructures oracionals, és a dir, sigui com sigui, fet i debatut. (van entre pauses). Altres connectors. conector lexics, per dir-ho en altres paraules. connectors gràfics. guions, lletres, numeracions..etc.Organitzadors textuals. Ordenadors,numerics: en primer lloc, en segon llocs, n tercer lloc. Espacials. d'una banda, d'altra banda, per una banda, per altre, banda,. De temps, d'entrada, d'antavui, per començar, més endavant.Introduccio de temes. Tema: pel que...
