Autor: Ramon Casas (1866-1932) Títol: La càrrega (o Barcelona 1902) Cronologia: 1899-1903 Localització: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot Estil: modernisme Anàlisi material: Dimensions: 2,98 m x 4,7 m Suport: tela Tècnica: oli
El pintà l’any 1899 per concó rrer a l’Exposició Universal de Parí s del 1900, però no va ser acceptat pel jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de Parí s tot canviant-li el tí tol pel de “Barcelona 1902 “ i la data “1903”. Una de les caracterí stiques d’aquesta composició plena de realisme, resideix en el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé...
1) Proves anatomiques --> els organs homolegs tenen un mateix origen embriologic i per tant la mateixa estructura interna pero amb una forma i funcio que poden ser diferents. Els organs homolegs indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns. Els organs analegs son els que malgrat tenen un origen embriologic diferent i una estructura interna tb diferent, exerceixen la mateixa funcio.Els organsvestigials: tb s'utilitzen com a prova de la teoria evolucionista, son organs superflus, sense funcio especifica i l'extirpacio dels kuals no comporta una disminucio en l'aptitud de l'individu. La
presencia d'aquests organs queda explikada per lateoria evolutiva si es considera que son organs residuals que probablement
Tema: El descobriment de què la realitat no és tan idíl·lica com els contes la presenten.Parts del text:· Primera part: pàragraf 1 (l. 1 – 11). Des de “Al mig” fins a “plegats”. Part cúspide per excel·lència al conte de la Bella Dorment, és a dir, el seu despertar. Es descriu el moment en què el príncep troba a la jove, la besa i aquesta es desperta del llarg somni en el qual es trobava sumida. A més es preveu el futur dels personatges, marcat per la tradició. (parella feliç- relació amorosa) · Segona part: pàragraf 2 (l. 12 – 18). Des de “Les galetes” fins a “colors”. Es narra com la noia va despertant i incorporant-se, però un fet trenca amb la tradició del conte, canviant-ho per complet: el cavaller
Victor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, que va neixer L’escala el 1869. Se la pot considerar la gran novel·lista del Modernisme català. El seu pseudònim masculí es degué primer a la voluntat de mantenir la seva identitat, arran de l’escandol que ocasionà el seu monòleg La infanticida. La seva obra fonamental és Solitud, publicada per entregues a la revista joventut entre 1904-1905. Tota l’obra gira a l’entorn del deama de la protagonista, la Mila, casada de fa poc amb un home sense cap mena de voluntat i que es troba sola fent d’ermitana enmig d’una naturalesa que li és hostil. Només l’heroi Pastor Gaietà farà reconciliar-se amb el paisatge que l’envolta, pero amb un desenllaç molt pessimista...
EL CORRENT SATÍRIC VALENCIÀ Els certamens poetics convocaven a participar els poetes , sovint amb tematiques religioses. Les tertulies literaries reunien grups d'escriptors afins q debatien temes literaris, donaven a coneixer les seues obres i colaboraven en la creacio d'obres colectives. El corrent satiric valencia es desenvolupat en poetes burgesos de la tertulia q aplegava Bernat Fenollar. Entre les obres del satiric valencia , cal destacar: - El proces de les olives , escrita per Fenollar , Moreno , Gassull, Vinyoles i Portell. -El somni de Joan Joan , escrit per Moreno , Gassull i altres. -Escacs d'amor escrit per Fenollar, Castellví i Vinyoles. -La brama dels llauradors de l'horta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar...
L’efecte microclimàtic del relleu més important a les latituds mitjanes prové de la diferència d’exposició a la radiació solar que hi ha entre els vessants encarats al sud (solells, solelles o solanes) i els vessants encarats al nord (obagues, obacs, bagues o bacs). Els solells, en rebre més insolació, tenen un microclima molt més càlid i sec que les obagues on, a causa de l’escassa insolació, la frescor i la humitat són superiors a la mitjana, la qual correspon a les planes i als vessants d’exposició intermèdia (est o oest). l’equador no hi ha diferències entre solell i obaga perquè el Sol sempre va molt alt i durant mig any (de l’equinocci de primavera al de tardor sense comptar aquests dos dies) cada dia descriu...
LA COMANDA:Definició de comanda. Petició de compra que un client fa a un proveïdor per tal que aquest li subministri els bés o serveis sol·licitats.Qui realitza la comanda.La comanda la realitza el client al proveïdor. Quin departament de l’empresa elabora la comanda.Normalment, la comanda conté una sol·licitud de compra efectuada al departament de compres per part del magatzem o del departament de producció.Condicions que s’han de pactar a l’hora de fer una comanda.Descomptes, formes de pagament, lloc i data de lliurament, preus, quantitats, qualitat, ports, assegurances, embalatges, envasos...Procés que s’ha de seguir fin a arribar a la comandaNecessitat de comprar-Sol·licitud i anàlisi d’ofertes-Selecció de proveïdors-...
Oclusion de la PCR: los d. deben ajustarse en el espacio funcional y al mismo tiempo ser estáticos. Colocacion. individ. de d. Relaciones intermax (en la otra). Selección d. post: Factores Dinámicos: Tipo de Oclusión: Guía canina, Guía anterior, Bibalanceada, Curvas de compensación: curva Wilson, Curva de Spee. Montage de Gysi: pla olcu paralel al d camper (a 15º del d camper) 1PM (cte cv), 2PM (cte cp i cv), 1M (mv i mp), 2M (no tocan). Si se configura en el plano frontal la c. de wilson i en sagital la d spee. Ls cuspides inf. tiene q encajar cn la fossa. Estabilidad oclusal: (-: dirección vestibular y +: dirección lingual) Vector de fuerza: Normal: entre -6º y +11º, Cruzada: entre +6º y +26º, Lingualizada: entre -11º y +1º, En...
