Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres matèries

Teories del Comerç Internacional: Clàssiques i Noves Perspectives

Altres matèries2,77 KB

El comerç internacional s'explica per l'argument de les necessitats dels habitants i que, en comptes de ser autosuficients, apareix l'especialització en diversos productes per després intercanviar-los. Les teories del comerç expliquen els avantatges de l'opció especialització i intercanvi sobre l'opció autarquia.

Teories Clàssiques del Comerç Internacional

Teoria de l'Avantatge Absolut

Segons Adam Smith, els territoris s'especialitzaran en la producció de béns sobre els quals mantenen un avantatge absolut en termes d'eficiència productiva i intercanviaran aquests béns per altres en els quals mantenen un desavantatge absolut.

Teoria de l'Avantatge Comparatiu

David Ricardo critica la teoria anterior, indicant que l'especialització en...

Continua llegint "Teories del Comerç Internacional: Clàssiques i Noves Perspectives" »

Teories de la Desigualtat Social: Marx i Weber

Altres matèries2,35 KB

Max Weber i la Desigualtat Social

Max Weber rebutja la teoria segons la qual la posició dels individus en relació amb els mitjans de producció és l'únic determinant de la seva condició social. Per a Weber, la posició dels individus en l'àmbit econòmic no és necessàriament el determinant fonamental de la seva posició.

Weber planteja la possibilitat de contemplar per separat els elements de riquesa, estatus i poder, perquè els considera relativament autònoms entre si. Per això, creu que les classes, els grups d'estatus i els partits corresponen respectivament a tres ordres: l'econòmic, el social i el polític, que són els canals pels quals es distribueix el poder en una comunitat.

Els Tres Ordres de la Desigualtat Social

  • Ordre Econòmic:

...
Continua llegint "Teories de la Desigualtat Social: Marx i Weber" »

Formes d'organització social i característiques de l'Estat

Altres matèries2,65 KB

Formes d'organització social

La forma d'organització és el conjunt de regles de conducta que defineixen com han de ser les relacions entre els seus membres. Aquestes no sorgeixen per naturalesa, sinó que les persones les creen i modifiquen, fet que dona lloc a diferents formes d'organització social. Les principals formes són les següents:

  • Tribal: comunitats petites estructurades a partir dels vincles familiars i amb una economia de subsistència.
  • Esclavista: comunitats més grans, com ciutats i imperis, amb una economia a càrrec dels esclaus.
  • Feudal: comunitats estructurades al voltant dels senyors feudals. Economia feudal, fundada en els vincles del vassallatge.
  • Moderna: es recolza en el desenvolupament de la indústria i del comerç; l'
...
Continua llegint "Formes d'organització social i característiques de l'Estat" »

Conceptes Clau: Democràcia, Liberalisme i Valors Socials

Altres matèries2,42 KB

Conceptes Fonamentals

Democràcia

És la fórmula per a fer compatibles els diversos interessos i el bé comú. Tots els ciutadans majors d'edat poden participar en la presa de les grans decisions i així, guanyi qui guanyi, la decisió és el resultat d'un procés conjunt i ha de ser acceptada per tots.

Liberalisme

L'Estat ha d'intervenir tan poc com sigui possible en els assumptes que depenen de la iniciativa privada. S'ha de donar el màxim de llibertat a les empreses i a les persones perquè puguin fer negocis o oferir serveis, crear llocs de treball i produir riquesa que servirà per a millorar el nivell de vida del conjunt de la societat. Tots en sortiran beneficiats.

Poder

Prima l'interès personal o d'un petit grup per a conservar el poder,...

Continua llegint "Conceptes Clau: Democràcia, Liberalisme i Valors Socials" »

Identitat Cultural vs. Identificació Política: Anàlisi de Menorca

Altres matèries4,65 KB

Anàlisi de la Identificació Política i la Identitat Cultural

A càrrec d'Ignasi Terrades (professor universitari), segons el seu llibre: La contradicció entre identitat cultural i identificació política.

Identificació Política: Una Psicologia de Masses

La identificació política és una psicologia de masses contraposada a la identitat cultural. És un intent de polititzar la identitat cultural a través de diversos elements: llengua, història, diferències amb els altres, etc.

Característiques de la Identificació Política

  • Explícita: És oberta i clara (empra propaganda política).
  • Estàtica: Només és una classificació fora de la vida.
  • Limitadora: Intenta posar barreres a l'evolució social i cultural.

Està íntimament relacionada...

Continua llegint "Identitat Cultural vs. Identificació Política: Anàlisi de Menorca" »

Redistribució de la Renda: Eficiència, Equitat i Filosofies del Benestar Social

Altres matèries2,91 KB

Realmente possible redistribuir la renta de manera neutral? Quan  el SP redistribueix la renta de manera netral pasariem del punt A al B. PErò de vegades aquesta redistribució distorciona i fa moure la FBS capa dins. Quan passa aixo nomes valdra la pena fer-ho si el s guanys d'equitat compensen la perdues de eficiencia.Com mes igualitaria sigui la distribució inicial menys perdua social cuantes faci la redistribució.

Compensa socialemnte redistribuir mitjançant un impost distorsionant sobre el salari? -Les perdues d'eficiencia compensen els guanys d'equitat. -Perdem eficiencia pero guanyem equitat.Figura: Sempre la redistribució  a favor de B permeti situar a l'economia entre A i F sera desitjable recórrer en costos d'eficiencia, ja...

Continua llegint "Redistribució de la Renda: Eficiència, Equitat i Filosofies del Benestar Social" »

El ressorgiment de les ciutats i la crisi a l'Edat Mitjana

Altres matèries4,56 KB

El ressorgiment de les ciutats i la societat medieval

  • Pregunta: En quina època van ressorgir les ciutats cristianes i per què?
    Resposta: Van ressorgir al segle XI gràcies a l’augment de la producció agrícola, el creixement de la població, l’impuls del comerç i el final de les grans invasions.
  • Pregunta: Com eren les ciutats i quins barris hi havia?
    Resposta: Eren ciutats emmurallades, amb carrers estrets i una plaça central. Hi havia barris d’artesans, de comerciants, el call jueu i zones destinades a les classes més riques.
  • Pregunta: Què va ser la Pesta Negra i com es va disseminar?
    Resposta: Va ser una greu epidèmia del segle XIV que es va estendre mitjançant les rates i a través de les rutes comercials, arribant des de l’Àsia
...
Continua llegint "El ressorgiment de les ciutats i la crisi a l'Edat Mitjana" »

Prestacions econòmiques i Cartera de Serveis Socials

Altres matèries7,86 KB

Prestacions socials econòmiques (Llei 13/2006)

Prestacions socials de caràcter econòmic:

Les prestacions socials de caràcter econòmic són aportacions dineràries que fa l'Administració pública, tant la Generalitat com els ens locals, amb la finalitat d'atendre situacions de necessitat en què es troben persones que no disposen de recursos econòmics suficients per fer-hi front i que ni estan en condicions d'obtenir-los per altres vies. Aquestes prestacions tenen un caràcter assistencial, estan sotmeses a la comprovació de la situació de necessitat i no formen part del sistema de la Seguretat Social, tot i que són compatibles amb aquest.

Característiques i finalitat

Les prestacions econòmiques busquen garantir la cobertura de necessitats...

Continua llegint "Prestacions econòmiques i Cartera de Serveis Socials" »

Resum de la CIF, Accessibilitat i Criteris de Disseny Universal

Altres matèries5,19 KB

Resum de la CIF (Classificació Internacional del Funcionament)

Nivells de Funcionament segons la CIF

  • Nivell Corporal: Dèficit en el Funcionament

    Pèrdua o anormalitat d’una part del cos o d’una funció física o mental. (Abans anomenat: Deficiència).

  • Nivell Individual: Limitació en l’Activitat

    Dificultat per realitzar activitats quotidianes. (Abans anomenat: Discapacitat).

  • Nivell Social: Restricció en la Participació

    Problemes per participar en la vida social o comunitària. (Abans anomenat: Minusvalia).

Activitats de l'Individu segons la CIF

  1. d1: Aprenentatge i aplicació del coneixement.
  2. d2: Feines i tasques generals.
  3. d3: Comunicació.
  4. d4: Mobilitat.
  5. d5: Autocura.
  6. d6: Vida domèstica.
  7. d7: Interaccions i relacions personals.
  8. d8: Àrees principals
...
Continua llegint "Resum de la CIF, Accessibilitat i Criteris de Disseny Universal" »

L'Utilitarisme: Sacrifici i Felicitat General

Altres matèries2,78 KB

Mentrestant, que l’utilitarista

(1) L'**utilitarisme** defensa, igual que fan altres **teories morals**, que moltes vegades cal **sacrificar-se** pel **bé** dels altres.

(1) L'**utilitarisme** defensa que **sacrificar-se** és un bé quan contribueix a la **felicitat general** (i tampoc influenciat).

(2) **Felicitat**: Plaer i abstinència de dolor. **Mitjans**: aquelles coses que serveixen per aconseguir altres.

(3) Explicar el pensament del **sacrifici**.

- **Principi utilitarista**: s'ha d'actuar de forma que es maximitzi allò que és bo; la felicitat que importa no és només la d'ell mateix sinó de tot el que envolta a curt i llarg termini.

- Segons el principi **utilitarista**, tinc l'obligació de **sacrificar-me** si és per maximitzar...

Continua llegint "L'Utilitarisme: Sacrifici i Felicitat General" »