Teories de la Desigualtat Social: Marx i Weber
Max Weber i la Desigualtat Social
Max Weber rebutja la teoria segons la qual la posició dels individus en relació amb els mitjans de producció és l'únic determinant de la seva condició social. Per a Weber, la posició dels individus en l'àmbit econòmic no és necessàriament el determinant fonamental de la seva posició.
Weber planteja la possibilitat de contemplar per separat els elements de riquesa, estatus i poder, perquè els considera relativament autònoms entre si. Per això, creu que les classes, els grups d'estatus i els partits corresponen respectivament a tres ordres: l'econòmic, el social i el polític, que són els canals pels quals es distribueix el poder en una comunitat.
Els Tres Ordres de la Desigualtat Social
Ordre Econòmic: Classes Socials
L'origen de la formació de classes, que Weber defineix com la probabilitat que tenen els individus d'accedir a béns.
Ordre Social: Grups d'Estatus
És l'esfera de la distribució del prestigi. Els individus també es diferencien pel grau de prestigi que posseeixen, en funció del mode de vida que tenen, en grups d'estatus, que es determinen per la classe social.
Ordre Polític: Partits i Poder
Defineix les diferències entre els individus pel que fa a l'accés al poder. En aquesta esfera, els individus poden organitzar-se en partits polítics, que són els principals instruments de la lluita política pel poder.
Distinció Marx i Weber sobre la Desigualtat
La Teoria de les Classes Socials de Karl Marx (1818-1883)
Marx és sens dubte el primer pensador de la societat industrial que fa una anàlisi realment rigorosa de les divisions socials.
L'anàlisi que fa Marx de la societat capitalista es fonamenta en una visió del món: el materialisme històric.
Basant-se en la dialèctica, Marx descriu la societat com una realitat formada per grups amb interessos antagònics que en la seva relació mútua produeixen la dinàmica i els canvis socials.
En la societat capitalista, com en les que la precedeixen, les relacions socials de producció es caracteritzen per l'explotació i la dominació. La diferència es troba en la sofisticació que aquesta explotació adquireix en el capitalisme: