Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Pintura

I. Documentació general

• 1.1. Catalogació o fitxa tècnica: Títol, pintor, cronologia, estil, localització, format.
• 1.2. Elements materials i tècnics: Tècnica, suport, elements materials, acabat.

II. Anàlisi formal

• 1. Descripció del quadre
• 2. Elements plàstics: dibuix, color i llum.
• 3. Composició:
  • Tipus de composició
  • Línies compositives
  • Formes d’agrupar les figures
• 4. Ritme i moviment
• 5. L’espai:
  • Fons
  • Tipus de perspectiva
  • Línia de l'horitzó
  • Recursos que suggereixen profunditat

III. Estil pictòric i autoria

• Característiques de l'estil i de l'obra.
• Biografia.
• Relació amb altres artistes.
• Antecedents artístics.
• Influències posteriors.

IV. Interpretació

• 1. Tema
• 2. Iconografia i iconologia
• 3. Funció
• 4. Context històric, artístic i client

V.

La família de Carles IV (Goya) — 1800–1801

Tècnica i elements plàstics

Tècnica: oli sobre tela.

Elements plàstics: La pinzellada de Goya es mostra vigorosa i solta; el dibuix assoleix molt poca importància. L'aspecte cromàtic dels vestits és molt treballat i es basa en els blancs i els daurats que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. El pintor il·luminà la part dreta del quadre i deixà que l'altra fos envaïda per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a l'observador.

Composició

És un retrat col·lectiu; comparteix també punts amb el retrat neoclàssic, però no pot ser reduït a aquest estil ja que renuncia al dibuix acurat i treballa detingudament el color i l'estudi psicològic dels personatges.

• Al centre

L'Èxtasi de Santa Teresa de Gian Lorenzo Bernini

L'Èxtasi de Santa Teresa, realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre el 1647 i el 1652 per a la Capella Cornaro a l'Església de Santa Maria de la Vittoria (Roma), és una de les obres més representatives i madures del Barroc. Aquest conjunt escultòric de marbre descriu un episodi de la biografia de la santa en què un àngel li clava una fletxa al pit, una experiència mística de transverberació o unió mística amb Déu narrada al seu Llibre de la vida.

En el context de la Contrareforma i les directrius del Concili de Trento, l'art de Bernini actua com un llenguatge visual destinat a persuadir els fidels mitjançant la teatralitat, el moviment i el dinamisme, contraposant-se a l'harmonia...

Le Déjeuner sur l’herbe (Manet)

Estil: Realisme amb inici de l'impressionisme. Obra de transició que destaca per l'interès en la llum, el color i la representació de la realitat contemporània.

Característiques

• Predomini del color sobre la línia.
• Pinzellades soltes i visibles.
• Absència de clarobscur tradicional.
• Colors plans i contrastats.
• Trencament amb la perspectiva clàssica.

Iconografia i funció

L'obra presenta quatre personatges en un pícnic campestre. Va generar un gran escàndol per la presència d'una dona nua en un context contemporani, trencant amb les convencions acadèmiques i criticant la societat burgesa.

Sol ixent (Monet)

Estil: Impressionisme. Moviment que busca captar els efectes canviants de la llum i l'atmosfera mitjançant...

Jurament dels Horacis (Jacques-Louis David, 1784)

Autor: Jacques-Louis David | Cronologia: 1784 | Estil: Neoclàssic | Tècnica: Oli sobre tela | Localització: Musée du Louvre

Context històric

L’obra es realitza a la França de finals del segle XVIII, en plena crisi de l’Antic Règim i sota la influència de la Il·lustració. Reflecteix valors com el deure cívic, el sacrifici i el patriotisme.

Descripció formal

La composició és ordenada, simètrica i racional. El centre visual són les espases, símbol del compromís. Els homes presenten línies rectes (decisió), mentre que les dones adopten línies corbes (dolor). Predomina el dibuix sobre el color amb una llum lateral que crea volum.

El 3 de maig de 1808 (Francisco de Goya, 1814)

Autor:

1. Context històric

L’obra Les Menines de Diego Velázquez, pintada el 1656 i conservada al Museo del Prado de Madrid, s’emmarca en el context europeu del Barroc, dominat per monarquies absolutes i la divisió religiosa entre catòlics i protestants després de la Guerra dels Trenta Anys. Durant el regnat de Felip IV, Espanya viu un moment de decadència política i militar, amb conflictes interns com la Revolta dels Segadors i la pèrdua de territoris. Alhora, coincideix amb el Segle d’Or espanyol, en què Velázquez, com a pintor de cort, reflecteix la complexitat del poder i la vida cortesana.

2. Característiques formals i estil

L’obra pertany al naturalisme barroc espanyol, amb predomini del color sobre el dibuix i un gran domini...

Comparació Cronològica i Autoria

El Teatre d’Epidaure va ser construït per Policlet el Jove cap al 350 a.C., essent una obra fonamental de l'arquitectura grega. En canvi, el Colisseu (o Amfiteatre Flavi) és d’autor desconegut, encarregat per l'emperador Vespasià i inaugurat l’any 80 d.C. pel seu fill Titus, representant l'esplendor de l'arquitectura romana.

Descripció Formal i Estructural

El Teatre d’Epidaure (Grècia)

El Teatre d’Epidaure està construït al vessant d’un turó, aprofitant el pendent natural. Forma part del model del teatre clàssic grec i es caracteritza per la seva senzillesa i funcionalitat:

• Càvea: Semicircular, amb capacitat per a unes 15.000 persones, dividida en dos sectors per un diazoma.
• Seients: De pedra,

Les Tres Èpoques de l'Antiga Grècia

Època Arcaica (c. 776 aC - 480 aC)

L'època arcaica va ser el període comprès entre l'establiment dels grecs als Balcans i l'inici de les guerres mèdiques. Durant aquest temps, es van iniciar els Jocs Olímpics i van aparèixer les primeres escultures de Kouroi i Korai, inspirades pels egipcis, però amb una mirada cap a l'ésser humà i la bellesa ideal.

• Es van crear els ordres arquitectònics dòric i jònic.
• Van sorgir els poemes èpics d'Homer, com la Ilíada i l'Odissea.
• Van néixer pensadors fonamentals com Tales de Milet i Pitàgores.

L'època arcaica finalitza amb les guerres mèdiques.

Època Clàssica (c. 480 aC - 323 aC)

L'època clàssica va ser un temps de gran esplendor econòmica i política....

El Retrat dels Arnolfini: Identitat i Significat

Identitat i Context de l'Obra

L’obra representa un possible enllaç matrimonial entre Giovanni Arnolfini, un comerciant italià, i G. Cennani, filla d’un altre mercader italià. Tot i que la identitat dels personatges és controvertida i no es coneix cap contracte que confirmi l’encàrrec, la pintura transmet diferents missatges sobre la unió matrimonial, l’espiritualitat i la relació entre els éssers humans i Déu.

Interpretacions Clau del Retrat

La Teoria del Contracte Matrimonial (Panofsky)

Segons la interpretació tradicional d’Erwin Panofsky (1930-1950), l’obra documenta un contracte matrimonial. La inscripció suggereix que el pintor va actuar com a testimoni.

La Commemoració

Fitxa Tècnica: L'Escultura Maman

• Títol: Maman
• Autora: Louise Bourgeois (París, 1911 - Nova York, 2010)
• Cronologia: 1999
• Tècnica: Fosa i acoblament (assemblatge)
• Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre
• Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m
• Estil: Expressionista (amb elements simbolistes i surrealistes)
• Tema: Metafòric i simbòlic
• Localització: Museu Guggenheim (Bilbao)

Descripció Formal i Anàlisi Estilística

L'escultura és la figura d’una enorme aranya amb vuit grans potes i un cos petit, la qual porta una gran bossa amb els ous de les cries.

Elements Tècnics i Materials

• Material: Bronze, acer inoxidable i marbre.
• Tècnica: Fosa i acoblament.
• Tipologia: Escultura dempeus.

Composició i Estructura

La composició és tancada, ja que les potes s’arqueixen...