Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Art Romànic a Europa Occidental (Segles X - XII)

Situació Geogràfica i Cronològica

• Primer Romànic: Segle X - últim quart del segle XI. Definició de les característiques de l'estil i la tipologia dels edificis més significatius: monestirs i esglésies.
• Romànic Ple: Últim quart del segle XI - mitjans del segle XII. L'arquitectura assoleix un alt grau de monumentalitat, les cobertes de pedra es generalitzen i l'escultura s'apodera de les façanes i dels claustres.
• Romànic Tardà: Mitjans del segle XII. Apareix la reforma del Cister que introdueix canvis en l'arquitectura i en els monestirs, amb noves solucions.

Planta de l'Església Romànica

La planta més habitual és la de creu llatina, que integra diferents àmbits espacials:

1. Cos Longitudinal:

La longitud del temple és el doble de l’amplada i presenta diferències substancials segons el cantó des d’on es miren qualsevol dels seus quatre costats. La part frontal –l'única que té una escalinata per pujar dalt del pòdium– es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la part posterior.

Maison Carrée

Cronologia

16 a.C.

Estil

És d’estil romà imperial, d’autor desconegut. Materials utilitzats: pedra calcària (que amb el temps s’ha tornat vermellosa). Sistema constructiu: arquitravat.

Elements de suport i suportats

La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu en favor d’aquests (excepte al pòrtic de l’entrada, en què...

Art Antic: Grècia i Roma

L’art grec busca l’harmonia, la bellesa ideal i la perfecció del cos humà. L’arquitectura grega, com el Partenó, és simètrica, equilibrada i feta per admirar des de fora. A l’escultura, artistes com Policlet amb el Dorífor i Miró amb el Discòbol representen el cos humà amb proporció matemàtica i moviment contingut. Tot gira al voltant de la raó i l’ésser humà.

Els romans hereten l’estil grec però l’adapten a la seva grandesa i funcionalitat. Utilitzen nous materials com el formigó i construeixen edificis immensos com el Panteó, amb la seva cúpula perfecta. Fan servir l’art com a eina de propaganda política, com es veu a l’Ara Pacis, on els relleus exalten el poder de l’emperador....

L'Èxtasi de Santa Teresa de Jesús: Obra Mestra de Bernini

Fitxa Tècnica

• Títol: L'Èxtasi de Santa Teresa de Jesús
• Autor: Bernini
• Cronologia: Segle XVII (Barroc)
• Ubicació: Capella Cornaro, Santa Maria della Vittoria, Roma

Context Històric i Cultural

L'obra pertany al Barroc, una època on l'art es caracteritzava per la teatralitat i el dramatisme. Aquesta escultura forma part d'un conjunt que busca crear una experiència gairebé teatral dins de l'espai sagrat, reflectint la intensitat emocional i la devoció de la Contrareforma.

Descripció Formal

• Material: Marbre.
• L'escultura està dissenyada amb un caràcter escenogràfic molt pronunciat, com si fos part d'un teatre sagrat.
• Sobre un altar, es mostra el grup escultòric principal: un àngel que

Sant Vicenç de Cardona

Aspecte Exterior

L'aspecte exterior de Sant Vicenç de Cardona presenta decoració només als murs amb parells d'arcades cegues (bandes llombardes), separades per petits contraforts anomenats lesenes. Aquests elements, a més de reforçar el suport dels arcs que sostenen les voltes, contribueixen a realçar l'aspecte de l'edifici. Com a decoració també hi ha una galeria de finestres cegues tot al llarg de la part superior de l'absis central.

Interior i Estructura

L'església és de planta basilical de tres naus (la nau central és molt més alta i més ampla que les laterals), precedides d'un atri o nàrtex amb tribuna. El transsepte és curt i a penes sobrepassa l'amplada de les naus. La capçalera la formen tres absis...

Clarobscur

Tècnica pictòrica que consisteix en l’ús de contrastos forts entre les zones il·luminades i les fosques amb la finalitat de ressaltar volums i crear profunditat.

Composició Piramidal

Organització de les figures en forma de piràmide, amb una base ampla i un vèrtex que dóna estabilitat i equilibri a l’escena. És típica del Renaixement.

Composició Simètrica

Distribució equilibrada dels elements a banda i banda d’un eix central, creant harmonia i ordre visual.

Contrapposto

Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de frontalitat. És característic de l'escultura clàssica grega i del Renaixement.

Figura Serpentinata

Postura...

Teatre

Contingut Històric:

s. IV aC -

El 323 aC mor Alexandre el Gran i es queden sense dirigent. Llavors, el territori es fragmenta en regnes i es traslladen els nous centres culturals grecs. Agafen molta importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam. A l’últim terç del segle I aC, Roma es torna més rellevant i envaeix Grècia, però absorbeix la cultura grega. Per tant, es diu: “Roma envaeix Grècia, però Grècia envaeix Roma culturalment”.

Contingut Cultural:

És el moment en què es crea la biblioteca d’Alexandria. Dins dels seus camps, destaquen:

• Matemàtiques
• Filosofia
• Literatura

L’autor del teatre d’Epicur és Policlet el Jove. Fou un arquitecte grec que va néixer el s. V aC a Argos, nét de Policlet l’escultor....

Art Bizantí, Musulmà i Romànic: Glossari

Art Bizantí

• Icona: Pintura sobre fusta amb la representació de Crist, la Mare de Déu o un sant, que conserva la imatge d’aquests personatges.
• Petxina: Cadascun dels quatre triangles curvilinis sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.
• Planta basilical: Tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.
• Volta d’aresta: Volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.
• Període iconoclasta: Període en què estava prohibit fer i admirar imatges religioses de Crist, la Mare de Déu, els sants, etc.

Art Musulmà

• Mesquita: Edifici dedicat a l’oració comunitària de l’islam. Està orientat a la Meca i consta d’una sala d’oració, l’alquible, el mihrab, la

Art i Arquitectura Romana

Colosseu Romà

L’Amfiteatre Flavi, conegut popularment com el Colosseu per la gran estàtua de Neró (el Colós de Neró) de 40 metres que hi havia a prop, es va construir per acollir espectacles públics massius.

Temàtica i Funció: La seva funció principal era l'entreteniment públic, amb espectacles com lluites de gladiadors, combats amb animals salvatges (venationes) i recreacions de batalles històriques (naumàquies). Representava el poder i la grandesa de Roma, entretenint i controlant la població a través de l’esplendor i, sovint, la violència dels espectacles ("Panem et circenses").

August de Prima Porta

Estàtua d'August trobada a la vil·la de Lívia (Prima Porta). Es data aproximadament l'any 20 aC....

Art Romà i Paleocristià: Història i Monuments Clau

1. Referents Històrics de Roma

A finals del segle VIII a.C., Roma fou fundada pels llatins i sabins (753 a.C.), creixent fins a liderar la península Itàlica. La història de Roma es divideix en tres períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): govern dels reis.
• República (509-31 a.C.): expansió territorial i política després de l'expulsió dels etruscs.
• Imperi (31 a.C.-476 d.C.): govern per emperadors amb divisió provincial del territori.

2. Influències i Estils de l'Art Romà

Roma absorbeix influències etrusques i gregues, sent el segle II a.C. quan es defineix un estil artístic propi romà. Aquest es divideix en:

• Art Republicà (segles III-I a.C.): influències culturals gregues i etrusques.