Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Frontal de Santa Maria d’Avià

AUTOR: Desconegut

CRONO: 1170-1190

TÈC: Tremp sobre fusta

MIDES: 1,04 x 1,75m

ESTIL: Romànic

TEMA: Religiós

LOC: MNAC (Barcelona)

Context Històric i Funcional

Els frontals d’altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició es deu principalment a la voluntat d'aprofitar com a suport d'imatges la posta de fusta dels altars.

Evolució dels Frontals

• Els primers frontals d’altar daten del segle IV d.C.
• Inicialment estaven formats per tapissos o riques teles.
• Posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com la plata o el coure esmaltat.
• Amb el pas del temps, les escenes representades es van fer més complexes i les seves dimensions van

Pintura

I. Documentació general

• 1.1. Catalogació o fitxa tècnica: Títol, pintor, cronologia, estil, localització, format.
• 1.2. Elements materials i tècnics: Tècnica, suport, elements materials, acabat.

II. Anàlisi formal

• 1. Descripció del quadre
• 2. Elements plàstics: dibuix, color i llum.
• 3. Composició:
  • Tipus de composició
  • Línies compositives
  • Formes d’agrupar les figures
• 4. Ritme i moviment
• 5. L’espai:
  • Fons
  • Tipus de perspectiva
  • Línia de l'horitzó
  • Recursos que suggereixen profunditat

III. Estil pictòric i autoria

• Característiques de l'estil i de l'obra.
• Biografia.
• Relació amb altres artistes.
• Antecedents artístics.
• Influències posteriors.

IV. Interpretació

• 1. Tema
• 2. Iconografia i iconologia
• 3. Funció
• 4. Context històric, artístic i client

V.

Humanisme: Característiques i Pensament (Segles XV-XVI)

Moviment cultural que es desenvolupa durant els segles XV i XVI.

Principals característiques de l'Humanisme

• Antropocentrisme: A la mentalitat medieval tot girava entorn de Déu (teocentrisme). En canvi, els humanistes es preocupaven per l'ésser humà, considerant-lo el centre del món. Es dedicaven a estudiar el seu pensament, la història i l'anatomia.
• Inspiració Clàssica: Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i l'art de l'Antiguitat clàssica.
• Racionalisme i Empirisme: Defensaven la recerca de la veritat a través de la raó i l'experiència, valorant la reflexió personal.
• Curiositat Universal: Tenien una profunda curiositat per saber de tot.

Humanistes més importants

Thomas...

Anàlisi de Pintures Neoclàssiques i Romàntiques

El Jurament dels Horacis (Jacques-Louis David)

Pintura (1)

Anàlisi Formal

Breu Descripció

La pintura mostra un marc arquitectònic romà amb columnes dòriques que suporten tres arcades de mig punt. Hi ha tres soldats romans joves que juren davant d’un home amb una capa vermella, que aguanta amb la mà dreta tres espases i amb l’esquerra fa un gest solemne. A la dreta del quadre hi ha tres dones abatudes i dos infants recollits per una de les dones.

Elements Plàstics

• Predomina el dibuix.
• El quadre està il·luminat per un focus de llum freda que prové del lateral per projectar unes ombres molt marcades.
• El color està subordinat al dibuix i la pinzellada és molt detallada.
• Colors brillants amb

La família de Carles IV (Goya) — 1800–1801

Tècnica i elements plàstics

Tècnica: oli sobre tela.

Elements plàstics: La pinzellada de Goya es mostra vigorosa i solta; el dibuix assoleix molt poca importància. L'aspecte cromàtic dels vestits és molt treballat i es basa en els blancs i els daurats que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. El pintor il·luminà la part dreta del quadre i deixà que l'altra fos envaïda per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a l'observador.

Composició

És un retrat col·lectiu; comparteix també punts amb el retrat neoclàssic, però no pot ser reduït a aquest estil ja que renuncia al dibuix acurat i treballa detingudament el color i l'estudi psicològic dels personatges.

• Al centre

El Partenó: Esplendor de l'Atenes de Pèricles

Després de les victòries gregues a les Guerres Mèdiques (490 aC i 480 aC), Atenes va iniciar un període d’esplendor econòmic i cultural. Com a líder de la Lliga Dèlica, la ciutat va viure el seu moment més brillant sota el govern de Pèricles. El Partenó, construït a l’Acròpolis sota la direcció de l’escultor Fídies, es va convertir en un símbol de l’orgull atenès i del triomf de la civilització sobre la barbàrie.

Els temples grecs es concebien com la casa dels déus. La seva funció era custodiar l’estàtua de la divinitat i les ofrenes, mentre que les celebracions religioses tenien lloc a l’exterior. El Partenó destaca per la seva euritmia (harmonia, proporció i...

L'Èxtasi de Santa Teresa de Gian Lorenzo Bernini

L'Èxtasi de Santa Teresa, realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre el 1647 i el 1652 per a la Capella Cornaro a l'Església de Santa Maria de la Vittoria (Roma), és una de les obres més representatives i madures del Barroc. Aquest conjunt escultòric de marbre descriu un episodi de la biografia de la santa en què un àngel li clava una fletxa al pit, una experiència mística de transverberació o unió mística amb Déu narrada al seu Llibre de la vida.

En el context de la Contrareforma i les directrius del Concili de Trento, l'art de Bernini actua com un llenguatge visual destinat a persuadir els fidels mitjançant la teatralitat, el moviment i el dinamisme, contraposant-se a l'harmonia...

MUSEU GUGGENHEIM: Autor: Frank O.Gehry. Cronologia: 1991-97 Materials: pedra calcària,vidre i titani. Sist.Construct: Amb Catia, q es el nom del programa informatic q permet fabricar qualsevol forma arquitectonica. LLoc: Bilbao

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Espai interior: Planta i les seves parts: Es tracta d’una planta lliure que presenta una forma irregular i fragmentada, pròpia de l’estil deconstructivista. El museu s’organitza a partir d’un gran vestíbul central, de 50 metres d’alçada, a partir del qual s’articulen tres pisos de sales expositives. En la planta podem observar que hi ha una combinació de formes més regulars amb aquelles sales més sinuoses i orgàniques que donen una sensació més expressiva. En total trobem 19...

El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch

Obra realitzada per Hieronymus Bosch (el Bosch) entre 1490 i 1510 aproximadament, dins del gòtic flamenc tardà. Va ser creada en un moment de canvi entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan als Països Baixos hi havia una societat urbana molt activa econòmicament gràcies al comerç i l’artesania. Tot i aquest desenvolupament, la religió continuava marcant profundament la mentalitat col·lectiva, amb una gran preocupació pel pecat, la mort i la salvació.

És un tríptic pintat a l’oli sobre fusta, tècnica pròpia de la pintura flamenca que permet una gran precisió en els detalls, transparències i colors. Quan el tríptic està tancat representa la Creació del món; quan s’obre...

Le Déjeuner sur l’herbe (Manet)

Estil: Realisme amb inici de l'impressionisme. Obra de transició que destaca per l'interès en la llum, el color i la representació de la realitat contemporània.

Característiques

• Predomini del color sobre la línia.
• Pinzellades soltes i visibles.
• Absència de clarobscur tradicional.
• Colors plans i contrastats.
• Trencament amb la perspectiva clàssica.

Iconografia i funció

L'obra presenta quatre personatges en un pícnic campestre. Va generar un gran escàndol per la presència d'una dona nua en un context contemporani, trencant amb les convencions acadèmiques i criticant la societat burgesa.

Sol ixent (Monet)

Estil: Impressionisme. Moviment que busca captar els efectes canviants de la llum i l'atmosfera mitjançant...