Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Primària

Període arcaic (s. VII-VI a.C.)

Representació de figures humanes masculines (koúroi), atletes nus, i femenines (kórai), dones vestides, generalment sacerdotesses. Reflecteixen influència egípcia en:

• Rigidesa i frontalitat: únicament trencada quan avança la cama esquerra.
• Monumentalitat: fins a 3 metres.
• Concepció geomètrica: de les diferents parts del cos i el rostre.

Període clàssic (s. V-IV a.C.)

Preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, assolint el model ideal de bellesa i harmonia. Característiques principals:

• Naturalisme: arrodoniment de la musculatura i ús del contrapposto.
• Cànons matemàtics: proporció entre el cap i la resta del cos.
• Postclàssic: gran preocupació per reflectir sentiments i emocions

1. FITXA TÈCNICA

a) Títol: El Panteó

b) Autor: Desconegut Comitent: Adrià reformà el Panteó d’AGRIPA del segle I dC.

c) Cronologia: 118-125 dC segle II dC

f) Estil: Romà Imperial

g) Tipologia: Temple

i) Localització original: Camp de Mart (Roma)

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Adrià, emperador de la dinastia Antonina y de origen hispà, culta, cosmopolita y humanista, destaca per la seva passió pel món Grec. ROMANITZACIÓ, GLOBALITZACIÓ CULTURAL, SÒLIDA ESTRUCTURA SOCIAL, POLÍTICA, JURÍDICA (DRET ROMÀ) I COMERCIAL.

3. ANÀLISI FORMAL

a) Elements tècnics: Materials constructius (maó, formigó, pedra i marbre). El sistema constructiu emprat és l’ARQUITRAVAT i el voltat.

b) Elements formals: La façana està formada per un pòrtic...

L'Art del Renaixement

Al segle XV, al nord d'Itàlia, es va iniciar un nou estil artístic: el Renaixement. Anomenat així perquè es tractava d'un art renovat, els artistes consideraven l'art gòtic com a propi d'una etapa fosca i admiraven l'esplendor de l'Imperi Romà.

Característiques de les Formes del Món Clàssic

• Ordres arquitectònics: Ús d'ordres clàssics i models escultòrics grecs.
• Temàtica variada: Mitologia, temes religiosos i art profà.
• Exaltació de la bellesa: Es busca la bellesa en homes, dones, natura i edificis. La figura humana, com a màxima expressió de la bellesa, és el centre de les representacions artístiques.
• Perfecció tècnica: S'incorpora la perspectiva. La perfecció es plasma en l'anatomia humana i en l'equilibri

L'Afusellament del 3 de Maig (Goya)

• Autor: Francisco de Goya
• Tècnica: Oli sobre llenç
• Estil: Romanticisme
• Ubicació: Museu del Prado
• Cronologia: Segle XIX

Anàlisi Formal i Composició

La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem un conjunt de persones: unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de l’execució, i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal.

Llum, Expressivitat i Realisme

La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La composició s’articula en relació a la figura central...

Bases de Manresa: es tracta d’un document de font primària, de contingut i naturalesa jurídica, que tracta sobre les bases de la constitució regional catalana. Va ser redactat l’any 1892 i és un projecte d’estatut català on s’esmenten una sèrie de condicions d’autonomia.

S’inscriu dins la primera etapa de la Restauració (1875-1898), sota el regnat d’Alfons XII, en el qual es desenvolupa el torn pacífic dels partits liberals i conservadors. En aquest temps, a Catalunya, els intel·lectuals i la burgesia conservadora comencen a mostrar el seu descontentament amb la política portada pels partits dinàstics i es desmarquen cap a una posició més catalanista.

En aquest context s’elaboren les Bases de Manresa, conegudes també...

La Llibertat guiant el poble

1. Documentació General

Títol: La Llibertat guiant el poble.
Autor: Delacroix, Eugène (1798-1863)
Cronologia: 1830.
Estil: Romanticisme.
Tècnica: Oli.
Suport: Tela; 2,60 m x 3,25 m.
Localització actual: Museu del Louvre, París.
Tema: Testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurrecció popular que tingué lloc el juliol del 1830 a París i que desembocà en la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.

2. Anàlisi Formal

Elements plàstics

Les pinzellades mostren una gran desimboltura i ondulació. El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l'esquerra ressalten per damunt de la predominança de les tonalitats ocres...

Modernisme: Art, Arquitectura i Estètica

El nom de Modernisme designa un conjunt de manifestacions artístiques, incloent-hi l’arquitectura. Es tracta d’una arquitectura que es desenvolupa entre els segles XIX i XX. Depenent dels països europeus, rebrà diversos noms. Evidentment, a Catalunya desenvoluparà un importantíssim paper dins del Modernisme.

Característiques Clau del Modernisme

El Modernisme aprofita els materials de la Revolució Industrial, encara que molts cops l’ornamentació que utilitza els amaga. Dins de l’estètica modernista té molta importància la natura:

• Les formes orgàniques (ones, elements vegetals, animals).
• L'ús del color (policromia) per afavorir la fantasia.

L'Arquitecte Modernista com a Dissenyador Total

Els...

Fitxa tècnica

• Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espai
• Autor: Umberto Boccioni
• Cronologia: 1913
• Material i tècnica: Bronze brunyit a la cera perduda
• Mides: 111 cm x 88 cm
• Estil: Futurista
• Ubicació: Museum of Modern Art (MoMA), Nova York

Iconologia

Un atleta musculat en plena carrera.

Elements formals i compositius

• Format: Exempta
• Visió: Multifacial
• Bloc: Compacte
• Composició: Oberta
• Asimetria
• Geometria: Triangular
• Ritmes i línies compositives: Diagonals i ziga-zaga
• Cromatisme: Superfície molt brunyida que produeix uns reflexos molt intensos, juntament amb uns clarobscurs causats pels entrants i sortints de la seva superfície.

Iconologia i funció de l’obra

A principis del segle XX, en certs ambients intel·lectuals i polítics, estava molt...

Palau de Versalles

Anàlisi Formal de l'Arquitectura

El Palau de Versalles utilitza un sistema arquitravat i voltat. És un edifici de grans dimensions format per dues façanes:

• La façana principal està orientada a la ciutat.
• La façana del darrere està oberta als jardins.

L'estructura està organitzada en tres pisos:

• Pis inferior: Presenta un tractament d'encoixinat.
• Segon pis: Destaca pels grans finestrals amb arcs de mig punt i columnes gegantines d’ordre jònic.
• Tercer pis: És un àtic amb finestres arquitravades.

Tot el conjunt està coronat per una balustrada amb estàtues. L’horitzontalitat i la monotonia de l’edifici queden trencades per un seguit d’entrants i sortints: un de central i dos laterals.

L'Interior: Distribució i Elements

Elements de l'Organització de l'Espai Públic (Espais Verds)

Els elements de l'organització de l'espai públic, especialment els espais verds, són fonamentals per estructurar la ciutat. A continuació, s'analitza la seva evolució històrica a Palma.

Època Romana

Durant l'època romana, la ciutat s'organitzava mitjançant la geometria, amb dos eixos principals que la definien. Cal destacar:

• L'àgora romana, considerada la primera plaça. A Palma, se situava sota l'actual Seu.
• El circ i el fòrum (pa).

Al Passeig d'Es Born, les edificacions actuals se situen sobre un antic amfiteatre romà. El fòrum era un punt d'intercanvi perimetral; les portes d'entrada a la ciutat sempre incloïen un espai que solia representar les places de mercat.

Període