Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Primària

Arquitectura

• Inspirada sobretot en la Roma clàssica.
• Ús de maquetes i dibuixos per exposar projectes i per atraure a nous clients (novetat del moment).
• Utilització dels 5 ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
• Cobertes: la majoria a partir d’arcs de ½ punt i de voltes de canó.
• Introducció de tirants metàl·lics entre les voltes, per contrarestar les càrregues.
• Descobriments revolucionaris com les lleis matemàtiques de la perspectiva, van fer possibles obres simètriques i regulars.
• Poc ornamentada escultòricament.

Escultura

• Marcat naturalisme que busca la semblança amb la realitat.
• Interès per l’estudi de l’anatomia del cos humà i per les expressions de l’ànima.
• Tendència al monumentalisme =

El Jardí de les Delícies

S'ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels adamites o Germans de l'Esperit Lliure, que defensava la tornada a una puresa primitiva, basada en el nudisme i en una total llibertat sexual. No obstant això, el fet que Felip II, el monarca catòlic per excel·lència, en fos un gran admirador sembla indicar que en cap cas se li donava un significat herètic. Així, la interpretació ortodoxa és la d'una representació lliure dels passatges de la Bíblia i un sermó gràfic, un advertiment contra els plaers terrenals. Per tant, la interpretació queda oberta. Es pot considerar com un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d'efímers els plaers terrenals i com és de terrible la...

Nit de Lluna

Fitxa Tècnica

Autor: Leandre Cristòfol
Cronologia: 1935
Estil: Surrealisme
Dimensions: 71 x 40 cm
Materials: Fusta i fusta pintada
Tècnica: Assemblatge
Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric

El context històric d'aquesta obra és complex, marcat per la crisi mundial i la Segona República Espanyola.

Anàlisi Formal

Nit de Lluna és una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular blava que fa de base. L'obra, purament formal i sense ornamentació, presenta un joc de contrastos. Els objectes quotidians (fus i ou), descontextualitzats, perden la seva funció pràctica i adquireixen un significat poètic. La composició és senzilla: un eix diagonal donat pel fus contrasta...

Fitxa Tècnica: Teatre d’Epidaure

Dades Generals

• Autor: Políclet el Jove
• Títol: Teatre d’Asclepi d’Epidaure
• Cronologia: ca. 330 aC
• Estil: Grec Hel·lenístic
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Materials: Pedra i fusta
• Localització: Epidaure (Grècia)

Context Històric i Cultural

L’edifici va ser construït durant el regnat d’Alexandre el Magne. El seu govern es va caracteritzar per l’autoritarisme i la seva expansió territorial cap a Àsia i Egipte.

Es va instaurar en tots aquests territoris conquerits una comunitat cultural anomenada Koiné, on la cultura grega es fusionava amb les cultures asiàtiques.

El Grup Escultòric de Laocoont i els seus Fills

El Mite segons l'Eneida de Virgili

Segons narra l'Eneida de Virgili, Laocoont era un sacerdot...

Romanticisme

Arquitectura

A partir del segle XIX, l'arquitectura evolucionarà i farà canvis radicals en els aspectes formals, en l'estructura, en els materials i en la relació de l'ésser humà amb el medi on es desenvolupa. La nova societat i cultura necessita una evolució arquitectònica. Es caracteritza pel retorn als estils anteriors, com l'Edat Mitjana. Es reflecteixen moviments polítics nacionalistes que busquen els orígens de la pròpia civilització.

Pintura

La pintura acadèmica trenca les normes de la composició. El seu tema principal busca l'evasió, els llocs llunyans i les èpoques passades, i també algunes causes com la Guerra de la Independència Grega.

Les característiques principals són:

• Utilització de diferents tècniques

Frida Kahlo: Marxisme sanarà els malalts

Descripció: Obra de la primera meitat del segle XX. Estil surrealista. Material: tela. Tècnica: pintura a l'oli sobre fusta. Forma tancada amb línia negra. Composició tancada, simètrica, amb moviment diagonal. Pintura plana, sense tractament de la llum. Cromatisme variat: negre (cabells, àguila), blanc (colom, barba de Marx), roig (riu de sang), blau (cel i riu), ocres (terra).

Tema: Frida, recolzada en crosses, simbolitza la seva ideologia marxista. Marx, amb barba blanca, escanya una àguila americana (capitalisme). El vermell representa el riu de sang i el blau els rius de la Terra.

Iconografia: Barreja elements biogràfics (croses, cosset) amb les seves arrels mexicanes (faldilles). Marx i l'...

Nit de Lluna. Leandre Cristòfol

Aquesta escultura va ser realitzada per Leandre Cristòfol l’any 1935 i es tracta d’una de les primeres obres no figuratives d’aquest escultor lleidatà. Es troba al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (MAMLL) i les seves dimensions són 42x32x22 cm. Està signada (“Cristòfol 1935”) a l’angle inferior esquerre del marc de fusta.

Es tracta d’un assemblage, és a dir, la unió de diferents materials i objectes de forma que s’aconsegueix un efecte tridimensional. En aquest cas, els materials, d’ús quotidià, són la fusta vista, la fusta tenyida i el vidre. Més concretament, són un fus de filar i un ou de sargir, una peça circular de color blau i una vitrina de fusta pintada de negre amb fons...

Els Jugadors de Cartes de Paul Cézanne (1893)

Context Històric i Artístic

Pintat a la segona meitat del segle XIX, una època marcada per la industrialització i profunds canvis socials, culturals, polítics i econòmics. Fins al 1870, França va estar sota el regnat de Napoleó III, que va intentar instaurar un nou imperi, desencadenant la guerra francoprussiana i, posteriorment, la proclamació de la Tercera República Francesa.

En aquest context, la religió perdia importància i la societat experimentava un canvi de mentalitat, impulsat per les noves tecnologies, materials i la invenció de la fotografia. Aquests factors van influir en la creació d'un nou art que s'allunyava del realisme, donant més importància al color i l'expressió....

Arquitectura

1. Documentació General
   1. Títol
   2. Autor
   3. Cronologia
   4. Lloc
   5. Estil
   6. Materials
   7. Tipologia
   8. Sistema constructiu
2. Context Històric i Cultural
   1. Cronologia
   2. Context històric
   3. Context cultural
3. Anàlisi dels Elements Formals
   1. Estil
   2. Elements formals
      1. Materials: pedra, fang, fusta, formigó armat, vidre…
      2. Suports/suportats
      3. Sistema constructiu: arquitravat; voltat; dels nous materials.
   3. La combinatòria dels elements
      1. L’espai exterior:
         • Dimensions
         • Línies dominants
         • Proporció amb l’escala humana (arq. antropocèntrica o monumental)
         • Simetria/dissimetria
         • Parts de la façana
         • Elements decoratius
         • Entorn i integració urbanística
      2. L’espai interior:
         • Planta
         • Dimensions
         • Línies dominants
         • Simetria/dissimetria
         • Divisió de l’espai interior
         • Il·luminació
         • Elements decoratius
4. Funció i Significat de

Documentació general

1933-34. Bronze. 245,5 x 75 x 45 cm. MNCA Reina Sofía.

Treballada en guix, per manca de recursos econòmics, no fou fosa en bronze fins al 1936, dos anys després de la mort de Gargallo.

Els exemplars més coneguts són els del Musée d'Art Moderne de París i el del Reina Sofía; però es van realitzar set còpies (a més de les tres 'd'artista'): Amberes, Baltimore, Greenwich, Gulbenkian de Lisboa, Museu Gargallo de Saragossa, Museu de Belles Arts de Bilbao.

PABLO GARGALLO (1881-1934). Va néixer a l'Aragó, però va viure molt de temps a Barcelona i posteriorment a París, on va pertànyer als grups avantguardistes.

Va realitzar les valquíries i els cavalls de l'escenari del Palau de la Música i diverses obres per a l'...