Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

Art de l'Antic Egipte: arquitectura, pintura i escultura

Art i humanitatsActualitzat el 1,98 KB

Art de l'Antic Egipte

Una de les característiques que defineix l'art d'Egipte és el colossalisme.

Arquitectura Egípcia

Tipus d'Arquitectura

  • Funerària: La tomba (mastaba, piràmide, hipogeu).
  • Religiosa: El temple.

Característiques Generals

  • Materials: Pedra i totxana.
  • Elements sustentants: Murs gruixuts en talús i columnes.
  • Elements sostinguts: Dintell (coberta plana).
  • Sistema constructiu: Adintellament.

Tipologies de Tombes

  • Mastaba
  • Piràmide
  • Hipogeu

Pintura Egípcia

Característiques Generals de la Pintura

  • Simbòlica.
  • Sotmesa a canons o regles estrictes.
  • Cànon de perfil/costat: El rostre, els braços i les cames es representen de costat, mentre que el tronc i l'ull es representen de front.
  • Jerarquia per mida: Els déus i les persones més importants es representen
...
Continua llegint "Art de l'Antic Egipte: arquitectura, pintura i escultura" »

Anàlisi del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll: simetria i simbolisme

Art i humanitatsActualitzat el 3,43 KB

Anàlisi del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Des del punt de vista formal, el Pantocràtor resulta una imatge excepcional. La màndorla que rodeja la figura de Crist, així com l’arc que li serveix de setial, estan acuradament treballats amb sanefes geomètriques i vegetals respectivament. Sobre el fons blau, la túnica i el cos es perfilen per les línies precises del dibuix, gruixut de traç enèrgic, que revelen la mà d’un pintor excel·lent que dominava la tècnica a la perfecció.

La figura de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc, traslladant a l’obra un evident component antinaturalista. El Crist es composa, això sí, amb un gran rigor geomètric. La cintura de Crist actua

...

Continua llegint "Anàlisi del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll: simetria i simbolisme" »

Fitxa tecnica les tres gracies

Art i humanitats6,05 KB

LES TRES GRÀCIES

FITXA TÈCNICA:

Títol: Les tres gràcies

Autor: Peter Paül Rubens (Siegen, 1577- Anvers, 1640)

Cronologia: 1630-1635

Estil: Barroc

Tècnica: Oli sobre fusta

Dimensions: 221 cm d’alt per 181 cm d’ample

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Prado (Madrid)

VIDA DE L’AUTOR:

Rubens es va formar en l’ambient  manierista D’Anvers i va ingressar , quan encara era molt jove a la confraria de pintors de Sant Lluc d’aquesta ciutat. L’any 1600 va ser contractat pel duc Màntua i això li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Angel.

Quan torna a Anvers, l’any 1608, és ja un pintor consagrat i el reclamen les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip IV. El  gran...

Continua llegint "Fitxa tecnica les tres gracies" »

Mare de Déu de les roques leonardo da vinci

Art i humanitats5,93 KB

LA MONA LISA

FITXA TÈCNICA

Autor: Leonardo da Vinci (1452-1519)  Cronologia: 1503-6   Estil: Renaixement Italià   Tipologia: Pintura (retrat)

Tècnica i suport: Oli sobre taula   Localització: Museu del Louvre (París)   Dimensions: 77 x 53 cm

CONTEXT HISTÒRIC:

El Renaixement iniciat durant el Quattrocento es va desenvolupar en un segle de maduresa inigualable, al Segle XVI o Cinquecento. Dins d'aquest llarg període van conviure dues tendències fonamentals: la classicista i la manierista. Alhora, Venècia va reaprofitar els èxits quattrocentistas i els va barrejar amb la seva particular tradició i influències, amb la qual cosa constituïa una Escola , si no part de la resta d'Itàlia, sí clarament diferenciada en el seu estil....

Continua llegint "Mare de Déu de les roques leonardo da vinci" »

El marxisme curarà els malalts

Art i humanitats4,31 KB

EL MARXISME CURARÀ ALS MALALTS

Títol: El marxisme curarà els malalts. Autora: Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907 – 1954). Cronologia: 1954. Tècnica: oli sobre tela (76 x 61 cm). Estil: Amb components de Surrealisme i Realisme social. Tema: simbòlic. Localització: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic.

CONTEXT HISTÒRIC Frida Kahlo passa la seva infància prop de Mèxic durant la Revolució mexicana contra L’autòcrata Porfirio Díaz, impulsada per sectors socialistes, liberals, Anarquistes i populistes. Gran part de la població indígena havia perdut el Control de la terra, que s’havia anat concentrant en mans de poques famílies Adinerades. El dolor produït per la Guerra Civil en la que es transformarà la Revolució, la necessitat...

Continua llegint "El marxisme curarà els malalts" »

Diferències entre dorífor i august de prima porta

Art i humanitats4,51 KB

FITXA 18: AUGUST DE PRIMA PORTA

CONTEXT HISTÒRICCronologia: 19 a.C. (copia 14 d.C.).Context històric i cultural: L’obra Pertanya finals del segle I aC, és a Dir, a inicis de l’època imperial (quan es proclama l’Imperi). August posà fi a Les guerres de conquesta, començant un període de Pau, coneguda com la Pau D’August. És el moment de la romanització de l’Imperi i de la divisió en Províncies, fets que afavoriran el control dels territoris. En aquest moment S’aconsegueix la màxima expansió de l’Imperi Romà, que té una sòlida estructura Social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Cronològicament Proper al naixement de Jesucrist.Cultura: Cultura i art: És el moment en Què s’escriuen obres com Les Metamorfosis

...
Continua llegint "Diferències entre dorífor i august de prima porta" »

Fitxa tècnica de lliçó d´anatomia de rembrandt

Art i humanitats3,41 KB

Fitxa Tècnica

Títol: La Lliçó d'anatomia del professor Tulp

Autor: Rembrandt

Cronologia: 1632

Tècnica: Oli sobre tela

Mides:1,69 X 2,16 m

Estil: Barroc

Tema: Retrat col·lectiu

Localització: Mauritshuismuseum (l'Haia)

Context

La Riquesa d'Holanda va ser deguda a la seva tradició mercantil i a les Seves manufactures de luxe, que eren venudes arreu d'Europa. Aquesta Riquesa va fer créixer les ciutats i va afavorir la naixença d'una Nova classe social (la burgesia), que demanava obres artístiques amb Tipologies noves i diferents de les que estaven de moda a la resta D'Europa com per exemple, els retrats col·lectius de les diverses Associacions ciutadanes

Biografia De l’autor

Rembrandt Està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals...

Continua llegint "Fitxa tècnica de lliçó d´anatomia de rembrandt" »

Arquitectura Medieval: Del Romànic al Gòtic Europeu

Art i humanitats3,01 KB

Catedral de Santiago de Compostel·la (segles XI-XII)

Data i context històric: Construïda entre el 1075 i el 1211, durant el regnat d'Alfons VI de Lleó i Castella. Situada en el context de la Reconquesta i el desenvolupament del romànic a Europa, es va convertir en un centre neuràlgic del pelegrinatge cristià medieval.

  • Característiques generals: Construcció romànica amb planta de creu llatina, tres naus, transsepte i deambulatori amb capelles radials. Destaca el Pòrtic de la Glòria per la seva escultura detallada i expressiva.

  • Funció: Centre religiós destinat a acollir pelegrins del Camí de Sant Jaume, lloc de veneració de les relíquies de l'apòstol i símbol de la cristiandat medieval.

Portalada de Sant Pere de Rodes (segle XII)

...
Continua llegint "Arquitectura Medieval: Del Romànic al Gòtic Europeu" »

Arquitectura gòtica: catedrals, elements i art medieval

Art i humanitats2,87 KB

La arquitectura gòtica: palaus, ajuntaments i catedrals

La arquitectura gòtica comprèn palaus, ajuntaments i catedrals. La catedral, com a església principal d'una diòcesi, sol estar en una ciutat important. Les catedrals es sostenien utilitzant carreus, blocs de pedra de mides diferents segons el lloc que ocupaven, i dovelles — peces de pedra — en els arcs, les portes o els finestrals. Eren edificis més alts i lluminosos gràcies a l'ús de l'arc apuntat o ogival, més lleuger. Es fa ús de la volta de creueria, formada per l'encreuament de dos arcs ogivals que descansen damunt de quatre columnes o pilars. El pes de la coberta no descansa sobre els murs i, per això, es poden obrir finestres amb vitralls o rosasses.

Elements arquitectònics

...
Continua llegint "Arquitectura gòtica: catedrals, elements i art medieval" »

Anàlisi Detallada del Discòbol de Miró: Estil Clàssic Grec

Art i humanitats3,08 KB

Anàlisi del Discòbol de Miró

Aquesta anàlisi se centra en la famosa escultura del Discòbol, obra atribuïda a Miró (Míron de Eleuteras).

Espai Cronològic

  • Realitzada al 460 aC.

Espai Històric

Època de gran esplendor de Grècia, coincidint amb el govern de Pericles. Atenes era el centre neuràlgic del poder polític i econòmic de les polis gregues, marcada per l'auge de la democràcia.

Espai Cultural

Es va viure una gran activitat artística, tant en escultura com en arquitectura. Els artistes treballaven en tallers i, un fet important, els autors signaven les seves obres.

Estil

Pertany a l'estil clàssic propiament dit de la Grècia Antiga.

Característiques Formals i Estructurals

Formals

  • La còpia romana es conserva en un sol bloc de marbre.
...
Continua llegint "Anàlisi Detallada del Discòbol de Miró: Estil Clàssic Grec" »