Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Renaixença: Aribau, Rubió i Ors i la consolidació de la llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 1,93 KB

Aparició de l'oda la patria d'Aribau: L'inici de la Renaixença, publicació a la revista el vapor el poema de Bpnaventura Carles Aribau la patria. Catala arcaitzant, flexible i fluid, expressava amb dignitat i emoció l'amor de la llengua materna, va ser un símbol del moviment renaixentista.
Joaquin Rubíó i ors:"un manifest": el proleg amb el que va encapçalar la primera edició de lo Gaiter del llobregat, ha estat considerat com veritable manifest de la renaixença. Per a Rubíó passat medieval ja no es un motiu d'enyorança que s'esgota en si mateix, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
restauració dels jocs florals: van representar una garantia de continuitat i de projecció social a l'esforç aillat
...
Continua llegint "Renaixença: Aribau, Rubió i Ors i la consolidació de la llengua catalana" »

Racionalisme i empirisme: el procés del coneixement i el llenguatge humà

Psicologia i sociologiaActualitzat el 4,58 KB

1. Estableix i explica les diferencies entre Racionalisme e Empirisme en la consideració del coneixement.El procés del coneixement es considerat de diferent manera segons s’analitza des de l´enfoc del Racionalisme o de l’Empirisme.//Amb dues postures reforcen a la modernitat ( encara que tenen antecedents a l’antiguitat).· Per al Racionalisme la raó es suficient instrument del éssers humans per a descobrir els processos que ocorren en la realitat ( els sentits sol tenen un paper secundari). La ment construeix la realitat mitjançant la activitat de la raó elaborant idees.·L’Empirisme considera que el coneixement: comença i acaba amb l’experiència sinònim de realitat. Mitjançant l’ informació que ofereixen els sentits.
...
Continua llegint "Racionalisme i empirisme: el procés del coneixement i el llenguatge humà" »

Quim Monzó: obra, estil i temes principals

Llengua i literaturaActualitzat el 2,1 KB

QUIM MONZÓ: reflecteix la societat actual no solament en la seua obra sinò també en la seua forma de viure. Podem comprovar això a través del seu treball com a disenyador gràfic, traductor d'autors contemporanis, narrador i col.Laborador de premsa i mitjans audiovisuals des de fa dos dècades. S'ha prodigat en gèneres menors com ara el conte o la literatura periodística. Ha rebut una escassa influència en la tradicó narrativa catalana. En diverses entrevistes, descriu el procés d'escriptura de les seues obres com un procés d'improvisació sense pla previ. Novel.Les. les seues primeres novel.Les se situen al marge de la seua rpoducció posterior i coincideixen amb l'estètica de l'anomenada "generació del 70" i amb clares influències
...
Continua llegint "Quim Monzó: obra, estil i temes principals" »

Exercicis de sonorització i ensordiment: fenòmens consonàntics

Llengua i literaturaActualitzat el 1,28 KB

Fenòmens consonàntics

1- Ensordiment: adob [p], fred [t], amarg [k], pots [ts], peix[ ], vaig [ ]
2- Sonorització: capgirar [b], objecte [b], administrar [d], pots venir [z], els aiguats [z], peix ample [ ], un pot [m], un fil [m].
3- Emmudiment: camp, tomb, cant, malalt, raigs, aquest, aquests, dolçor, ferrer, venir, anar.
4- Sensibilitzacions: bevent-ho, pensant-hi, fent-ho, Sant Andreu, Vint-i-quatre, cent homes.
5- Assimilacions: dissabte [p], subjectar [b], les dones [z], tanmateix [m], en Pau [m].
6- Geminació: immens [mm], connexió [nn], adduir [dd], til·la [ll], proppassat [pp], succeir [ks], suggeriment [d ], poble [bb], segle [gg], espatlla [ ], setmana [mm]

Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals

Llengua i literaturaActualitzat el 4,69 KB

Cançoneta lleu i plana:

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que

...
Continua llegint "Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals" »

Freqüència llindar i efecte fotoelectric: teoria quàntica de Planck

FísicaActualitzat el 2,53 KB

* La teoria quàntica de la llum de Planck va revolucionar la física, va marcar els descobriments posteriors i va modificar el nostre concepte de naturalesa. Més tard, Albert Einstein la va utilitzar per resoldre l'efecte fotoelectric.

* Comprendre el comportament dels àtoms i les molècules és molt difícil però, sabent que les ,olècules reboten com pilotes de tennis, els físics han sigut capaços de explicar alguns fenòmens d'aquestes. Però aquestes explicacions no explicaven les forces que fan els àtoms per separar-se, fins que Max Planck al 1900 va descobrir que els àtoms i les molècules emeten energia.
* Per entendre la teoria quàntica de la llum, hem de tindre una mica de coneixements d'ones. Quan els còssos sòlids sèscalfen,
...
Continua llegint "Freqüència llindar i efecte fotoelectric: teoria quàntica de Planck" »

La poesia trobadoresca i l'amor cortès a l'edat mitjana

Ciències socialsActualitzat el 2,19 KB

La cultura medieval

El cristianisme es va Convertir en la referencia básica de la societat medieval. Estem davant d´una Societat teocéntrica, en què Déu és el centre de totes les coses.

Se caracteritza pel Sistema feudal. Elterritori es dividia en feus, cada un dels quals estaba Format pel señyor i els vasalls.

Tres testaments:

La noblesa es dedicava a La defensa de les seues propietats i els seus vasalls.

Elclergat es dedicava a L´oració i a l´vangelització.

El poble pla es dedicava a Servir els senyors.

Els trobadors

A Occitània es desenvolupa entre els segles XI i XIII la poesía trovadoresca, que tindra una influencia decisiva en el conjunt de la literatura Europea i, en particular, de la italiana.

Als comtats catalans molts esciptors...

Continua llegint "La poesia trobadoresca i l'amor cortès a l'edat mitjana" »

Com diferenciar un pronom relatiu i una conjunció

Llengua i literaturaActualitzat el 1,16 KB

OCSSUSTANTIVA=SN. (pronoms:això,allò,aquest)1.-completiva: que=nexe subordinant que fa de conjunció.2.-infinitiu: sense nexe (pot dur prep)/sempre a/de+infinitiu.3.-interrogativa indirecta: pot ser un pronom (qui,que), un det (quin/a,què) o un adv. Interrogatiu (com,on). Si=conjunció, la subordinada es canvia per (això)=sustantiva OCSADVERBIAL=ADV. 1.-pròpies (CC): LLOC (aquí, allí, on...) TEMPS (llavors, abans, abans que, mentre que...) MANERA (així, malament, com...)2.-impròpies (CC): CONDICIÓ (si, a condició que...) CAUSA (perquè, ja que, per tal com...) CONSEQ. (tan/massa/prou que...) FINALITAT (per tal que, per què, a fi que...) CONCESSIÓ (encara que, per bé que, tot i que, per més que...) COMPARACIÓ (tant/més/menys
...
Continua llegint "Com diferenciar un pronom relatiu i una conjunció" »

Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter: resum i anàlisi de l'obra modernista

Llengua i literaturaActualitzat el 2,82 KB

El Modernisme va ser un moviment cultural produÏt a Occident a la fi del Segle XIX, el Modernisme es coneix a altres paÏsos com art nouveau, modern style i jugendstil.Volen tot el que sigui modern només per trencar amb la renaixença. L'art per l'art es busca l'art per l'art a totos els nivells artístics, li agrada la fantasia, la subjectividad, es melencònic, cerca la conteplamplació de l'art. Finals del Modernisme es fan mantenedors dels jocs florals, hi guanyen premis, escriuen en castellà per arriba als obrers, les revistes es tornen de detres i la lliga de Catalunya  edita revistes amb disseny modernista.Henrik ibsen escritor de la narrativa i teatre, el seu teatre planteja l'enfrontament entre l'individu i la societat i es converteix
...
Continua llegint "Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter: resum i anàlisi de l'obra modernista" »

Crònica de Jaume I: resum del Llibre dels fets

Llengua i literaturaActualitzat el 1,47 KB

En Jaume I el Conqueridor rei d'Aragó, de València i Mallorca, compte de Barcelona i Senyor de Montpeller va ser, a més a més, un excel•lent escriptor. El seu avi va ser el rei Alfons. Al voltant de 1270, el Rei Jaume I decideix dictar les seves memòries. És un fet insòlit, únic en tota la literatura europea medieval, que un Rei abordi la seva autobiografia. El Llibre dels fets presenta la vida del rei conqueridor com un testimoni de la naturalesa sagrada del poder reial, és veu a si mateix com un intermediari entre Déu i el seu poble. És un militar, cavaller, home d'acció però també un polític savi i prudent que decideix lo millor del seu poble. El seu pensament és eminentment pràctic i eficaç. És el resum de la seva
...
Continua llegint "Crònica de Jaume I: resum del Llibre dels fets" »