Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Estat Liberal

L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània, en la nova formació econòmica social que pot anomenar-se Nou Règim o Règim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a contínua fins a l'actualitat o limitar-se fins al període d'entreguerres, en què clarament entra en crisi. La forma d'estat no és determinant per a la seva caracterització atès que pot ser tant una monarquia constitucional, una monarquia parlamentària o una república.

Sufragi Censatari

Per sufragi censatari (o restringit) es denomina al sistema electoral que condiciona el dret...

La llei natural: definició i fonaments

La llei natural és la impressió de la llei eterna en l'home, que la comprèn racionalment. Gràcies a la raó, coneixem què és necessari fer i què cal evitar. La llei natural és única i té un mateix i únic fi: la recerca del bé i de la felicitat humana. Les característiques de la llei natural es deriven de les característiques de la llei eterna.

Característiques principals

• Universalitat: És un valor universal, vàlid per a tots els homes, temps i llocs. Només pot ser universal si la suprema autoritat que la prescriu és universal: Déu. Es troba en tots els humans sense excepció.
• Immutabilitat: La llei natural és immutable com l'essència de la naturalesa humana. El problema de la mutabilitat

L'Estatut de Núria (1931): La Proposta Inicial

Catalunya era definida com un Estat autònom dins la República Espanyola, i es defensava l’estructuració de l’Estat espanyol com una federació de tots els pobles hispànics. El català era considerat llengua oficial de Catalunya. La Generalitat assumiria competències en:

• Ensenyament i cultura
• Regulació de dret civil i tribunals de justícia
• Obres públiques i sanitat
• Agricultura i règim municipal
• Policia i ordre públic

El Referèndum i l'Aprovació Popular

L’Estatut de Núria va ser sotmès a votació pels ajuntaments. El 2 d’agost de 1931 es va convocar un referèndum que va ser aprovat pel 99,4% dels votants.

L'Aprovació de l'Estatut de 1932 a les Corts

El maig de 1932 es va debatre el...

Causes de la Segona Guerra Mundial

Les principals causes van ser els conflictes no resolts a la fi de la Primera Guerra Mundial, les conseqüències de la crisi econòmica del 1929 i la política agressiva dels estats totalitaris com ara Alemanya, Itàlia i el Japó, personificada d'una manera especial en la figura d'Adolf Hitler. Les democràcies occidentals, debilitades pels problemes econòmics, van cedir a les exigències de Hitler creient que d'aquesta manera impedien una guerra que no volien.

Les Fases de la Guerra

La guerra llampec (1939-1941)

Aquesta etapa inicial es va caracteritzar per una sèrie d'ofensives ràpides i contundents:

1. Ofensiva a Polònia: La primera ofensiva va ser la de Polònia. L'URSS, per la seva banda, aprofità l'avinentesa

Regions Biogeogràfiques de Catalunya

5 regions de la Catalunya seca: Escassetat de pluja, estius secs i calorosos, i hiverns secs i temperats. Predomina la vegetació mediterrània (alzinar).

1. Regió de la Tramuntana

Des de les Alberes fins a les Gavarres, amb 900m d'altitud. Vents del nord freds i secs. La vegetació és mediterrània amb boscos de pi blanc i alzina surera. La població forma una xarxa regular a les dues planes de la costa.

2. Litoral Mediterrani

Serralades i depressions, des de les Gavarres fins al riu Sènia. Muntanyes mitjanes (400-800m). El clima és calorós i sec cap al sud. Vegetació mediterrània (alzina i pi). La població es concentra a les depressions i petites planes litorals.

3. Altiplà Central

Depressió central...

La Renaixença: Revifalla Nacional i Cultural a Catalunya

Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya un moviment de revifalla nacional i cultural que va rebre el nom de Renaixença. Els objectius bàsics eren enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.

Objectius i Primeres Iniciatives

Per assolir aquests objectius, els escriptors van posar la mirada en el passat medieval i en la cultura popular. L'any 1858, Antoni de Bofarull va editar un recull de poemes, adscrits al corrent historicista, amb el títol de "Los Trobadors Nous".

L'any següent, Víctor Balaguer publicà una nova antologia, "Los Trobadors Moderns", on figuraven autors de signe més liberal.

Restauració dels Jocs Florals

L'any 1859 es va...

Restabliment de la Generalitat

Generalitat: Arias Navarro proposava un règim administratiu especial per a les quatre províncies catalanes i arribaria a ser una Mancomunitat de Diputacions amb un Estatut d’Autonomia.

El Consell de Forces Polítiques de Catalunya

(organisme que aplegava els partits polítics catalans) mostra interès per preparar la transició a la democràcia. Avancen les negociacions entre l'oposició catalana i el conjunt de forces democràtiques espanyoles, i van assumir les demandes del restabliment de l’autonomia política en les “nacionalitats històriques”.

L'Oposició organitzava

Les forces antifranquistes i van haver-hi mobilitzacions i manis (1 i 8 de febrer de 1976 - dues grans manifestacions a Barcelona molt...

Estructura de Dades: Camps, Registres, Arxius i Bases de Dades

Un conjunt de caràcters relacionats forma un camp. Diferents camps d’una mateixa entitat configuren un registre. Un conjunt de registres relacionats formen un arxiu o fitxer. Un conjunt de fitxers relacionats formen una base de dades. Tot registre té un camp o més d’un que diferencien els registres d’un fitxer. Aquests camps s’anomenen camps clau.

Un camp clau és un element que permet diferenciar un registre d’un altre.

Els suports més utilitzats en l’actualitat per a emmagatzemar la informació són els discos magnètics, les cintes magnètiques i els discos òptics.

Sector d’un Disc

Un sector és un conjunt de pistes. Les pistes són zones en què se situa la informació...

Poder local, administració municipal i provincial

L'administració s'organitza per províncies i municipis.

Les províncies

• La divisió del territori de l'Estat en províncies la va fer Javier de Burgos el 1833.
• Actualment, la província és la circumscripció electoral de l'Estat, és a dir, els diputats i senadors són elegits per cada província.
• És la divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat, representada per la figura del Subdelegat del Govern.
• Té la funció de cooperar amb els municipis per mitjà de les Diputacions Provincials.

Els municipis

Són les unitats territorials i administratives més elementals.

• L'Ajuntament és l'òrgan de gestió municipal i constitueix el poder local.
• Cada quatre anys, els ciutadans elegeixen