Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1840): regències i Primera Guerra Carlina

HistòriaActualitzat el 3,57 KB

El Regnat d'Isabel II: La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Proclamació d'Isabel II i l'Època de Regències

  • Mort de Ferran VII (1833). La Pragmàtica Sanció anul·la la Llei Sàlica, permetent la successió femenina.
  • Proclamació d'Isabel II.
  • Època de Regències (1833-1840): Maria Cristina.

Inestabilitat Política i Canvis Constitucionals

  • Inestabilitat política, governs progressistes i moderats.
  • Pronunciaments militars.
  • Política centralista.
  • Dues constitucions: Estatut Reial (1834) i Constitució (1837).

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Causes i Bàndols en Conflicte

El conflicte s'inicia perquè Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) vol ser rei, escalant la Primera Guerra Carlina (Isabelins vs. Carlins).

Isabelins (Liberals)...

Continua llegint "Construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1840): regències i Primera Guerra Carlina" »

Regulació de l'expressió genètica: model de l'operó i síntesi de proteïnes

BiologiaActualitzat el 3,11 KB

Regulació de l'Expressió Genètica i Síntesi de Proteïnes

Teoria de l'Operó: El Model de Jacob i Monod

La regulació de l'expressió genètica és el mecanisme que indica en quin moment ha d'expressar-se un gen o un altre. Aquesta regulació es realitza a nivell de la transcripció, segons el model de Jacob i Monod o Teoria de l'Operó.

Definició i Components de l'Operó

Un operó és un grup de gens estructurals l'expressió dels quals està regulada per gens de control.

En la regió prèvia al gen que codifica la proteïna estructural hi ha:

  • El gen regulador, que codifica la síntesi de la proteïna repressora.
  • El gen promotor, on es fixa l'enzim ARN polimerasa per fer la transcripció.

Mecanisme de Regulació de l'Operó

La regulació es basa...

Continua llegint "Regulació de l'expressió genètica: model de l'operó i síntesi de proteïnes" »

Guia de tècnica i defensa en bàsquet: fonaments i estratègies

Esport i educació físicaActualitzat el 7,04 KB

Organigrama Tècnic de Bàsquet

Fonaments Individuals (Amb Pilota)

  • Driblatge
  • Tir
  • Passada
  • Rebot
  • Recepció
  • Intercepció
  • Pivotar

Fonaments Individuals (Sense Pilota)

  • 1r Desmarcatge
  • Finta
  • Pantalla
  • Bloqueig
  • Rebot
  • Anticipació
  • 2n Desmarcatge

Fonaments Col·lectius

  • Passada
  • Bloqueig
  • Finta
  • Rebot
  • Anticipació

Tècnica Individual Detallada

Driblatge

  • Principis: No mirar la pilota, entrenar molt, protegir-la amb el cos/braç/mà, controlar la pilota amb els dits.
  • Tipus:
    • De protecció: Pilota baixa enganxada al cos i jugador ajupit.
    • De velocitat (ràpid): Davant teu, bot alt.
  • Mecànica: Dits separats, moviment solt de canell i avantbraç per empènyer la pilota cap avall. No colpejar-la.

Llançament

  • Preparació: Dits estirats i separats, pilota aguantada per les puntes dels dits. Mà,
...
Continua llegint "Guia de tècnica i defensa en bàsquet: fonaments i estratègies" »

Poesia catalana de postguerra: del simbolisme existencialista al realisme social

Llengua i literaturaActualitzat el 2,77 KB

Infraestructura Cultural i Moviments Literaris de Postguerra

Als primers anys de la postguerra fou possible construir una infraestructura cultural elemental; aparegueren editorials i revistes literàries valencianes de postguerra.

Enmig d'un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, va ocórrer un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i tangible.

La Poesia Simbolista i Existencialista dels Anys 50

Alguns dels poetes valencians es movien entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:...

Continua llegint "Poesia catalana de postguerra: del simbolisme existencialista al realisme social" »

Organització territorial i regions fisiogràfiques de Catalunya

GeografiaActualitzat el 2,64 KB

Organització Territorial

A) Municipi: Àmbit d'administració local d'origen més antic. L'òrgan bàsic és l'ajuntament.

Competències: Seguretat en llocs públics, transport públic, protecció de la salubritat pública, protecció del medi ambient, contractació d'obres i serveis, impostos municipals. 8111 municipis.

B) Províncies: Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per municipis. Està considerada com l'òrgan d'administració territorial. Totes les actuacions de l'Estat s'organitzen en l'àmbit provincial.

Competències: Recaptació d'impostos, organització del trànsit, educació, sanitat. 50 províncies.

C) Comunitat Autònoma: Apareix per primera vegada a la Constitució de 1978, en la qual es reconeix el dret...

Continua llegint "Organització territorial i regions fisiogràfiques de Catalunya" »

Globalització: impacte de les noves tecnologies i organitzacions internacionals

GeografiaActualitzat el 2,55 KB

Progrés de les noves tecnologies de la comunicació: l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica, ja que els contactes i els intercanvis entre les diverses seus d’una mateixa empresa o empreses diferents es poden establir d’una manera instantània i simultània. Ha comportat:

  • La deslocalització i la desestructuració industrials. Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges.
  • L’augment dels serveis d’informació i cultura. Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
  • La mobilitat geogràfica. Les persones es poden desplaçar amb més
...
Continua llegint "Globalització: impacte de les noves tecnologies i organitzacions internacionals" »

Manuel de Pedrolo i Carme Riera: biografia i obres principals

Llengua i literaturaActualitzat el 1,9 KB

Manuel DE PEDROLO
Nascut a les Garrigues lany 1918. Va morir lany 1990.
El 1943 sinstal·là a Barcelona, i es va dedicar a la literatura.
Entre 1960 i 1980 va gaudir dun èxit de vendes espectacular.
També fou traductor.
Dirigí la col·lecció de novel·la negra Cua de Palla.
Va escriure més de 100 títols.
Es destaquen:
- Cendra per Marina. Escrita el 1952, publicada el 1965.
-Totes les bèsties de càrrega. Escrita el 1965, publicada el 1967.
- Mossegar-se la cua. 1968.
- Trajecte final. 1975.
- Mecanoscrits del segon origen. 1974.


CARME RIERA
Neix a Palma de Mallorca lany 1948.
Ara fa de docent universitària.
Sinicia amb els reculls de contes de gran ressò:
- Te deix amor la mar com a penyora. 1975
- Jo pos per testimoni les gavines. 1977
Després...

Continua llegint "Manuel de Pedrolo i Carme Riera: biografia i obres principals" »

Diferència entre novel·la cavalleresca i novel·la de cavalleries

Llengua i literaturaActualitzat el 9,85 KB

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les...

Continua llegint "Diferència entre novel·la cavalleresca i novel·la de cavalleries" »

Vicent Andrés Estellés: poesia, guerra i posguerra al País Valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 2,62 KB

Vicent Andrés Estelles. Esta reconegut com el més gran del poetes del País València des del Segle XVI. Va naixer a Burjassot en l'any 1924. Quan tenia dotze anys va esclatar la Guera Civil; els horros de la guerra més tard es reflexaran en la seua obra. Estelles viura la postguerra de manera mes traumatica que la guerra i per a ell sera un temps tenebrós, en els seus poemes es vora els sofriments imposats pel franquisme. Ni han poemas com Lletra al pintor valencíà que son obres que representen la guerra y la posguerra, peò és El llibre de les maravelles el gran poema de las posguerra. La publicació de la seua obra no correspon amb les dates de creació per la censura. Va estudiar peridisme a Madrid va treballar tota la seua
...
Continua llegint "Vicent Andrés Estellés: poesia, guerra i posguerra al País Valencià" »

Diferències entre el Modernisme i el Noucentisme: resum comparatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 5,35 KB

EL Modernisme 1892-11: (ch) hi hagué una profunda crisi q afectà a diversos àmbits de la vida social cat. Crisi eco>migracions a les ciutats industrials. Burgesia dominava societat. La Setmana Tràgica: revolta social + destacada (antimilitarista i clerical). (DEF): És el procés de transformació de la cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.(Carac) reacció espiritualista i antiracionalista contra el corrent naturalista positivista anterior. [1r P] 1:caracter combatiu,, to anarquitzant i raadical 2:vitalisme Nietzscheà, individualisme i concepció de l'artista com a gui de la soci 3: aparició L'Avenç (campanya d reforma ortog) 4:festa modernista a sitges, al Cau Ferrat, S. Russinyol on es van unificar totes...

Continua llegint "Diferències entre el Modernisme i el Noucentisme: resum comparatiu" »