Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Universitat

Sobirania, Institucions i Constitucions

Castellà4,68 KB

La Sobirania en la Societat Xarxa

Es percep el trànsit cap a la societat-xarxa. Adquireix més importància el control d'alguns nodes de comunicació i d'intercanvi que del territori mateix (ciutats, empreses transnacionals, mitjans, etc.). L'estat ha perdut pes. La capacitat de coerció: el principi de la sobirania: La sobirania d'un Estat és la capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per a la població d'un territori concret. La sobirania és la capacitat d'exercir el poder, sense cap límit exterior (té la capacitat de decidir sense cap força). Els Estats són tècnicament sobirans per prendre decisions exclusives en el seu territori i sobre les seves persones. Es tracta d'un poder originari que no depèn de tercers.

Sobirania

...
Continua llegint "Sobirania, Institucions i Constitucions" »

Models d'Estat del Benestar i l'Origen del Casework

Castellà4,06 KB

Funcions i Models de l'Estat del Benestar

L'Estat del Benestar té dues funcions principals:

  • Afavorir l'increment de la recaptació per afrontar les despeses derivades del benestar.
  • Exercir un paper de redistribució (Berzosa, 1999).

Respecte als models d'Estat del Benestar (EB), la classificació més estandarditzada és la proposada per Esping-Andersen (1993), en la qual defineix tres models d'EB:

  • L'Anglosaxó
  • El Continental
  • L'Escandinau

Model Residual-Liberal-Anglosaxó

Es caracteritza per l'atenció als individus “desviats” o “dependents”, solament davant situacions relacionades amb la supervivència, com a forma d'intervenció temporal i subsidiària a la família. Presenta una restricció de la despesa social, supeditada al desenvolupament...

Continua llegint "Models d'Estat del Benestar i l'Origen del Casework" »

Conceptes Clau de Lingüística: Gramàtica, Lèxic i Competències

Castellà3,04 KB

Gramàtica i Lèxic: Conceptes Fonamentals

Gramàtica: Conjunt de regles que determinen quines combinacions d'unitats estan permeses i quines no. Cada parlant, quan aprèn una llengua, construeix al seu cervell la seva pròpia gramàtica.

Lèxic: Inventari d'unitats que un parlant coneix.

Doble Articulació

Concepte de doble articulació: Un primer nivell d'unitats que no tenen significat: fonemes; i un segon nivell amb diferents tipus d'unitats amb significat (senyals): morfemes, paraules, sintagmes i oracions.

Competències Lingüístiques i Comunicatives

Competència lingüística: Coneixement intern que un parlant té del model abstracte de la seva llengua i de les possibilitats de produir i entendre totes les oracions gramaticals possibles.

Competència

...
Continua llegint "Conceptes Clau de Lingüística: Gramàtica, Lèxic i Competències" »

Neoclassicisme i Il·lustració: L'Impacte dels Decrets de Nova Planta

Castellà3,62 KB

El Neoclassicisme i la Il·lustració al Segle XVIII

Aquests dos corrents s’inicien al segle XVIII i marquen aquesta centúria.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme consisteix a prendre els models clàssics grecs i llatins com a punt de referència i imitació. Els neoclàssics només consideren gèneres nobles i útils, principalment el teatre i la poesia.

  • La comèdia i la tragèdia són els gèneres teatrals per excel·lència.
  • Les faules s'utilitzen per expressar una poesia educativa i útil.

La Il·lustració

La Il·lustració es basa en noves idees proposades pels intel·lectuals europeus del segle XVIII, fonamentades en la raó i l'experiència.

  • Llibertat: Tots neixen iguals i són lliures per naturalesa.
  • Exaltació de la raó: El pensament humà
...
Continua llegint "Neoclassicisme i Il·lustració: L'Impacte dels Decrets de Nova Planta" »

Filosofia del segle XX: Sartre i Gadamer

Castellà3,33 KB

Jean-Paul Sartre

(1905-1980)

Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, Jean-Paul Sartre va néixer a París el 1905. Després de quedar orfe de pare als dos anys, va ser criat pels seus avis. Va estudiar a l'École Normale Supérieure, on es va graduar en Filosofia el 1929. Influenciat per Heidegger, Sartre va exercir com a professor de filosofia entre 1929 i 1931. Després d'un període com a professor a França, va ser mobilitzat com a meteoròleg durant la Segona Guerra Mundial i va ser fet presoner pels nazis el 1940. El 1964, va rebutjar el Premi Nobel de Literatura.

La seva obra destaca en el context de la Segona Guerra Mundial. A més de la seva faceta filosòfica, Sartre va desenvolupar una important obra literària amb un profund contingut...

Continua llegint "Filosofia del segle XX: Sartre i Gadamer" »

Locke, Hume i Kant: Teories del Coneixement i Filosofia Política

Castellà3,58 KB

John Locke: Teoria del Coneixement i Filosofia Política

La Teoria del Coneixement de Locke: Una Eina de Comprensió

La teoria del coneixement de Locke no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina de comprensió, un instrument que té com a funció la clarificació del problema de la relació entre els humans i el món físic. La funció d'aquesta teoria és preventiva i terapèutica: no s'ocupa de com és la realitat, sinó de com la coneixem.

A diferència de Descartes, per a qui la teoria del coneixement es troba en les arrels de l'arbre de la ciència, o de Kant, per a qui és un tribunal de la raó, per a Locke és simplement una eina. Si coneixem correctament, si no ens enganyem creient que podem saber el que realment no podem saber,

...

Continua llegint "Locke, Hume i Kant: Teories del Coneixement i Filosofia Política" »