Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Universitat

Fórmules i expressions habituals en correspondència comercial

Expressions d'inici i motiu de la carta

A causa de… / …dela medio… / …dela bide…
A consecuencia de… / -(r)en ondorioz
A la atención de… / -(r)entzat
A petición de… / -(r)en eskariz / -(e)k eskatuta
Acabo de recibir… / Jaso berri dut…
Acusamos recibo… / …jaso dugula adierazi nahi dugu… / …hartu dugula jakinarazi nahi dugu…
Adjunto remito… / Honekin batera doakizu… / Honekin erantsi dizugu…
Agradecemos… / Eskertu nahi dugu… / Gure eskerrak eman nahi…
Agradeceríamos que… / Eskertuko genuke…
Con motivo de… / …dela eta…
Contestando a… / -(r)i erantzunez…
De acuerdo con… / -(r)en arabera / -(r)ekin bat etorriz
En nuestro poder… / Gure...

Investigación comercial

Investigación comercial: Utilidades

Utilidad: unir (exterior e interior), identificar oportunidades y problemas, generar, cribar y evaluar, conocer el rendimiento.

Características: sistemática, objetiva, fiable, oportuna, relevante, informativa, orientada a la toma de decisiones, básica o aplicada.

Aportaciones: toma de decisiones básicas, tarea directiva, rentabilidad de la empresa.

Campos de aplicación:

Entorno comercial: al objeto, a la competencia, al entorno.

Políticas de marketing: al producto, política de precios, distribución comercial, comunicación.

Control de resultados.

Sistema de información de marketing: conjunto de elementos, instrumentos y procedimientos para obtener, registrar y analizar datos con...

Kant: Gnoseologia i Crítica de la raó pura

1. Introducció: juís analític, juís sintètic i juís sintètic a priori.

2. Primera part: estètica transcendental (coneixement sensible bàsic).

3. Segona part: analítica transcendental (coneixement de l'enteniment en la ment).

4. Tercera part: dialèctica transcendental (coneixement de la raó).

Kant aconsegueix una síntesi superadora i una revolució copernicana en la gnoseologia.

Primera part: la raó dogmàtica de Wolff (dogma de fe). Llegir Hume li va fer despertar del seu somni dogmàtic, ja que Hume és el precursor de l'empirisme. En l'aprenentatge intervenen dos factors:

a) La forma o el marc, a priori, imperceptible i innat.

b) La matèria o la dada, a posteriori: el fenomen (objecte en...

La LOE (2006) materialitza aquestes idees, situant l'educació per a la ciutadania en un lloc molt destacat del conjunt d'activitats educatives i en la introducció de nous continguts referits a aquesta educació, que s'impartirà en alguns cursos de primària, secundària i batxillerat.

La finalitat de l'educació per a la ciutadania i els drets humans consisteix a oferir a tots els estudiants un espai de reflexió, anàlisi i estudi sobre les característiques fonamentals i el funcionament d'un règim democràtic, els principis i drets establerts en la Constitució espanyola, els tractats i les declaracions universals dels drets humans, i els valors comuns que constitueixen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.

Categoria

Teories de la causalitat en dret penal

• a) Teoria de l'equivalència de les condicions: Totes les condicions que han determinat la producció d'un resultat tenen el caràcter jurídico-penal de causa. Si se suprimís mentalment, el resultat no s'hauria produït.
• b) Teoria de l'adequació: Només pot considerar-se causa d'un resultat aquella que a priori pot considerar-se apta (adequada) per produir aquella classe de resultats previstos al tipus (causes típicament adequades). Una acció serà adequada quan una persona, en la mateixa situació que l'agent, hagués pogut preveure que el resultat es produiria. Com que la previsibilitat objectiva és àmplia, s'utilitza el criteri de la diligència deguda per limitar la causalitat.
• c) Teoria de la

Definició i conceptes fonamentals del dret

El dret és justícia, és llibertat i equilibri. És el conjunt de normes i lleis establertes en un determinat territori. És una carrera on s'estudia com defensar un ciutadà davant la llei.

Dret públic i dret privat

Dret públic: les seves normes van dirigides a regular l’organització i l'activitat de l’Estat i altres ens públics, així com les seves relacions com a tals ens públics amb els particulars.

Dret privat: regula les relacions entre particulars. Cap part actua revestida de poder estatal. En el dret públic predominaria l’heteronomia i les normes de caràcter imperatiu o obligatori, mentre que en el dret privat es faria prevaldre l’autocomposició dels interessos en conflicte i...

Concepte d'Integració: Regió i Regionalisme

Des de l’àmbit del dret internacional, el terme d’integració regional s'entén com el producte de la dinàmica de la construcció de l’ordre internacional. Ho assimilen al concepte d’OIG’s.

Organització internacional =/= Organitzacions Internacionals

Dinàmica de generar ordre. Generació d’asp.formals en la construcció

Tan antic com l'existència de l'home de l’ordre. Productes molt nous.

El Dret Internacional estudia la integració regional des de la concepció de les Organitzacions Internacionals. Des de quan es va assentar la disciplina nova.

En canvi, des de les RRII estudiem tant els aspectes formals com l’existència de cooperació abans que estiguessin formalitzats.

Quan en...

Tipus de Dades

Un tipus de dades elemental és aquell que, en tot moment, pot tenir un únic valor.

Els tipus de dades estructurats es formen a partir d'una agrupació de components. Cada un d'aquests components pot estar format per elements de qualsevol tipus de dades. Els tipus estructurats més utilitzats són:

• Taules (vectors o arrays): tots els components són del mateix tipus de dades (homogenis).
• Tuples (registres o estructures): els components poden ser de tipus de dades diferents (heterogenis). Amb la programació orientada a objectes, s'associen a classes i objectes.

Matrius

Són estructures de dades estàtiques on un element s'identifica mitjançant dos nombres enters: fila i columna. Per tant, una matriu és una estructura bidimensional....

Premsa Francesa a la II Guerra Mundial (1939-1944)

Inici de la Guerra i Censura (1939)

Contràriament al que havia passat a l’agost del 1914, pocs periòdics van desaparèixer amb l'esclat de la guerra. La premsa es va adaptar, encara que sense massa entusiasme, a la nova situació bèl·lica. Les seves relacions amb la censura van ser menys severes que durant la Primera Guerra Mundial.

Control de la Premsa sota el Règim de Vichy

La premsa va estar rigorosament sotmesa al control de les autoritats de Vichy. A través dels serveis d’Informació, que ja censuraven les notícies, els periòdics rebien “consignes” i “notes orientadores”. Se'ls imposava la publicació del text d’alguns articles, fixant fins i tot el darrer detall de la...

Anàlisi i Context Històric de Textos Jurídics

A continuació, es presenta una anàlisi de diversos textos jurídics clau, abordant la seva autoria, tipologia, cronologia, destinatari, idees principals i context històric. Es combinarà l'anàlisi textual amb el desenvolupament del context històric i jurídic en què van sorgir, els elements presents i les conclusions pertinents.

Pràctica 1: Pobles Preromans

Aquest text, pertanyent a Estrabó (llibre 3, títol 1, fragment 6), és un text de naturalesa jurídica. La idea principal és la descripció dels pobles preromans. Com a subtemes, es destaca la diferència entre dos grups de pobles: un que es considera homogeni i un altre que es percep com a divers. A més, es ressalta que tenen una...