Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Conceptes clau d'Història Medieval de Castella i Lleó: la Mesta, la unió dels regnes i la llana

Ciències socialsActualitzat el 3,15 KB

La Mesta

Era una associació encarregada de regular la transhumància (migració d'ovelles) dels ramats que anaven per uns camins anomenats carrerades.

El Pelegrinatge

Un viatge per anar-se a confessar (obtenir perdó dels pecats i reconciliar-se amb Déu).

Batalla de Las Navas de Tolosa

Batalla on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.

El Camí de Sant Jaume

Un camí per on hi passaven centenars de pelegrins. Anaven a confessar-se dels pecats. Per atendre les seves necessitats, s'hi van edificar hostals, hospitals i moltes esglésies. Els pelegrins portaven una petxina de pelegrí per identificar-se.

Unió i Reunificació de Castella i Lleó

Ferran I va unir el seu regne de Lleó i va aconseguir la primera unificació dels dos regnes,...

Continua llegint "Conceptes clau d'Història Medieval de Castella i Lleó: la Mesta, la unió dels regnes i la llana" »

La Revolució Industrial: causes, fases i conseqüències socials

Ciències socialsActualitzat el 5,23 KB

La Revolució Industrial: Definició i Impacte Inicial

La Revolució Industrial és el procés pel qual una font d'energia, com la calor, es transforma en treball mecànic i s'aprofita mitjançant una màquina. Això dona lloc a la fabricació de grans quantitats d'un mateix producte, creant l'excedent.

Canvis Estructurals Clau

  • Canvis demogràfics: L'augment de la població provoca el creixement de les ciutats.
  • Agricultura: Augment de la producció gràcies a noves màquines i tècniques agrícoles.
  • Comerç: Augment dels intercanvis interiors i exteriors.
  • Transports: Grans quantitats transportades lluny i en poc temps.
  • Màquines: Les fàbriques desplacen els tallers i els artesans.

Fases de la Revolució Industrial

  • 1a Fase (1750-1860): Caracteritzada
...
Continua llegint "La Revolució Industrial: causes, fases i conseqüències socials" »

Plans urbanístics: tipus condicionat, correctiu, prospectiu i normatiu

Ciències socialsActualitzat el 3,16 KB

4.1. Objectius De l’urbanisme

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de Procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat. Així s’intenta corregir els Dèficits i els conflictes existents i alhora planificar, és a dir, preveure i Orientar.

4.2. Els Plans urbanístics

A Espanya els plans urbanístics són documents tècnics que Tenen una dimensió polítics i una dimensió legal. Els plans urbanístics Plantegen quins han de ser els llocs, les pautes i els ritmes d’expansió de la Ciutat. El caràcter dels plans pot ser de tipus diferents:

·Condicionat: es parteix d’una situació preexistent que no es pot ignorar.

·Correctiu: la Seva

...
Continua llegint "Plans urbanístics: tipus condicionat, correctiu, prospectiu i normatiu" »

Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica

Ciències socialsActualitzat el 4,81 KB

Ausiàs March

Obra

S’han conservat 138 poesies d’Ausiàs March. Hi ha pocs elements que ens ajuden a la datació dels poemes. L’inici de la poesia de March es pot establir al voltant de 1425. La fi del període de producció cal situar-lo abans de la mort del poeta, al 1459.

Producció Literària de March

  1. Els Cants d’Amor

    Part més intensa i personal del cançoner de March que sol introduir en el primer hemistiqui del vers el pseudònim de la persona a qui dirigeix el poema.

    La crítica estableix cinc cicles dins dels Cants d’Amor del poeta:

    • Plena de Seny

      Diàleg entre l’autor i una dama. El poeta proposa a la dama una relació madura, tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos i els problemes espirituals. Davant d’aquesta

...
Continua llegint "Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica" »

Creació, objectius i institucions de la Unió Europea

Ciències socialsActualitzat el 3,96 KB

Creació i Evolució de la Unió Europea

El Procés de Creació de la UE

La creació de la Unió Europea va ser impulsada per la necessitat d'establir un bloc comercial sòlid i una unitat política i econòmica a Europa. Després de la Segona Guerra Mundial, es va fer evident que els països europeus, individualment, no podien competir amb potències com els Estats Units i el Japó.

Tractat de Roma (1957)

El Tractat de Roma, signat el 1957 per França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquest tractat va ser el primer pas cap a la creació d'un mercat comú, amb l'objectiu de la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals.

Tractat de Maastricht (1992)

El...

Continua llegint "Creació, objectius i institucions de la Unió Europea" »

Conflictes, causes i conseqüències de l'imperialisme (segles XIX-XX)

Ciències socialsActualitzat el 6,28 KB

Conflictes Clau de l'Imperialisme (Segles XIX-XX)

Definició i Relació dels Conflictes

  • Les Guerres de l'Opi

    Es van produir quan el govern xinès va voler prohibir el comerç de l'opi controlat pels britànics. Gràcies a aquestes guerres, Gran Bretanya va aconseguir l'enclavament comercial de Hong Kong.

  • Les Guerres dels Bòers

    Els bòers eren els grangers holandesos instal·lats al sud d'Àfrica. Els britànics volien les seves terres per explotar les mines d'or i diamants d'aquella zona. Per això van iniciar una guerra, de la qual en van sortir vencedors.

  • La Rivalitat Russo-Britànica

    Rússia volia estendre el seu territori cap al sud, però aquest avanç xocava amb els interessos dels britànics, que des de l'Índia també volien ampliar la influència

...

Continua llegint "Conflictes, causes i conseqüències de l'imperialisme (segles XIX-XX)" »

El renaixement urbà a l'Edat Mitjana: gremis, comerç i burgesia

Ciències socialsActualitzat el 3,75 KB

El Renaixement de la Ciutat Medieval

El ressorgiment de la vida urbana

A finals del segle XI, es van donar una sèrie de condicions que van afavorir el creixement de les ciutats a l'Europa Occidental:

  • Fi de les invasions i disminució de les guerres senyorials, la qual cosa va portar més estabilitat.
  • Avenços tecnològics en l'agricultura, que van provocar un augment de la producció agrària.

Aquesta millora en l'alimentació va resultar en una major resistència a les malalties i, conseqüentment, en un augment de la població. La millora de l'agricultura també va generar un excedent de producció, fet que va impulsar els intercanvis comercials en mercats locals i comarcals. En aquests mercats, s'intercanviaven els excedents agrícoles per productes...

Continua llegint "El renaixement urbà a l'Edat Mitjana: gremis, comerç i burgesia" »

L'expansió de la Corona d'Aragó i l'ascens del català com a llengua oficial

Ciències socialsActualitzat el 4,93 KB

L'expansió de la Corona d'Aragó i el català

Orígens i canvi de rumb: de Provença a Muret

Els nostres primers autors lírics conreaven la poesia trobadoresca en llengua provençal pel prestigi que aquesta literatura tenia aleshores i perquè molts senyors d'Occitània, al sud de França, eren vassalls de la Corona d'Aragó. Ara bé, el 1213, Pere I va perdre aquests territoris (i la vida) a la batalla de Muret.

Les conquestes de Jaume I i l'expansió mediterrània

Aquest fet va canviar la política d'expansió del seu fill i successor Jaume I, que la va dirigir cap a la Mediterrània i cap al sud: va conquistar Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238). L'expansió militar al segle XIII va culminar amb la incorporació de Sicília...

Continua llegint "L'expansió de la Corona d'Aragó i l'ascens del català com a llengua oficial" »

L'Imperi Espanyol al segle XVI: expansió, comerç i conseqüències socials

Ciències socialsActualitzat el 4,29 KB

L'Expansió de l'Imperi Espanyol

Arribada a Nous Territoris

Nous territoris es van incorporar a la Corona de Castella. D'aquesta manera, es van introduir a Amèrica i les Filipines la llengua, la cultura, la religió catòlica i les lleis castellanes. Per gestionar els afers d'Amèrica, es va crear el Consejo de Indias, que assessorava el rei i dictava lleis noves. En relació amb l'organització territorial, es van fundar dos virregnats: Nova Espanya i Perú. També es va establir el Tribunal d'Inquisició.

L'Expedició de Magallanes i Elcano

La Corona de Castella va organitzar una expedició amb l'objectiu d'arribar a les Illes de les Espècies navegant cap a l'oest. La missió va ser encomanada al portuguès Fernando de Magallanes i la va culminar...

Continua llegint "L'Imperi Espanyol al segle XVI: expansió, comerç i conseqüències socials" »

Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: neologismes, flexibilitat i accents diacrítics

Ciències socialsActualitzat el 2,63 KB

La Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: Actualització i Flexibilitat

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) completa i actualitza la normativa gramatical catalana. Aquesta obra, de 1.480 pàgines, no modifica substancialment la norma, tot i que hi introdueix certs matisos i més flexibilitat.

Neologismes i Flexibilitat en la Normativa Gramatical

Gràcies a la renovació de la gramàtica catalana, podrem parlar correctament utilitzant paraules noves que ja eren utilitzades des de feia temps. Alguns dels neologismes aprovats són:

  • Brownie
  • Mojito
  • Passallibres

Abast de l'Actualització: De l'Esport a les Noves Tecnologies

El català s’actualitza amb gairebé 250 nous termes pertanyents a àmbits de coneixement tan diversos com:

  • L’esport i els videojocs
  • Les
...
Continua llegint "Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: neologismes, flexibilitat i accents diacrítics" »