Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Societat espanyola del segle XIX

2. Comportament social

Entre l'elit social seguia predominant un despreci pel treball i l'ideal de viure de les rendes. La influència de l'Església catòlica es mantenia de manera que les festes religioses marcaven el ritme de la vida social. El poder econòmic de la burgesia es manifestava en la seva manera de vestir i en l'oci. Les classes populars urbanes assistien a cabarets, balls, corrides de toros... i el seu centre de reunió era la taverna.

El moviment obrer va comportar l'aparició d'ateneus, cercles obrers i cases del poble. Les dones estaven subordinades als homes i no tenien drets jurídics ni polítics. Entre les classes altes, la dona tenia com a únic fi el matrimoni i a penes tenia una base cultural....

Del cop d'estat a la Guerra Civil

El 17 de juliol del 1936, a Melilla, va tenir lloc un aixecament en armes contra la República i la insurrecció es va estendre ràpidament cap a la resta del protectorat marroquí. Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de les guarnicions militars d'Espanya es van unir al cop d'estat. Des del Marroc, el dia 18, el general Francisco Franco es va dirigir cap a la península al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica. El govern de la República va trigar a reaccionar i en dos dies els insurrectes ja s'havien fet forts a Pamplona, a Sevilla, a Castella la Vella i en una part d'Aragó.

El 19 de juliol, José Giral, al capdavant del govern, va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar les armes a les milícies dels sindicats...

Els antecedents del conflicte

A partir de la victòria del Front Popular, comencen els preparatius d'un cop d'estat contra el govern republicà, impulsat i finançat per civils, que compta amb generals i militars. El cop esclata el 18 de juliol de 1936, i Espanya queda dividida en dues zones. Franco trasllada l'exèrcit del Marroc a la península i així s'inicia la guerra.

Fases de la guerra

1a fase: avanç dels sublevats cap a Madrid (juliol-desembre de 1936)

Franco ocupa l'Andalusia occidental, i les seves tropes, comandades per Yagüe, ocupen Extremadura, amb la intenció d'avançar cap a Madrid. Franco es desvia cap a Toledo. El govern de la República s'ha traslladat a València, deixant la defensa de Madrid en mans del general Rojo; s'ha...

El Segle XVIII: Transició i Crisi de l'Antic Règim

El segle XVIII europeu va ser un període de transició. D'una banda, es van mantenir les característiques de l'Antic Règim; de l'altra, es va preparar el camí cap a les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar l'arribada de la dinastia dels Borbó i l'aplicació dels principis de l'absolutisme monàrquic.

El Tractat d'Utrecht i el Nou Ordre Internacional

El Tractat d'Utrecht i el de Viena (1725) van marcar l'inici de l'hegemonia britànica al món en estipular-se el següent:

• Felip V fou reconegut per les potències europees com a rei d'Espanya, però renunciava a qualsevol possible dret sobre la corona francesa.
• Els Països Baixos espanyols, Nàpols i Sardenya van passar

Els recursos naturals

Els recursos naturals són béns aprofitables per satisfer les necessitats de les societats humanes i contribuir al seu benestar. Es classifiquen segons la seva disponibilitat en el temps, la taxa de regeneració i el ritme de consum en recursos renovables i no renovables.

Amb l'augment de la població i el consum de béns, s'han reduït els recursos naturals i s'han incrementat els residus i la contaminació. El medi manté una certa capacitat d'absorció dels residus generats per les activitats humanes, però si se sobrepassa, pot tenir efectes negatius.

Distribució dels recursos al món

• Combustibles fòssils: Tenen una distribució desigual. El 50% del petroli prové del Pròxim Orient; la major part del carbó es troba

La Revolució Francesa

Enfront de la crisi financera que estava patint, la Corona francesa va plantejar de pagar més impostos al poble o fer que els privilegiats en paguessin. Optà per fer pagar impostos als privilegiats, però aquests no hi estaven d’acord i van exigir al rei convocar els Estats Generals.

En aquests, el Tercer Estat perdia ja que només tenia 1 vot i el clergat i la noblesa estaven en contra seu. Per tant, no s’acceptava la proposta de fer pagar impostos als privilegiats. Però com que el Tercer Estat va ser recolzat pel poble de París i les zones rurals es revoltaren i cremaren castells, residències senyorials i documents, aquest fet s’anomenà la Gran Por i triomfà la Revolució.

Projectes polítics

Moderada / Radical

• Formulació

Les Grans Potències Mundials

Estats Units

Moneda: La més important del món.

PIB: Suposa el 23% del PIB mundial. La producció supera amb diferència la de qualsevol altre país.

• Empreses líders al món.
• Esperit empresarial.
• Productivitat i competitivitat entre empreses molt elevada.
• Mà d'obra molt qualificada.
• Riquesa de recursos naturals i energètics.
• Economia molt flexible.
• Importants inversions estrangeres.
• Poder econòmic.
• Consum molt elevat.

Fort desequilibri: Balança comercial deficitària.

Japó

Posició: 3a potència per valor de producció.

• Alta capacitat industrial.
• Exportacions a escala mundial.
• Inversions públiques constants.
• Domini dels mercats financers.
• Indústria variada.
• Avantatges tecnològics.
• Excel·lent qualitat-preu.
• Segon inversor mundial,

Actuació anticatalana de la dictadura

Actuació anticatalana de la dictadura: Primo de Rivera, capità general de Barcelona, declara el seu rebuig per la llengua, tradició i cultura catalanes. Burgsia i directius Lliga Regionalista li donen suport per iniciar un cop d'Estat per posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l'ordre social. Al setembre de 1923 publica un decret per a la repressió del separatisme i per iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes. La Mancomunitat, dirigida per Alfons Sala, fins al 1925 es dissol definitivament. També es clausuren bon nombre d'institucions catalanes i es prohibeixen les manifestacions en llengua catalana. S'imposa censura a la premsa diària i...

África:1El rif,protect(ES)2Marrc,protect(FR)3ridor/sahoccidntal(rio d oro)(ES)4mauritania(FR)5cabovrde(P)6Sengal(FR)7Gambia(GB)8GineaBissau(P)9GineaFrncesa(FR)10Sieraleone(GB)11Libria(INP)12CstaMarfil(FR)13Ghana/Cdor(GB)14Togo(FR*)15Benin(dahomei)(FR)16Nigèria(GB)17Cmrun(FR*)18Gabon(FR)19Congo(FR)20Angola(P)21Namibia(África sud occ)(GR*)22RpSudAfric(GB)23Mozambique(P)24Tanznia(tanganyika)(GR*)25Kenia(GB)26Somalia(IT)27Somalia(GB)28Djibouti(Somàlia francesa)(FR)29Eritrea(IT)30Sudan,protect(GB)31Egipt,protect(GB)32Libia(IT)33Tunisia,protect(FR)34Argelia(FR)// Àsia: 1Siria(mandat)(FR*)2Libam(mandat)(FR*)3Israel(mandat)(GB*)4Jordania(mandat)(GB*)5Arabia(INP)6Iemen(protectorat)(GB)7Oman(protectorat)(GB)7.1Emirats Arabs(protectorat)7.2Qatar(...

Societats Caçadores-Recollectores

Aspectes clau:

• Evolucionisme enfront de la forma de vida.
• Mite sobre el gènere: els homes cacen...
• No vivien amb límits de subsistència.
• Societats que vivien en l'abundància i l'opulència.
• Banda: forma d'organització sociopolítica (menys de 50 persones). Pràctica d'infanticidi i senicidi.

Característiques

• Es mouen quan fa falta. Nòmades, tot i que alguns són sedentaris (pesca). ದ್ದರಿಂದEs divideixen en subgrups que s'uneixen per cantar i menjar.
• Els homes cacen (caràcter simbòlic).
• Exemple (Agta de Filipines): les dones cacen; el nen rep cures un dia com a màxim.
• M. Sahlins contradiu la idea que els indígenes tenen límits de subsistència perquè consumeixen de manera immediata; l'acumulació