SGM a Àsia

Ciències socials4,96 KB

África:1El rif,protect(ES)2Marrc,protect(FR)3ridor/sahoccidntal(rio d oro)(ES)4mauritania(FR)5cabovrde(P)6Sengal(FR)7Gambia(GB)8GineaBissau(P)9GineaFrncesa(FR)10Sieraleone(GB)11Libria(INP)12CstaMarfil(FR)13Ghana/Cdor(GB)14Togo(FR*)15Benin(dahomei)(FR)16Nigèria(GB)17Cmrun(FR*)18Gabon(FR)19Congo(FR)20Angola(P)21Namibia(África sud occ)(GR*)22RpSudAfric(GB)23Mozambique(P)24Tanznia(tanganyika)(GR*)25Kenia(GB)26Somalia(IT)27Somalia(GB)28Djibouti(Somàlia francesa)(FR)29Eritrea(IT)30Sudan,protect(GB)31Egipt,protect(GB)32Libia(IT)33Tunisia,protect(FR)34Argelia(FR)// Àsia: 1Siria(mandat)(FR*)2Libam(mandat)(FR*)3Israel(mandat)(GB*)4Jordania(mandat)(GB*)5Arabia(INP)6Iemen(protectorat)(GB)7Oman(protectorat)(GB)7.1Emirats Arabs(protectorat)7.2Qatar(protectorat)8Kuwait(protectorat)(GB)9Iraq(mandat)(GB)10Iran(antiga Pèrsia,influencia brit i russa)(INP)11Pakistan(GB)12India(Goa,Damao,diu P)(GB)13Srilanka(GB)14Bangladesh(GB)Myanmar(GB)15Malasia(protectorat)(GB)16Filipines(ES)17Tailandia(INP)18Cambotja(protectorat)(FR)19Laos(protectorat)(FR)20Vitnam(n-Tonquin,C-Annam,S-Cotxinxina,protectorat)(FR)21Xina(Imperi en decadència)(Macao P)22Japo(nova potencia k v surgint)23Russia(Imperi territorial)24Indonesia(HOL)25TimorOrintal(P).

colònies dexplotació: tenien poca població imgrada d l metropoli i cntrven lctivitat n lexcpltcio sistmtica dls rcursos. N tienen govern propi i dpenin d ladmin d l metrpoli. Lautoritat venia per un governador ajudar d funcionaris. Eren sotmesos d manera absoluta als interesos ecos d la metropol. colònies d'explotament: cmptvn amb un frt cntingent d població europea emigrada k gaudia dls mateixos drets i prvilegis k ls metropolitns i simpsva a l població indígena.domini: = k colonies poblament  (Canadà,Austràlia,N zelanda). protectorats: i sbsistia un gvern indigna k era rspctat pr l admin metropolitna. Pero l metrpoli creava un govern paralel i dmniant k exercia d mnera unilteral ls funcions d dfnsa i d rprsntacio exterior. Es v inplantar en ls colonies k havien estat amb anterioritat estats estructurts i mb rlcions intrnacionals com Egipte.mandats: vn néixer dspres d 1 Guerra Mundial per administrar territoris d les potncies k havien perdut,igual k protectorats pro supervisats per Societat d NAcions. Índia Britànica(colonia dexplotacio): 1-Penetració BRitànica sXVIII (ports),companyia d les índies orientals proveidora d cotó,principi dl s. XX (300mil habitants).2-control d l ruta a la Índia, oceà Atlàntic-->Indic, MEditerrani-->Canal d suez 1875(cnstruit pr frncsos i pr diners l compren britanics.3- creació destats,regions.  Hinterland defensiu: Afgan (tapar posible ppen.Russa),Caixmir(Cachemiria),Birmania(tapar pen. Francesa).4- Administració,virrei(represntnt corona),reina victòria(epoca victoriana-prclamada emperadriur),frrocaril. 5- 1885-fundació congres nacional indi,(partit nacional hindú), Gandhi i Nehru.6- Independència d la Índia 1947-divisió en diferents estats per motius religiosos.

causes econòmiques: ls explicacions economiqes vinculen lexpansio d limperialisme cntmporani a les ncesitats d l indstria dls paisos dsnvlpats.  Els europeus vn cercar nous espais ecnòmics amb aquets objectius. -estblir mercats pr exportari prdciio indstrial(monopoli).- acnsegir mtries primeres i enrgetikes n abndancia a baix cost.- utlitzr ma d'obra no kualifcada i mb slri baixos , a fi d rdui ls costos  dxtraccio d ls mtries prmeres. Es vn cnstruir infrastctures (frocaril,ports) mb l finalitat dfvorir lentrada i strida prdctes (Índia). Lexpansio dl capialisme ncsitava crcar tritoris nous pr invertí capital. No hi ha una preeminencia espcial a ls causes eco d lexpnsio imprilsta.  Els benediciaris vn ser els sctor eco q vn intrvnir en emprses colonials. Ls clases mitjans tot i cntribuir vn rebre bnficis minsos i nuls.causes politiks i dmogrfiks: lexpansio d ls ptncies indstrials va estar tame provocada pel desig daugmentar l seu poder polític pr mitja d lhegmonia colnial. Pr aixo s vn afanyar a cntrlar ls ruts marítimes i trrstres. Els dirigents polítics europeus vn considrar ls colonies pr incrementar el poder militar. Explosió blanca. El gruix demigracio v anar cap a América,ls metropolis era favorable com una forma d cnkerir nous trritoris k pogesin esdvnir lloc dassentament d l població. causes ideològiques: s van cntruir societats cintfiks k vn orgnitzr expedicions geografiqes i antropologiks per endinsarse a África ia Àsia (sTanley,Livingstone). Dfensaven l superioritat d l raça blanca.  Aket racisme fa crear lexaltacio nacionalista d els estats colonials(xovinisme i jingovisme),k afirmavn superioritat,proclmvn difondre cultura,rligio i civilioitzacio pr tot el mon. El colonianisme es v disfressar d paternalisme per civilitzar i educar inclús evangelitzar les colonies.

Descarregar

PDF Word HTML