L'Antic Règim, el Segle XVIII i la Il·lustració
El Segle XVIII: Transició i Crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII europeu va ser un període de transició. D'una banda, es van mantenir les característiques de l'Antic Règim; de l'altra, es va preparar el camí cap a les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar l'arribada de la dinastia dels Borbó i l'aplicació dels principis de l'absolutisme monàrquic.
El Tractat d'Utrecht i el Nou Ordre Internacional
El Tractat d'Utrecht i el de Viena (1725) van marcar l'inici de l'hegemonia britànica al món en estipular-se el següent:
- Felip V fou reconegut per les potències europees com a rei d'Espanya, però renunciava a qualsevol possible dret sobre la corona francesa.
- Els Països Baixos espanyols, Nàpols i Sardenya van passar a poder d'Àustria.
- Anglaterra va obtenir Gibraltar.
Característiques de l'Antic Règim
- L'agricultura senyorial: D'un caràcter fonamentalment de subsistència, era l'activitat més important on les collites marcaven els ritmes de l'economia. Es caracteritzava per l'escassetat d'aliments i la pujada periòdica de preus. La terra era propietat de la noblesa i del clergat, mentre que els camperols o llauradors no només treballaven les terres dels seus senyors, sinó que també pagaven nombrosos impostos (en serveis, en espècie o en metàl·lic quan podien).
- La monarquia absoluta: Considerada d'origen diví, concentrava els tres poders en la figura del rei. Estava assessorada pels consells d'Estat i pel Parlament d'origen medieval, compost per tres estaments, el qual en el passat havia tingut l'atribució d'aprovar nous impostos.
L'expansió econòmica i demogràfica
La signatura del Tractat d'Utrecht, a banda de posar fi a la Guerra de Successió mentre s'implantava la monarquia absoluta a Espanya, va aportar un llarg temps de pau degut a un cert equilibri internacional. Això tingué com a conseqüència directa l'augment demogràfic a Europa, fet que va fer créixer la demanda de productes i, per tant, va propiciar l'expansió econòmica.
La Il·lustració i el Segle de les Llums
La Il·lustració fou un moviment intel·lectual que va qüestionar tots els principis de l'absolutisme, tot col·locant la raó com a base principal del coneixement. Va potenciar l'optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà amb una confiança desmesurada en el progrés constant de la humanitat, posant en pràctica els descobriments científics i aplicant les aportacions dels filòsofs en la societat i en la política, ja que consideraven l'educació com el millor mitjà per a difondre la raó.
Els orígens de la Il·lustració se situen al segle XVII. Aquesta nova ideologia es va difondre al marge de les universitats o en noves acadèmies, ja que les primeres estaven controlades estretament per l'Església.
El pensament econòmic: La Fisiocràcia
En oposició frontal al mercantilisme, defensaven el predomini de l'agricultura com a base de la riquesa d'un país, així com la defensa de la propietat privada i la llibertat de comerç, oposant-se a la intervenció de l'Estat en l'economia.
El pensament polític: El Liberalisme
Els pensadors il·lustrats no van elaborar una doctrina política completament homogènia ni van aconseguir destruir d'immediat tots els fonaments de l'absolutisme, però van destacar grans figures:
- Montesquieu: Va desenvolupar el principi fonamental de la separació de poders.
- Rousseau: Va elaborar la base teòrica de la democràcia, segons la qual la sobirania resideix en el poble.
- Voltaire: Va criticar els prejudicis religiosos de l'Antic Règim i va proposar el sistema parlamentari com a via per limitar el poder i les atribucions del monarca.
L'Enciclopèdia
L'Enciclopèdia fou la primera gran obra impresa que va reunir tots els coneixements de l'època fonamentats en l'ús de la raó i l'estudi sistemàtic de la natura.