Actuació anticatalana de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República
Actuació anticatalana de la dictadura
Actuació anticatalana de la dictadura: Primo de Rivera, capità general de Barcelona, declara el seu rebuig per la llengua, tradició i cultura catalanes. Burgsia i directius Lliga Regionalista li donen suport per iniciar un cop d'Estat per posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l'ordre social. Al setembre de 1923 publica un decret per a la repressió del separatisme i per iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes. La Mancomunitat, dirigida per Alfons Sala, fins al 1925 es dissol definitivament. També es clausuren bon nombre d'institucions catalanes i es prohibeixen les manifestacions en llengua catalana. S'imposa censura a la premsa diària i a la publicació de llibres, i depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat. La persecució arriba fins al FC Barcelona per la xiulada del públic quan sonava l'himne espanyol.
L'oposició a la dictadura
L'oposició a la dictadura: formen part de l'oposició a la dictadura alguns dels líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes, determinats sectors de l'exèrcit i gairebé tots els intel·lectuals. Alguns dirigents participen en conspiracions militars com el complot de La Sanjuanada el 1926. La intel·lectualitat i el món universitari es veuen afectats per la censura i la limitació de la llibertat universitària. Es crea un gran sindicat, la Federació Universitària Espanyola. L'enfrontament intel·lectual amb la dictadura va ser protagonitzat per figures com Unamuno, Ortega y Gasset, etc. L'any 1924 es signa un manifest de protesta per la repressió que la dictadura exercia contra la llengua i la cultura catalanes. L'oposició dels republicans va ser permanent i s'organitza l'Alianza Republicana, que uneix diverses faccions del republicanisme i desenvolupa una campanya propagandística a l'exterior. A Catalunya, mesures contra el catalanisme van provocar un distanciament de la societat catalana. L'intent d'invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló, protagonitzat per Estat Català l'any 1926 i dirigit per Francesc Macià, va fracassar. Hi va haver una forta persecució de la CNT, agreujada per l'enfrontament intern entre qui defensaven posicions més possibilistes i els partidaris de posicions més radicals i violentes. El 1927 els radicals creen la Federació Anarquista Ibèrica.
La caiguda de la dictadura
La caiguda de la dictadura: l'oposició creixent a Primo de Rivera es intensifica quan el rei i la seva camarilla es van convèncer que la permanència de la dictadura era un perill per a la monarquia. Alfons XIII retira la confiança al dictador, que dimiteix el 30 de gener de 1930. El general Berenguer s'encarrega de substituir-lo i organitzar un procés electoral progressiu que permeti tornar a la normalitat constitucional (la dictablanda). L'oposició comença a organitzar-se i els republicans, catalanistes d'esquerra i el PSOE acorden el Pacte de Sant Sebastià l'agost de 1930, un programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari que es va convertir en el govern provisional de la futura república. Berenguer no va aconseguir complir la tasca i el 1931 va ser substituït per l'almirall Aznar, que convocà unes eleccions municipals, provincials i legislatives. Les primeres eleccions municipals es van celebrar el 12 d'abril de 1931.
Eleccions i el govern provisional
Eleccions i el govern provisional: el 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb elevada participació. Els partits que van signar el Pacte de Sant Sebastià van triomfar a les grans ciutats i a la majoria dels nuclis industrials. Els resultats electorals evidencien que bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim. El 14 d'abril, regidors electes d'Eibar proclamen la república, seguits d'altres ciutats. Alfons XIII renuncia a la potestat reial i se'n va a l'exili. A Madrid, membres del Pacte de Sant Sebastià proclamen el govern provisional, que el mateix dia es fa càrrec del poder i proclama la Segona República Espanyola. El govern provisional convoca eleccions a Corts per al 28 de juny i pren disposicions: concessió d'amnistia general per als presos polítics, proclamació de llibertats polítiques i sindicals i mesures per repartir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat rendes. A Catalunya triomfen candidatures republicanes i d'esquerres. La Lliga perd la supremacia i el gran vencedor és ERC. El 14 d'abril, Companys (cap de llista d'ERC a Barcelona) proclama la República des de l'ajuntament. Francesc Macià (màxim dirigent d'ERC) proclama la República Catalana, integrada en una Federació Republicana Ibèrica. La iniciativa dels dirigents catalans provoca conflicte amb el govern provisional, ja que aquest i Sant Sebastià fixaven la descentralització de l'Estat. El comissari del govern provisional demana a Macià que supedités la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts constituents a favor d'un règim d'autonomia. Nicolau d'Olwer i Zamora es trasllada a Barcelona el 21 d'abril.