Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Les dificultats del procés: en primer lloc, el manteniment d'una economia agrària sense modernitzar significava que la major part de la població estava formada per una pagesia pobra amb una limitada capacitat de compra, incapaç d'absorbir la producció industrial. En segon lloc, l'analfabetisme i un baix nivell cultural, professional i tècnic limitaven el desenvolupament d'una tecnologia pròpia. En tercer lloc, l'endarreriment agrícola, unit a la deficient xarxa de transports i comunicacions terrestres, dificultava els intercanvis i l'articulació d'un mercat nacional. També cal destacar l'escassetat de capitals per a invertir. L'agricultura no generava grans capitals i els grups socials amb capacitat econòmica compraven terres desamortitzades...

El Segle XVII: El Declivi de l'Imperi

Felip III: El Govern dels Privats

Felip III va renunciar a exercir les tasques de govern i les va deixar a mans de ministres omniponents, els validos o privats. Durant el seu regnat, es va produir l'expulsió dels moriscos, un fet que va agreujar encara més els problemes agrícoles, especialment al Regne de València, on representaven una part important de la població rural.

Felip IV: La Fi de l'Hegemonia a Europa

Durant el regnat de Felip IV va esclatar la Guerra dels Trenta Anys. El comte-duc d'Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l'*hegemonia* dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França.

La guerra va consumir molts recursos i va empobrir...

L'esclat de la Revolució Francesa

El 14 de juliol es va produir l'assalt a la Bastilla; els ciutadans van agafar armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. La revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial, coneguda com la Gran Por.

Al maig de 1789, es van obrir a Versalles els Estats Generals, presidits per Lluís XVI i formats per la noblesa, el clergat i l'estat pla.

Causes i crisi econòmica

La Revolució Francesa va sorgir d'una crisi econòmica i d'idees. Les grans despeses sumptuàries i les collites dolentes van provocar un desorientament social i l'augment del preu del blat. Es va pressionar el Tercer Estat amb més impostos, i la burgesia es veia cada vegada més ofegada, fet que va...

La Unió Europea: Història i Fonaments

Països fundadors (Tractat de Roma, 1958 — CEE i EURATOM):

• França
• Alemanya
• Itàlia
• Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg (BENELUX)

Cronologia clau:

• 1958: Neix com un club econòmic.
• 1993: Creació de la Unió Europea — Tractat de Maastricht.
• 2002: Entrada de l'euro i dels primers països soviètics (Ucraïna no hi va entrar).
• Objectiu: Aconseguir la pau entre els estats membres.

Principals Institucions de la UE

1. El Parlament Europeu

• Exerceix el poder legislatiu.
• 720 eurodiputats (60 d'Espanya).
• Presidenta: Roberta Metsola.
• Eleccions cada 5 anys.
• Seus: Brussel·les i Estrasburg.

2. La Comissió Europea

• Exerceix el poder executiu (juntament amb el Consell Europeu).
• 27 comissaris (un per cada estat membre).
• Seu principal:

1. De l'Antic Règim a la Revolució Obrera

El pas de la societat de l'Antic Règim i l'absolutisme cap a la Revolució Industrial va consolidar la burgesia. El liberalisme conservador va promoure la llibertat econòmica, però la desigualtat social va provocar el descontentament obrer i el sorgiment de noves ideologies:

• Marxisme: Revolució immediata i abolició de la propietat privada.
• Anarquisme: Supressió del poder i de l'Estat.

Paral·lelament, el nacionalisme va emergir com la defensa del dret d'un col·lectiu amb la mateixa llengua, costums i tradicions a constituir-se com a Estat.

2. L'Imperialisme i les seves causes

L'imperialisme es defineix com el sistema internacional de dominació i explotació derivat del capitalisme. Les seves causes...

1. Introducció a la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya al segle XVIII i va transformar completament l’economia, la societat i la manera de viure.

• Abans: societat agrícola i rural, producció manual, poca tecnologia.
• Després: societat industrial i urbana, ús de màquines, augment de la producció.

Idees clau: la revolució industrial canvia l’economia de l’Antic Règim, apareixen les fàbriques i les ciutats industrials, i neix una nova societat dividida en burgesia i proletariat.

Mini resum: La Revolució Industrial transforma una societat rural en una societat industrial i urbana.

2. Canvis principals: de l'agricultura a la indústria

Es produeix el pas d'una societat agrària a una industrial.

• Antic

La crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial

L'hegemonia va passar als Estats Units, que es convertiren en la primera potència industrial del món. La producció manufacturera estatunidenca va arribar a representar el 42,2% del total mundial, mentre que la dels principals països europeus caigué fins al 33,8%.

La readaptació de les economies europees va ser llarga i difícil a causa de la destrucció que va provocar la guerra, l'increment continu dels preus i l'augment de l'atur.

A partir de 1924 hi hagué un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida a Europa. Aquesta recuperació econòmica va ser possible gràcies a les aportacions de capital britànic i estatunidenc.

La NEP (Nova Política

La Maternitat d'Elna: Un refugi d'esperança

La Maternitat d'Elna va ser una institució creada durant la Guerra Civil espanyola per ajudar dones refugiades. Estava situada a la localitat d'Elna, al sud de França, a prop dels camps de refugiats on vivien milers d'espanyols en condicions molt dures.

La seva fundadora va ser Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que formava part d'una organització humanitària. En veure les pèssimes condicions en què vivien les dones embarassades als camps, va decidir actuar. Moltes d'aquestes dones no tenien accés a atenció mèdica i corrien un gran risc durant el part.

Per això, Eidenbenz va crear la Maternitat d'Elna en un antic edifici, amb l'objectiu d'oferir un espai segur, net i tranquil on les dones...

Organització feudal

Sistema econòmic, social i polític vigent des del segle IX. El rei depenia dels nobles per mantenir l’ordre i protegir el territori.

Vassallatge

• Homenatge: el vassall jura fidelitat i consell.
• Investidura: el senyor dona terres (feu) al vassall.

Església i clergat

Institució amb un gran poder espiritual. Podia excomunicar i decidia què era correcte. No pagava impostos i cobrava el delme (10%). El rei necessitava el seu permís per declarar la guerra.

Monjos i monestirs

Unitat religiosa que exercia el control moral i social. S'encarregaven de les cerimònies, l'ensenyament i l'ajuda als pobres. Vivien segons La Regla (basada en el silenci).

Noblesa

Els nobles eren senyors feudals amb poder i terres. Rebien collites i tributs....

La propietat en el dret anglès presenta característiques úniques que la distingeixen d'altres sistemes legals, especialment pel que fa a la tinença de la terra.

A Anglaterra, la terra no és propietat privada absoluta dels individus. Històricament, tota la terra pertany al monarca. Els ciutadans no són propietaris absoluts, sinó que tenen drets de tinença que els permeten usar i disposar de la terra sota unes certes condicions.

Tipus de tinença de la terra

• Freehold: És la forma més completa de tinença que una persona pot tenir sense ser el rei. Permet al titular disposar dels béns immobles tant inter vivos (durant la seva vida) com a mortis causa (després de la seva mort), sense intervenció d'un senyor feudal. És similar a la propietat