Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Antic Règim

Antic Règim: nom amb què es coneixia la societat, la política, l'economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles XVI-XVIII.

Liberalisme polític

Liberalisme polític — es fonamenta en diversos principis:

• Sobirania nacional: tots els poders provenen del poble, exercits per sufragi.
• Separació de poders (Montesquieu i Locke): el poder es divideix en tres òrgans independents (legislatiu, executiu i judicial).
• Igualtat dels ciutadans davant la llei (Rousseau): llei única per a totes les persones.
• Drets i llibertats individuals (Voltaire): dret a pensar i a actuar lliurement.
• Propietat privada: permet que els ciutadans posseeixin propietats i en disposin lliurement.

Absolutisme

Absolutisme: sistema polític en què...

El Camí de l'Imperialisme (1860-1914)

Entre 1860 i 1914, molts europeus es van llançar a conquerir territoris. El resultat d'això va ser un canvi radical en el mapa polític del món i el control per part de l'home blanc de bona part de la Terra.

Definició d'Imperialisme

L'imperialisme és l'espoliació de recursos, l'explotació econòmica i el domini polític de gairebé tot Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals.

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

L'expansió imperialista va ser impulsada per diversos factors econòmics:

• Excés de població: Va provocar que molts europeus busquessin noves terres per establir-s'hi. Per aconseguir-les, van conquerir territoris molt llunyans (com per exemple, el Regne Unit a Austràlia)

Causes de l'Imperialisme o Colonialisme

Causes Demogràfiques

Es deuen a l'augment de la població. A les colònies, la població tindrà unes condicions de vida millors i s'evitaran els conflictes socials. Aquest augment demogràfic és conseqüència de les millores introduïdes per la Segona Revolució Industrial.

Causes Polítiques

• Tenir colònies era un signe de prestigi internacional.
• Les colònies servien com a bases de resposta i punts d'interès estratègic, fent la posició menys perillosa.

Causes Econòmiques

• Necessitat d'invertir el capital acumulat.
• Recerca de matèries primeres barates.
• Recerca de mà d'obra accessible.
• Recerca de nous mercats per als productes industrials.

Causes Ideològiques

Es basaven en la creença de la superioritat

Liberalisme Econòmic: Principis i Escola Clàssica

Els principis econòmics del liberalisme els va elaborar un conjunt de pensadors britànics, coneguts com l'Escola Clàssica. Els seus representants principals són:

• Adam Smith
• David Ricardo
• Thomas Robert Malthus
• John Stuart Mill

Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant els estaments. Segons Smith, l'interès personal de cada individu dóna com a resultat que cada bé sigui produït en la quantitat en què es demana, ajustant així l'oferta i la demanda. L'Estat ha d'abstenir-se de fer qualsevol intervenció en l'economia i ha d'eliminar les barreres proteccionistes.

David Ricardo va argumentar que, com que el treball era una mercaderia com les altres, els salaris no pujarien per sobre...

La unificació religiosa

Un dels objectius principals dels Reis Catòlics va ser la unificació religiosa dels seus regnes.

• Tribunal de la Inquisició (1478): Fundat amb permís del papa per perseguir els heretges. Tenia jurisdicció a Castella i Aragó. Els condemnats eren cremats a la foguera o executats amb el garrot.
• Expulsió dels jueus (1492): Un edicte reial va obligar els jueus a convertir-se al cristianisme o marxar. Unes 80.000 persones van ser forçades a l'exili. Els conversos o judeoconversos van patir una persecució inquisitorial durant segles.
• Conversió dels musulmans: El 1502, Isabel la Catòlica va ordenar als musulmans de Castella triar entre la conversió o l'exili, mesura que es va estendre a València i Aragó. Els moriscs

Feudalisme

Senyoria → Autoritat, domini del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants.

Feudalisme → forma d'organització de la societat de l'Europa occidental a partir del segle XI.

Estructura del feudalisme

Senyor: ha de protegir i alimentar el vassall; aquest li dóna un feu (terres, castell, càrrec perquè en visqués i l'administrés).

Vassall: ha d'obeir i ajudar militarment el senyor. El senyor i el vassall formalitzaven aquesta relació mitjançant un pacte vitalici → acte de vassallatge.

La relació entre el vassall i el senyor es consagrava amb una cerimònia que tenia dues parts: l'homenatge i la investidura.

Tipus de pagesos

Aloers

Aloers → pagesos lliures que cultivaven un alou (terra lliure d'impostos).

Tenents (pagesos

Conceptes Econòmics i Fets Clau

Mercat Interior

Conjunt d'intercanvis comercials entre diversos territoris d'un mateix país. Factors que l'impulsen:

• Augment del nombre de consumidors.
• Desaparició de la població autosuficient.
• Millores en els transports.

Comerç Internacional

Va generar molts guanys, especialment per a la burgesia britànica.

El Ferrocarril

Màquina de vapor que arrossega vagons i es mou sobre dues vies de ferro. El 1804, Richard Trevethick va inventar la primera locomotora. El ferrocarril va ser crucial per unir mines amb fàbriques tèxtils i siderúrgiques, així com el camp amb la ciutat.

El Capitalisme

Sistema econòmic que neix amb la Revolució Industrial. Les seves característiques principals són:

• Empreses i negocis de propietat

Invasions i feudalisme

Pobles invasors van assolar Europa: els víkings, els màgiars i els sarraïns, les anomenades segones invasions. El feudalisme és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat Mitjana a Europa.

Parts del feu

Les parts que es distingien d'un feu eren la reserva i els masos:

• Reserva: la part explotada pel senyor mateix.
• Masos: les porciones de terra que el senyor concedia als camperols; a canvi d'aquestes terres els camperols havien de pagar rendes (diners, menjars, etc.).

Estaments i societat

L'estament és la divisió de la societat medieval en tres grans grups: els nobles, els clergues i els treballadors.

• Nobles: eren els cavallers i les seves famílies. La descendència dels nobles es deia llinatge.
• Clergues: monjos

Expansió Agrària i Creixement Demogràfic (S. XI-XIV)

A partir del segle XI a l'Europa occidental es van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura:

• Noves tècniques de conreu: com la rotació triennal, que només deixava un terç de la terra en guaret, i l'ús dels fems dels animals com a adob.
• Nous instruments agrícoles: com l'arada normanda o d'orelló, la collera i l'ús de ferradures en els cavalls, que van millorar el rendiment.

Entre els segles XII i XIV, l'aplicació d'aquests avanços va comportar un augment de la productivitat (més producció per superfície conreada) en una bona part de l'Europa occidental. La població va passar de 45 milions d'habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV.

El desenvolupament...

L'Imperi Britànic

Al final del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món: de l'Índia a l'Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes.

La principal colònia d'explotació de la Gran Bretanya va ser l'Índia. La seua conquesta havia començat durant el segle XVIII per part d'una companyia privada. Aquesta monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia (1876).

L'Imperi Francès i altres imperis

El segon imperi colonial era el de França, que s'instal·là especialment a l'Àfrica del Nord i al sud-est asiàtic. La seua competència amb l'imperi britànic va ser enorme. Altres països com Rússia, Portugal o Espanya també...